La setmana passada vaig tenir la sort de poder fer un curs presencial sobre tècniques de microscòpia i aïllament de microorganismes. El professor, excel·lent. Els companys, altre professorat interessat, com jo, en aprendre coses noves per explicar-les després als alumnes. Van ser hores intenses de descobertes. És un plaer aprendre d’algú que en sap tant i t’obre camins que ni t’havies plantejat.
Al final del curs ens va mostrar molts llibres sobre microscòpia i ens en feia un relat de cadascun. Em va meravellar el primer que ens va mostrar: Publicat l’any 1932, durant la República, era una manera d’acostar la ciència a tots els racons del país. Probablement el primer intent de fer del microscopi un element habitual a les aules. Conté il·lustracions magnífiques i aclaridores, Una petita joia que pretenia normalitzar l’ús del microscopi a l’aula (aquí s’explica com va afectar la repressió franquista a l’escola). Després, ja no hi torna a haver llibres remarcables de microscòpia fins a finals dels anys 70. Molts anys perduts. En aquest llibre hi he trobat, fins i tot, com observar minerals al microscopi, una raresa per l’època i una manera d’acostar l’observació als alumnes i als professors.
No es poden entendre les ciències naturals sense l’observació del que ens envolta, i també l’observació microscòpica que obre camps magnífics per estudiar els elements de l’entorn. La majoria de docents que vam assistir al curs reconeixíem que tenim poques hores de laboratori per a fer pràctiques i observacions, i no sé si els plans educatius renovats ho tenen prou en compte. Sempre hem de fer equilibris per ensenyar el que, en ciències, hauria de ser el més normal del món.
Li enllaço amb una informació que té a veure amb una jornada organitzada pel Memorial democràtic sobre les escoles protestants a Catalunya i la repressió que sofriren durant la època franquista:
http://www.catalunyareligio.cat/ca/articles/franquisme-va-acabar-drasticament-amb-escoles
Atentament