Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

Dies 14-31. La sentència i la resposta al carrer

A un quart de deu del matí de dilluns dia 14 d’octubre es va fer pública la sentència a través de diversos mitjans. Ja se n’havia tingut un tastet durant el cap de setmana, i tot seguit, van començar les reaccions. Alguns havien especulat amb la possibilitat que la guardessin per a fer-la pública dimarts dia 15, quan van afusellar a Companys, però no, al matí ja sabíem el què, i tothom es va començar a organitzar.

No és justícia, és venjança“. Sentim les paraules de Junqueras des de Lledoners. I immediatament surt publicada una carta conjunta dels presos i preses en el mateix sentit.

Tsunami Democràtic (web) ha cridat a concentrar-se a Plaça Catalunya i a mig dia han cridat a anar a l’aeroport, a col·lapsar-lo. Riuades de gent anant cap a l’aeroport per tots els mitjans possibles. També a peu. Espectacular. Durant tota la tarda hi ha hagut gentada a totes les terminals que han impedit la sortida de poc més d’un centenar de vols.‘Tsunami Democràtic’ comparte por Telegram cientos de billetes de avión para saturar el Aeropuerto de El Prat (a tot això, tothom li continua dient “El Prat” i no el nom que ja ni me’n recordo que va voler [im]posar el consell de ministres reunit a Barcelona).

Pocs dies després, l’Audiència Nacional fa tancar els webs de Tsunami Democràtic, sota l’acusació de terrorisme i Europa fa un advertiment.

Alfred Bosch publica una carta a 13 mitjans internacionals en que insta a actuar davant “l’error històric” que suposa la sentència contra els líders polítics i civils catalans, condemnats a 100 anys de presó.

Les televisions del tot el món destaquen les protestes de Catalunya contra la sentència.

Marxes per la Llibertat

Protestes arreu que duraran tota la setmana. La indignació per una sentència injusta és evident. ANC i Òmnium organitzen tres dies de Marxes per la llibertat, en resposta a la sentència, que confluiran a la capital divendres, coincidint amb la vaga general promoguda per la Intersindical. Riuades de gent desplaçant-se cap a Barcelona, fent nit a diverses poblacions, amb germanor i companyonia. Molt ben organitzat, hi ha refrigeris pel camí que va cobrint diverses etapes des de diversos punts del país. Els que poden fan el recorregut sencer, però també n’hi ha que en fan trams, matí o tarda, per anar després a treballar. Divendres, però, és vaga general i s’hi afegeix gent d’arreu. L’entrada a la capital catalana tant per la Diagonal, com per la Meridiana, com per la Gran Via, és un espectacle. Milers de persones conflueixen en una gran manifestació.

Imatges de l’entrada a Barcelona de les marxes per la llibertat.

Vaga general

Un sindicat petit, la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), havia convocat  una vaga general per divendres, 18 d’octubre, amb el lema ‘Pels drets i les llibertats’. [notícia],

L’èxit va ser rotund. Les marxes per la llibertat conflueiren a Passeig de Gràcia que mostrà un ple absolut.

La manifestació omple Passeig de Gràcia (BTV).

Més repressió

Aquesta setmana s’han produït episodis de detencions, ferits, disturbis i també moltes concentracions pacífiques. És difícil fer-ne un resum, perquè han passat moltes coses. Però podem fixar-nos en aquesta història de l’Èric, un nord-americà que volen expulsar del país per una estelada, de les moltes, moltíssimes, històries que hi ha aquesta setmana, entre elles la detenció de Laura Solé a Tarragona per agens de paisà. La seua germana ho explica.

Defensors dels drets humans fan un relat esfereïdor dels maltractaments dels joves empresonats arran de les protestes.

Un nou vídeo demostra com van actuar els policies espanyols infiltrats en les protestes.

Sense oblidar els 7 CDR que estan empresonats a Soto del Real, alguns en règim d’aïllament.

Un vídeo de 30 minuts en fa un bon resum.

Pedro Sánchez, fa visita “de metge”

Dilluns 21, Pedro Sánchez fa una visita llampec a Barcelona i va veure a l’únic policia nacional ingressat a Sant Pau. Allà no pot entrar per la porta principal perquè hi ha gent protestant i entra per urgències, on provoca un col·lapse de mitja hora en què no poden ni entrar ni sortir ambulàncies. El personal sanitari de l’hospital l’escridassa. Poc després, havia d’anar a la delegació del govern, però decideix no anar-hi per la concentració que hi ha de manifestants amb el lema #SpainSitandTalk. Una convocatòria d’urgència que ha fet Tsunami Democràtic.

Pocs dies després, Sánchez es mostra molt crític amb la direcció de Sant Pau, i la Consellera de Salut  demana explicacions al govern espanyol pel bloqueig d’Urgències durant la visita de Sánchez.

26 i 27 Octubre, manifestacions

Manifestacions de signe contrari van recórrer Barcelona durant el darrer cap de setmana d’octubre.

Dissabte, 350.000 persones (segons la guàrdia urbana), van omplir el carrer Marina de Barcelona. Exactament el mateix espai que fa dos any s’havia emplenat i havien dit 750.000 persones (ara la GU la porta el PSC, cosa que va aixecar prou polèmica). Diumenge, unes 80.000 persones van omplir una part de Passeig de Gràcia (també segons la GU).

Al matí Parlem/Hablemos havia convocat una concentració a les 12h a la plaça Sant Jaume. Pinchazo histórico de la convocatoria de Parlem/Hablemos.

Generació 14O

Cada dia hi ha petits actes de protesta en algun racó del país (talls de carreteres, picnics per la república, talls a les vies…), i els estudiants fa dies que estan en vaga intermitent. Cada dijous i divendres. Algunes Universitats han flexibilitzat el calendari d’exàmens per tal de facilitar a l’alumnat participar a les protestes. I la darrera setmana d’octubre, alguns estudiants han decidit acampar a la Plaça Universitat de manera indefinida; a finals de setmana ja es compten 300 tendes de campanya i un riu de solidaritat del veïnat. S’autoanomenen #Generació14O. Lluiten per les llibertats i exigeixen la fi de la repressió.

I en acabar octubre hem sabut que el canal de Telegram del Tsunami Democràtic entra a la llista dels més seguits al món. 

En total, divuit hospitalitzats d’un total de 400 ferits i divuit empresonats en sis dies.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Parlant de Política per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent