Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós

Comença novembre. Mig govern a la presó

Quan l’anunci d’eleccions i el posicionament dels partits encara trontolla, apareix l’ex-conseller Santi Vila (recordem que va renunciar al càrrec dijous 26 abans que divendres es proclamés la independència), per oferir-se com a candidat del PDECat mentre ataca als consellers i a Puigdemont. 

Darrera reunió del govern legítim de Catalunya amb els consellers Rull, Romeva, Mundó, Turull i el vicepresident Junqueras, al Parlament, 31 d’octubre de 2017.

Mentrestant, “El Suprem espanyol cita dijous i divendres Forcadell i els altres cinc membres de la mesa investigats“. La presidenta del Parlament ja havia desconvocat la reunió de la Mesa de dimarts i el conseller Josep Rull anunciava a twitter que havia rebut la citació per l’audiència nacional.

El novembre comença amb la citació de tots els consellers, vicepresident i president a l’Audiencia Nacional, i tots els membres sobiranistes de la mesa, al Tribunal Supremo. 

Mentrestant, els consellers Forn i Bassa arriben des de Brussel·les i són increpats a l’aeroport (com sabien a l’hora que arribaven?) “Ultres amb banderes espanyoles increpen els consellers Forn i Bassa a l’aeroport de Barcelona”.

Es publica un article d’Oriol Junqueras: “Catalonia Will Not Retreat” al The New York Times, primer com a Vicepresident de Catalunya, però després l’embaixada espanyola va protestar i el diari va afegir que “The writer, Oriol Junqueras, was removed by Spain last month from his post as vice president of Catalonia”. “Catalunya no es farà enrere’: Junqueras defensa al New York Times les eleccions per a ‘validar la República’“.

Mentrestant, a la tarda “La gent mostra el seu afecte als membres de la mesa i els acomiada a l’estació de Sants“.

Dia 2, laborable. A les 9 del matí el vicepresident i els consellers es presentaven a l’Audiencia Nacional per declarar. Cinc minuts de declaració són suficients per enviar-los a tots a presó preventiva sense fiança; a tots? Bé, Santi Vila pot sortir pagant 50.000€, cosa que fa al dia següent (havia passat els dies anteriors explicant que ell no es creia el full de ruta i traeix tots els companys).

Mentre van a la presó, es publica un article d’Oriol Junqueras:  “A treballar per guanyar la llibertat“. Comença així: “Fa només dos dies, amb l’amic i conseller Romeva, parlàvem de l’amenaça de presó que pesava sobre tots nosaltres. Les paraules del fiscal general Maza, ‘Más dura será la caída’, no presagiaven res de bo. De fet, ja havíem vist amb els Jordis com un parell de dies abans del seu empresonament ja es filtrava en mitjans polítics i periodístics que l’ordre seria de presó, que ja estava tot acordat. Novament ha estat així, cinc minuts de declaració han estat suficients. Vuit consellers del govern de Catalunya, inclòs jo mateix, som avui a presó, en aplicació del codi de justícia que regeix a l’estat espanyol.

Per sort, el Tribunal Supremo, “ajorna la declaració de Forcadell i la mesa fins al dia 9 de novembre“. “El tribunal ha acceptat la petició dels advocats, que han sol·licitat més temps per a preparar la defensa dels investigats.”.

De la mesa, conec fa molts anys a Carme Forcadell i Anna Simó; dues persones íntegres i honestes, bona gent al servei del país que no han dubtat a complir un mandat democràtic. Penso en com deuen sentir-se elles i les famílies (i els altres membres de la mesa) davant l’imminent 9 de novembre. Abans, hauran passat moltes coses, com ens recorda avui l’editorial de Vicent Partal: “El començament d’una setmana que serà decisiva”.

La jutgessa Lamela va dictar presó incondicional sense fiança per als set consellers i el vicepresident aquella mateixa tarda del 2 de novembre. Cap a les cinc. Primer, va arrribar la informació que serien traslladats a diverses presons. Després, van decidir portar-los a la mateixa, però diferent de la dels Jordis (que són a Soto del Real). El trasllat va ser denigrant: “emmanillats per darrere, sense cinturó de seguretat, conduint temeràriament i posant l’himne d’Espanya a tot volum”. Les vexacions no van acabar aquí. “Els advocats denuncien el tracte vexatori als consellers: els van emmanillar, amenaçar, despullar“. Recordem: no són delinqüents perillosos, són polítics, arrelats on viuen, no hi ha risc de fuga.

No seria l’única denúncia. Poc després sabem que: L’advocat de diversos consellers denuncia que la jutgessa Carmen Lamela mirava el mòbil durant les declaracions. És a dir, ja ho tenia decidit d’antuvi.

Es produeixen reaccions davant l’empresonament. Cada vegada veus més fortes titllen l’Estat Espanyol de franquista. Es qüestiona l’actuació de la jutgessa.

De la mesa, conec fa molts anys a Carme Forcadell i Anna Simó; dues persones íntegres i honestes, bona gent al servei del país que no han dubtat mai a complir un mandat democràtic. Penso en com deuen sentir-se elles i les famílies (i els altres membres de la mesa) davant l’imminent 9 de novembre. Abans, hauran passat moltes coses, com ens recorda avui l’editorial de Vicent Partal: “El començament d’una setmana que serà decisiva

Acabo amb una frase d’Eva Piquer:

 

 

 

 

 

 



  1. Comencem una setmana molt difícil. Els carrers tornaran a ser nostres i dijous, més que probable, més bones persones seran empresonades. I una escletxa d’esperança amb la decisió de la justícia belga. El MHP i els seus Consellers continúen en llibertat per continuar la feina com a Govern de la República, encara que sigui a l’exili. Hi són i nosaltres també.
    Seguim Mònica.

Respon a rginer Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Parlant de Política per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent