Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós

Compte enrere fins diumenge #Nou9N

Acabo de trobar una persona que anirà a votar No el proper 9N. Té les idees clares: És No perquè no, no és el moment. Per què? Perquè no, i no sóc del PP. Un NO rotund. Inapel·lable. M’ha dit: ara t’he fotut, no? I no, celebro que vagi a votar, encara que com és normal hagués preferit un Sí+Sí, clar. Però que algú que té tan clar el no vagi a votar, m’alegra, perquè vol dir que creu en la democràcia, almenys la vol exercir.

No hem tingut gaire temps per contrastar arguments, però a tot li troba pegues: tampoc està d’acord que es pugui votar a partir dels 16 anys, ni que no hi hagi cens, ni amb la pregunta… però anirà a votar. L’honora. En un país lliure totes les opcions són vàlides. Després m’ha reconegut: potser estic equivocat perquè molta gent ha sortit al carrer per dir el contrari que dic jo, però penso continuar votant que no. I en aquest punt penso en l’11S quan milers -milió i mig potser- de persones vam omplir 11km de carrers a Barcelona fent el mosaic de la senyera mentre a Tarragona unes 4000 persones nacionalistes espanyoles es convocaven per perpetuar la unió amb Espanya. Si fóssiu dels del no, no us voldríeu comptar, no fos cas que comptant vots se sabés alguna cosa. El PP prova d’espantar-nos, apel·la sempre a la “majoria silenciosa” que es queda al sofà, diumenge ho pot tornar a dir segons com vagi el resultat, però ja ens haurem comptat, amb vots, no amb estadístiques.

D’aquí cinc dies justos els col·legis hauran tancat i sabrem una estimació dels vots i dels percentatges de gent que haurà anat a votar. Vist això d’avui del Tribunal Constitucional i la resposta del Govern, la setmana se’ns farà llarga i pot ser força mogudeta. Estic per plegar veles i oblidar-me d’aquest pols amb l’Estat fins les 8 del matí del dia 9 que m’he de presentar al centre de votació, no fos cas que m’espatllessin alguna cosa. Aquesta vegada tot és diferent: el lloc on votarem, la formació de les meses (amb voluntaris -tindré la sort de presidir-ne una-), les urnes, no hi ha llistat i es construirà en aquell moment… i una doble pregunta. És un misteri a hores d’ara què pot passar, però mentre gent del país de “tota la vida” votarà no o no anirà a votar, altres que han vingut no fa tant, però que han trobat que Catalunya és terra d’acollida, aniran a votar sí+sí i criden a la participació amb arguments sòlids.

Diumenge farem un exercici de qualitat democràtica. Serà una setmana intensa. En un país normal, anar a votar hauria de ser habitual, freqüent, necessari i imprescindible… I ningú hauria d’impedir-ho. I jo aniré a votar i penso en els que ja no hi són i voldrien fer-ho, o en els que hi són i encara no poden fer-ho. I mirant aquest vídeo m’he emocionat, sí+sí, diumenge tenim molta responsabilitat, que tot vagi bé democràticament parlant.

 

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Parlant de Política per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent