En aquesta legislatura hi ha hagut certes coses interessants, però moltes s’han quedat a mitges (Estatut, papers de Salamanca, infrastructures…) com l’anomenada Llei del Tabac…
Ara surten estudis que diuen que l’exposició al fum passivament no és bona i els treballadors i treballadores de la restauració en pateixen les conseqüències, per això s’estan plantejant fer una llei més restrictiva.
Quina novetat! La llei del tabac va ser feta amb por i mai no he entès com als locals més petits es deixa fumar i als més grans no, quan hauria de ser a l’inrevés justament, car als grans hi ha més espai i el fum es pot dil·luir més fàcilment, o millor encara, en cap, barrejar fum i menjar no hauria d’estar permès en cap cas.
Celebro que s’ho replantegin i en prenguin nota, tot i què només hi posaran fil a l’agulla després d’eleccions.
No sóc fumador ni ho he estat mai, i em desagrada profundament l’olor del fum del tabac, però sí sóc científic experimental i he fet un experiment: mesurar l’aire en un ambient ple de fumadors i comparar la nicotina i el quitrà amb els que es recullen en un ambient urbà obert (com a referència zero) i en les vies respiratòries d’un fumador.
En els grups d’adolescents hi ha nois/es que fumen i n’hi ha que no. (Lògicament, els amics no es seleccionen en funció dels vicis addictius de cadascú). Però sempre van a locals que és permès fumar perquè en casi tots ho està, i perquè hi ha com un sentiment general que el fumador ha de poder fer-ho ("pobres nois ! pateixen molt si ocasionalment es troben amb la prohibició") .
Per tant, no hi ha cap possibilitat de preservar la salut del no fumador, ni que la societat encoratgi la minoria adolescent no fumadora.
M’agradaria organitzar una Associació en Defensa de l’Adolescent No Fumador (si es que no n’hi ha ja alguna). A veure qui s’anima i muntem un sarau per Internet