Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

Dia 27. Proclamació de la República

Arribem al divendres. Només 24h abans pensàvem que anàvem a eleccions autonòmiques i s’aplicava el 155. El gir va ser aixecar el vet a la declaració d’independència feta al Parlament el 10 d’octubre. Calia fer-ho per dignitat dels més de dos milions de persones que van anar a votar l’1 d’octubre. El president va fer tot el possible per negociar amb l’estat la retirada del 155 si convocava eleccions, però no se’n va sortir i es va convocar el ple a les 6 de la tarda de dijous i la continuació en divendres. El ple començava a les 12h i s’havien de votar les resolucions pertinents, entre les quals aixecar el vet a a la declaració d’independència.

Va ser una matí de nervis tot esperant la votació. Intervencions dels diferents grups polítics, res de nou excepte una magnífica intervenció de Dante Fachin que va arrencar els aplaudiments dels escons de JxS i de la CUP. Una intervenció que posava un mirall davant de Cs, PP i PSC, que va ser aplaudida entusiàsticament pels companys de Podem Catalunya, va resultar indiferent pels socis d’ICV, i va provocar que la direcció de Podemos des de Madrid el rellevés del càrrec uns dies més tard. Suposo que que es declarés NO independentista, però demòcrata, tot defensant votar i que l’aplicació del 155 no faria que desapareguessin dos milions de persones (a banda d’altres veritats que podeu escoltar al vídeo), van ser massa per una direcció estatal que veu el 21D com unes autonòmiques i preveu aliances post electorals amb PSC (?), és a dir, no entenen la realitat del país, cosa preocupant en algú que es declara progressista i promou el canvi. Dante Fachin protesta, clar.

Però tornem al 27. Estem al Parlament, els diputats als seus escons esperant la votació i la gent a la feina anant mirant de reüll quan podia. Milers de persones es van congregar al passeig Lluís Companys i els alcaldes que van voler estaven convidats a seguir el ple des d’una sala annexa del Parlament, portant la vara. Recordem que més de 700 alcaldes estan imputats per deixar votar als seus municipis, dels 900 i escaig alcaldes en total.

Alcaldes al Parlament el 27O. Foto: ACN

La votació es va fer passades les 15h, a urna tancada (cosa que va provocar la protesta dels grups de l’oposició que van marxar i  només es van quedar els de CSQP -coalició formada per ICV- IU i Podem- va fer que diputats d’ICV i IU votessin mostrant clarament el No, excepte els 3 de Podem, Albano Dante explica perquè). A les 15.37h es va acabar el recompte i es va donar per acceptada la proposta i, per tant, començava a caminar la República Catalana. Emocionant i emocionada. Agraïda a tota la gent que ho ha fet possible. Esclat d’alegria al Passeig Lluís Companys i arreu del país. Van fer el que calia fer, després de molts intents de diàleg amb el gobierno espanyol i d’intentar la mediació internacional. I així naixia la República Catalana, un divendres d’un octubre que ja no oblidarem mai més.

Plaça Sant Jaume. Foto: Vilaweb

Paral·lelament, a Madrid, el Senat aprovava  la posada en marxa del 155. Rajoy ho defensa i surt ovacionat pels seus. Podeu veure aquí la intervenció sencera. S’activa el 155. es consuma el “a por ellos”.

Aquella tarda la gent surt al carrer de festa. Amplis somriures i serenor, mirades còmplices, abraçades… Les emocions d’aquell dia no ens les podran prendre, la il·lusió, la revolució dels somriures. “No hem fet ni una cosa bona ni dolenta, hem fet una cosa justa” llegeixo a twitter. És això. No sé vosaltres, però aquella tarda vaig sentir una tranquil·litat mai sentida. En aquells moments ja no era súbdita, era ciutadana d’una república, ja podia ser ciutadana del món. Ara tocava defensar la república, no seria fàcil, però el pas més important ja estava fet.

 



  1. Van ser moments emocionants. Em vaig concedir un dia de celebració i alegria com un parèntesi enmig de la iniquitat del govern espanyol. Ens ho mereixíem.
    A partir de dissabte però, ja en estat d’alerta per defensar la República.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Parlant de Política per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent