Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

Publicat el 9 de gener de 2008

Coses a mitges: llei del tabac

En aquesta legislatura hi ha hagut certes coses interessants, però moltes s’han quedat a mitges (Estatut, papers de Salamanca, infrastructures…) com l’anomenada Llei del Tabac

Ara surten estudis que diuen que l’exposició al fum passivament no és bona i els treballadors i treballadores de la restauració en pateixen les conseqüències, per això s’estan plantejant fer una llei més restrictiva.

Quina novetat! La llei del tabac va ser feta amb por i mai no he entès com als locals més petits es deixa fumar i als més grans no, quan hauria de ser a l’inrevés justament, car als grans hi ha més espai i el fum es pot dil·luir més fàcilment, o millor encara, en cap, barrejar fum i menjar no hauria d’estar permès en cap cas.

Celebro que s’ho replantegin i en prenguin nota, tot i què només hi posaran fil a l’agulla després d’eleccions.



  1. No sóc fumador ni ho he estat mai, i em desagrada profundament l’olor del fum del tabac, però sí sóc científic experimental i he fet un experiment: mesurar l’aire en un ambient ple de fumadors i comparar la nicotina i el quitrà amb els que es recullen en un ambient urbà obert (com a referència zero) i en les vies respiratòries d’un fumador.

    Pensava que un fumador passiu, rebria en respirar una quantitat de derivats del tabac similar o superior a la mínima en que el tabaquisme actiu té efectes estadístics sobre la salut, més o menys 0,5 cigarrets al dia.
    Però resulta que en les pitjors condicions que he sabut crear (un espai molt més petit que el de qualsevol bar que hagi arribat a veure amb tres persones fumat quasi contínuament quatre hores), un fumador passiu no rep ni la desena part d’això.
    No negaré que no existeixi el fumador passiu, però mentre no expliquin com rebent menys del 10% (normalment bastant menys del 1%) dels productes que creen un problema en un fumador actiu es tenen problemes de salut, no em creuré gaire que estadísticament es detectin problemes de salut en els no fumadors.
    I si realment, com em sembla ara, això del fumador passiu amb efectes negatius per a la seva salut (la física, que admeto que veure fumar em pot posar nerviós) no existeix, caldria replantejar totes les lleis sobre el tabac que han partit d’una premissa falsa.
    El que cal, doncs, és fer una prova a doble cec per avaluar si existeix algun efecte estadísticament significatiu sobre la salut dels fumadors passius.
  2. En els grups d’adolescents hi ha nois/es que fumen i n’hi ha que no. (Lògicament, els amics no es seleccionen en funció dels vicis addictius de cadascú). Però sempre van a locals que és permès fumar perquè en casi tots ho està, i perquè hi ha com un sentiment general que el fumador ha de poder fer-ho ("pobres nois ! pateixen molt si ocasionalment es troben amb la prohibició") . 
    Per tant, no hi ha cap possibilitat de preservar la salut del no fumador, ni que la societat encoratgi la minoria adolescent no fumadora.
    M’agradaria organitzar una Associació en Defensa de l’Adolescent No Fumador (si es que no n’hi ha ja alguna). A veure qui s’anima i  muntem un sarau per Internet

Respon a Pere Joan Mitjans Casanellas Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Tabac per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent