Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós

Dia 27. Neva i encara tot és possible.

Fa dies que anem molt accelerats. Cada dia hi ha més d’una notícia a comentar en una espiral que sembla que no té aturador. I sembla que, enmig de tot això, el temps ha vingut a donar-nos una pausa. A mig matí ha començat a nevar. Els alumnes miraven els flocs caient rere la finestra com si se’ls aparegués alguna cosa màgica. Aquí és un fet extraordinari que nevi, perquè la nostra alçada oficial (segons es marca a Alacant), és de 38m sobre el nivell del mar. Estem envoltats de muntanyes que no sobrepassen els 500 metres. Però als Ports i al Matarranya nevarà bé, i també a la Serra de Tivissa i el Montsant, tots ells amb alçades més considerables. Estarem envoltats de neu i, potser, passarà que la neu aquí quallarà i a tothom li sembla que és un temps màgic. “Any de neu, any de Déu”.

Fa bonic, tot s’ha de dir, sobretot quan ets rere una finestra i veus caure la neu amb suavitat. Sense pressa, però sense pausa, mentre et prens alguna beguda calenta i somies una mica més de l’habitual. La professora de filosofia ha decidit sortir al pati a fer la classe. Alguns alumnes deixaven que els flocs els quedèssin als cabells mentre anaven comentant els textos del dia. Qualsevol trencament de la rutina és benvingut en un dia tan gris i fred com avui. I ja sabem que, si neva aquí és que neva arreu.

Però, tornem a la política.

Roger Torrent és, per mèrits pròpis, el protagonista dels darrers dies. Primer, amb un discurs al Col·legi d’advocats que va provocar la fugida d’alguns dels prohoms de l’advocacia catalana. Roger Torrent diu: ‘No deixaré de denunciar la situació dels diputats presos i exiliats fins que no siguin a casa’. “Ja ho deia ma iaia: si dius les veritats, perdràs les amistats.”

Crònica: Així es va originar la plantada contra Torrent al Col·legi d’Advocats. I això ha provocat la reacció, entre altres, de Benet Salellas: diu que la plantada a Torrent “demostra que la cúpula judicial espanyola es troba sota dependència política“.

Per si no fos prou, dos dies després venia el Rei Felip VI a inaugurar el Mobile World Congress i Roger Torrent també va deixar plantat Felipe VI a la rebuda oficial, però sí que va assistir al sopar. Al sopar va seure davant el monarca i no el va aplaudir en el seu discurs. Ah, i duia el llaç groc. Els gestos són importants i, a aquestes alçades, imprescindibles. Felip VI va ser rebut amb cassolades, xiulades i les cançons de Valtònyc a banda de l’Himne de Riego. (notícia Diario 16). I 150 cantaires de l’Orfeó Català rebutgen la seua presència al Palau de la Música.

I tot això quan es retira una obra a ARCO que denunciava l’existència de presos polítics a l’Estat. I Amnistia Internacional condemna la violència de l’1-O en el seu informe global.

La setmana ha anat més carregada de notícies. La darrera cosa que s’ha sabut: Montoro admite que la Generalitat no destinó ni un euro al 1-Octubre. És a dir, es confirma que la Generalitat no va gastar diner públic en el referèndum de l’1 de octubre. No hi ha malversació de cabals públics, doncs. Aquí és obligat recordar que “El despliegue policial por el 1-O costó 87 millones de euros“.

Mentrestant, la màquina de l’estat continua fent passar a polítics pels jutjats:

Acabo amb Pep Guardiola que ha estat sancionat per lluir el llaç groc i els seus seguidors han decidit posar-se’l, també: Milers de llaços grocs a Wembley en suport de Guardiola i els presos polítics.

En fi, avui la notícia és la neu que cau abundosament al nostre país, això ha donat un temps de recolliment. Demà serà un dia de calma, no hi ha transport escolar, estarem en serveis mínims. Temps de reflexió, de parèntesi necessari abans de tornar al Parlament i tenir president(a) i govern. Mentrestant, quatre homes innocents continuen en presó preventiva i nits tan fredes com la d’avui encara ens fan pensar-hi més.

#LlibertatPresosPolítics



  1. Tot és possible, sí. Ara està nevant a casa i ja està tot de color blanc, els bancs dels patis, les teulades, silenci. I els nostres polìtics com sempre fent de les seves, pensant en altres coses i no pas a fer realitat la República. De paraules i declaracions en saben dir, però els fets demostren tot el contrari. Visc el dia a dia. Avui toca recolliment.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Parlant de Política per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent