Hi ha hagut molts dies que no ha passat gaire cosa, però aquest procés ens té acostumats a les giragonses i al vertígen i, quan crèiem que estava més adormit, revifa. A començament de setmana semblava que s’obria una clariana amb la petició de la fiscalia d’una fiança per a Quim Forn. Dos dies més tard el judge cita a sis parlamentaris a declarar divendres i denega la sortida a Forn. Dijous ple convocat urgent per intentar tenir president, però es frustra i divendres arriba el que temíem: empresonaments de cinc diputats més i l’exili de Marta Rovira van tornar a començar a escalfar els ànims. Hi van haver concentracions i talls de carretera arreu del país per protestar pels empresonaments. I el TNC i el Lliure van suspendre les funcions de divendres en solidaritat amb els presos polítics. El país es comença a moure altre cop amb fermesa, dignitat i pacíficament.

El dia 24 hi havia convocat el Ple d’investidura on hi havia de ser Jordi Turull, però, com sabeu va ser empresonat divendres. Així que, el M.H. President Roger Torrent decideix que no hi ha votació, però sí una intervenció de 15 minuts per a cada grup parlamentari. El PP es fa l’ofès i marxa de l’hemicicle. Ciutadans fa el seu discurs habitual i Iceta marca distància de l’aval a la repressió de Ciutadans i el PP. Reclama empatia. Sembla un discurs sincer, però minuts més tard es produeix una fotografia que dóna la volta arreu:

Després del Ple es fa una declaració amb un front ampli contra la repressió: JxCat, ERC, la CUP i els comuns fan pinya contra la repressió en un ple que evidencia un bloc del 155 tocat.

A migdia va saltar la notícia que Elisenda Paluzié era la nova presidenta de l’ANC. Pep Cruanyes en serà el vice-president, Montserrat Rossell la secretària, i Joaquim Arnau el tresorer.

I bé, a la tarda hi havia organitzat un concert a Miravet (Ribera d’Ebre) a favor de l’alliberament dels presos polítics i en suport a les seues famílies. Estava prevíst que hi assistís na Carme Forcadell, però no va poder ser, clar. La Carme és originària de Xerta, va ajudar a fundar l’assemblea a les nostres terres i és molt coneguda per tota la zona. I Junqueras també, sobretot a Miravet on hi té molts amics.

El concert va servir per retrobar-nos amb molts amics d’arreu de les Terres de l’Ebre i més enllà. Més de 1000 persones van passar pel casal municipal ple de gom a gom. Es volia fer a la plaça de l’arenal, però la previsió metereològica ho va impedir. Va ploure una mica, sí, però després van sortir estels com a punys. Miravet té 800 habitants i molta capacitat organitzativa. Les JERC es van encarregar de la barra i altres voluntaris de les campanyes “Salvem TV3” o “Free Junqueras” que, com sabeu, reclama l’alliberament de tots els presos polítics catalans. Un gran concert que ens va ajudar a refer-nos en aquests moments complicats. Com deia una amiga, va ser el concert de les abraçades.

Mentrestant, s’havia activat l’euroordre per a tots els exiliats (excepte per a Anna Gabriel perquè és un delicte menor). Diumenge arribava la notícia a mig matí: Puigdemont era retingut a Alemanya quan tornava a Bèlgica des de Finlàndia on havia anat a fer unes xerrades. Els CDRs, ANC, Òmnium, criden a la mobilització: “Grans mobilitzacions arreu del país en resposta a la detenció de Puigdemont“. La resposta al carrer és àmplia i nombrosa. Paral·lelament, els partits negocien tres possibles reaccions: vaga general, mobilització permanent i investidura immediata.

A TV3 s’ha alterat la programació i emet amb el 324 conjuntament durant tota la tarda i fins la matinada. Només es parla de la detenció de Puigdemont, de les mobilitzacions, de les reaccions aquí i arreu. També de Clara Ponsatí que també té ordre de detenció i és a Escòcia. La policia demana que es lliuri i salta la notícia que el rector de la Universitat de Glasgow assumeix personalment la defensa jurídica de Ponsatí. És un penalista reconegut i defensor dels drets humans arreu.

El M.H. President Roger Torrent fa una declaració institucional a les 22 hores. Crida a la calma i demana una resposta conjunta a la repressió.

Puigdemont és a la presó esperant què dirà el judge dilluns. Martí Anglada fa una anàlisa prou optimista de la situació. Catalunya torna a ser notícia, ara hi ha fronts oberts a Escòcia, Alemanya, Bèlgica i SuÏssa. S’internacionalitza més el conflicte i, ara sí, Europa no pot defugir-lo.