Coc ràpid
Feia molt temps que no em posava als fogons per a fer un coc ràpid (que és com li diem a la Ribera i Terra Alta almenys), però comença a venir de gust encara que no faci massa fred. Les companyes del país valencià em van dir que allà li dèien biscuit, i fins i tot coca mal feta (no és que m’agradi massa el nom), però es digui com es digui sempre queda molt bo. Si us animeu aquí teniu la recepta:
6
Ous
400
gr. Farina
500
gr. Sucre
Raspadura
d’una llimona (o vainilla
ensucrada)
1
sobre de royal
2
dits d’oli i tres cullerades de llet per ou.
Separem les clares del rovell i les debatem a punt de neu. S’afegeixen els rovells i ho remenem bé mentre li afegim el
sucre . Després afegim la
farina molt a poc a poc mentre ho remenem bé. Tot seguit l’oli, la llet, la raspadura de llimona, tot ben rementat, i per acabar el royal. (Admet moltes variacions, cadascú l’ha de fer al seu gust).
Es
posa tot a una plata per anar al forn paper de plata (o paper fi per anar al forn) i una gota d’oli per a
què no s’enganxi. Un cop es posa la pasta es posa sucre per damunt (que podem reservar del que li hem posat o afegir-li del fi). Es posa al
forn que haurem escalfat prèviament a 200ºC i només baix encès. Quan puja ja està fet. Que aprofiti!
a ciutat li’n diem de dues maneres també:
1. coca de llanda (pel receptacle amb què enfornem posant un paper intermedi)
2. coca de mida (la mesura de la llanda)
Bon profit a tu, també!
Bescuït només és sòl considerar per designar un ingredient més en altres tipus de postres de pasta o pastels.
I encara ens a costat molt més caure en el compte i adonar-nos estranyats que a les espanyes a les coques de mida li diuen tortas i al pastissos empanada.
O és la percepció que tenen els valencians que com a casa res i que els valencians estem ben fets i tot el fan els catalans sembla estrany o mal fet.