Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

Publicat el 7 de gener de 2008

Educació per a la ciutadania

"Caramels assassins", aquesta era la frase que em va venir al cap mentre estava mirant la cavalcada dels Reis del meu poble. No he entès mai aquesta fal·lera a deixar una catifa de caramels per allà on passen i, menys encara, la velocitat que imprimeixen als petits bòlids dolços que et poden deixar ben impactat (o impactada).

Però un altre cop aquesta imatge poc idíl·lica de la desfilada
s’encavalca amb una altra molt més tètrica que per molt que canviï
d’any no ens abandona: la violència de gènere

Hi ha hagut una altra víctima d’aquest tipus de violència i ja en són dues en el (poc) que va d’any. Segons la notícia, el 2007 van ser-ne 71 i cinc casos més pendents de confirmació. Què ens està passant? És un degoteig imparable (per desgràcia) al què (semblaria) ens hem acostumat. Hi ha associacions, col·lectius, escoles, ajuntaments, partits polítics, etc., que intenten conscienciar a la població amb campanyes perquè no torni a passar… i no ho tenen fàcil i no n’hi ha prou.

Una d’aquestes associacions més actives és L’Associació de Dones Violeta, que treballen molt fort tant a la meua ciutat com al Baix Llobregat. Fan xerrades, trobades, exposicions, lectures dramatitzades i tot el que tinguin a l’abast per tal de conscienciar, sobretot les dones, del perill que puguin córrer i que puguin adonar-se’n a temps.

L’escola, és clar, també hi té un paper important, sobretot d’informació i de debat, coses que es fan, per exemple, en aquesta nova assignatura d’"Educació per a la Ciutadania", matèria que es tracta a tercer d’ESO (15 anys, una edat particularment difícil). No vol dir que fins ara no es parlés del tema, al contrari, però tenir una hora setmanal per a la reflexió sobre la societat, les relacions personals amb els amics, amb la família, amb un mateix, saber què és la democràcia, els drets i els deures de les persones, saber què passa al món, etc., em sembla que és important, encara que com que és el primer any ens sentim perduts (i perdudes) i anem fent el que podem, però és interessant, perquè no es tracta de donar lliçons a ningú sinó de posar sobre la taula temes diversos i que l’alumnat aboqui el seu punt de vista i faci reflexions que moltes vegades són certament interessants i clarificadores. No entenc les veus en contra d’aquesta matèria sinó són del desconeixement del que tracta o es fa una lectura esbiaixada del que s’hi pot parlar.

Fa uns anys vaig llegir una frase que em va agradar molt, estava estampada sobre una samarreta d’una amiga que també es dedica a l’ensenyament: "Quan ensenyis, compte! estàs tocant al món". I certament aquesta frase la tinc al cap sempre, tot el que fem i com ho fem influeix en l’alumnat d’alguna manera. Tan de bo amb aquesta matèria que proporciona espais per a la reflexió tan diversos sobre el que ens envolta puguem trobar les bones influències per ajudar, de mica en mica, a fer un món millor.



  1. Tares de la nostra societat com la violència de gènere només es poden curar invertint molt en educació. L’Estat que no inverteix en educació, ho haurà de fer en presons i policies.
    I no cal posar una assignatura que es digui Educació ciutadana. La ciutadania s’ensenya amb la pràctica diària, acostumant a les persones a llegir, a conèixer i, per tant, a estimar. Cal aprofundir en l’ensenyament de les humanitats.

Respon a Jes Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Educació i Ensenyament per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent