Una setmana de caos a rodalies a causa de caigudes de murs de contenció, d’arbres o d’altres elements amb la lamentable pèrdua d’una vida humana i cinc ferits, han tornat a posar el manteniment de la xarxa en el punt de mira. La manca de manteniment crònic és un problema que, tard o d’hora, havia d’esclatar. Les pluges abundants d’enguany han destapat les vergonyes d’un procés que no tenia aturador. En els diaris i informatius han sortit geòlegs a explicar les causes. Posaré aquí les informacions que he anat recollint per tenir-ne una visió global.

D’aquest article de Manuel V. Arce Montejo publicat a l’Heraldo de Aragon i penjat per la Geologia_Unizar, en destaco algunes coses començant pel títol, molt bo descrivint exactament el què passa: “La Geología, el silencio que evita desastres”, i em ve al cap una frase de Baba Dioum, enginyer forestal senegalés: “Només conservem el què estimem, estimem només el què entenem i entenem només el què coneixem”.
Al llarg de l’article també diu: “Posar en valor la Geologia no és una reivindicació corporativa, és una crida a reconèixer una ciència que treballa per a tothom, encara que no sempre se la vegi”.
“Pero pese a su carácter estratégico, la geología sigue siendo prácticamente invisible para la ciudadanía, marginal en la agenda pública por la escasa presencia de geólogos en la Administración y alarmantemente relegada en la educación secundaria”.
I en aquest darrer punt també hi volia arribar per la importància dels canvis que tindran lloc a partir del curs que ve, si no hi posem remei.
Dissabte 24 gener, dia de pluja també va ser un dissabte de lluita. Lluita per millorar les condicions laborals del professorat, però també per rebutjar la fusió de les ciències a batxillerat. Amb aquesta altra retallada, els nostre alumnat serà el què farà menys hores de ciències en arribar a 2n de Batxillerat o fins a 4t d’ESO. En concret, a batxillerat el 2020 es feien 16 hores setmanals de ciències, el 2022 vam passar a 12 i, si res no ho impedeix, en seran 8 a partir del curs 26-27.
En un context de retallada de les ciències, la Geologia, la gran desconeguda, és la que en sortirà més mal parada malgrat que cada dia la tenim ben a prop sense saber-ho. I torno a l’inici sobre les infrastructures que han patit esllavissades, esfondraments, etc. A l’article “Terres que s’esmicolen” s’explica que “els despreniments a les xarxes viària i ferroviària es multipliquen per quatre”. “Els geòlegs jutgen clau que les inspeccions siguin, “com a mínim, anuals”; i en el cas de les infraestructures viàries i ferroviàries, “han d’efectuar-se a peu”.”Ramon Pérez, membre de l’Observatori del GeoRisc, recalca que no n’hi ha prou amb un manteniment puntual dels eixos viaris i ferroviaris, sinó que ha de ser continuat.”
Avui la Geologia ha obert el Telenotícies migdia: https://www.3cat.cat/3catinfo/tunels-ferroviaris-amb-problemes-greus-garraf-i-rubi-en-el-punt-de-mira/noticia/3392572/
I torno al principi, “la Geologia és el silenci que evita desastres”. Si parlem d’infrastructures com les vies de tren, tot el què té a veure amb el murs, la consolidació del terreny, el coneixement de les roques per on circularà la via, etc., és competència, també, dels geòlegs.
Per acabar, sempre explico que estem envoltats de Geologia. Mireu al vostre voltant i la veureu: comenceu per l’etiqueta de la roba, probablement algun del percentatge en alguna peça serà elastano, poliuretano, poliester, etc., compostos derivats del petroli. Les companyies que recerquen el petroli tenen geòlegs perquè són els què saben on es pot trobar. Ja sabem que la crisi de Veneçuela és, bàsicament, per tenir el control del petroli. I si a algú li interessa saber per què és important Groetlàndia és perquè té terres rares, fonamentals avui en dia.
Conèixer què és la Geologia, i saber com ens pot ajudar en el desenvolupament sostenible, en el manteniment de les infrastructures, en l’obtenció de minerals per a la insdústria… serà fonamental en aquest segle de tanta intensitat climàtica.