Dia 27. Un any de la DUI

Ja ha passat un any. Recordo bé aquella tarda de fires de l’any passat. Octubre és un mes de revolta. L’any passat va ser d’unitat, enguany és de retrets, probablement fruit de la frustració col·lectiva perquè tot vagi més de pressa. Però tot té els seus tempos i cal tenir paciència.

Ara que han passat uns dies podem reflexionar des de la calma. Intento ser positiva i apartar el derrotisme.
Anit al FAQS Elisenda Alamany va explicar en un minut què havia passat al Parlament (a partir del minut 10.36 FAQS).


Em sembla evident que ERC no va aliar-se amb el PSC, va coincidir en vot, que és diferent. El que veig és que ERC va seguir l’acord a què s’havia arribat amb Comuns i PdeCAT. Jordi Muñoz diu: «Hi havia un camí per fer compatible la desobediència política i preservar la institució i la correlació de forces: només calia mirar a Berga». Berga a la Ciutadella.

Josep Huguet explica l’ABC de diferents termes per a què els tinguem en compte. Val la pena tenir-los clars, sobretot quan parla de desobediència: ABC

Aquest article de Carles Mundó per reflexionar profundament sobre el paper de cadascú i la manca de lideratges: Los costes de la estupidez.

I acabo amb una entrevista feta a Carod-Rovira: No hi ha ningú al timó del vaixell. És una obvietat veient els retrets mututs i la manca de consens en l’estratègia conjunta. L’estat ha escapçat el govern legítim i els principals líders socials i encara ens estem refent del cop. I sí, una mica la crisi és aquesta, ens falten els líders i la desunió i els càlculs electorals és el pitjor que ens pot passar. Confio, però, que és reversible i que tornarà la unió al Parlament.

Mentrestant, passen els dies, continuen les mostres de suport a fora de les presons, no els oblidem per un instant i cada dia que passa es constata que aquesta presó preventiva és injusta i una revenja cruel de l’Estat.

Us volem lliures i a casa. #Llibertatpresospolítics i retorn dels exiliats!

Dia1. Vam votar i vam guanyar!

Ja fa un any de l’1 d’octubre i fa més d’un any que vaig començar a (d)escriure el que anava passant com una manera de recordar i també de reivindicar (com diu Bladé Desumvila: “L’essencial és lluitar, és a dir, escriure“). Des de llavors he anat publicant entrades regularment quan hi havia prou fets per explicar i tenia prou temps per a fer-ho. La sèrie arrenca a principis de setembre, però avui vull recordar aquesta entrada: 1 d’octubre. El dia més llarg.

Un any dona perspectiva. Aquest cap de setmana ha estat llarg d’actes per commemorar la fita. A Móra s’ha inaugurat l’Espai 1 doctubre, en record del lloc on, més gent que mai no havíem vist, vam resistir, vam defensar i vam votar. Va ser arran d’una proposta recolzada per l’ANC i CDR que ERC vam presentar una moció que va rebre el suport de CIU-PdeCAT, l’abstenció del PP i el vot en contra del PSC.

L’1 d’octubre vam votar i vam guanyar.

L’1 d’octubre l’Estat va actuar contra nosaltres com si fossem una colònia.

L’1 d’octubre no el podrem oblidar mai, per com ens vam organitzar, per com ens van fer sentir… els nervis, l’angoixa, la calma tensa de tot el dia i la felicitat en tancar el col·legi i saber que havíem salvat els vots.

L’1 d’octubre, a Móra d’Ebre, vam votar 1802 persones (sí 1662 / no 103 / nul 7 / blanc 30), i més de 2,2 milions de persones arreu de Catalunya.

L’1 d’octubre només volíem votar; votar no és cap delicte; votar no et fa independentista, votar et fa demòcrata.

L’1 d’octubre vam trencar emocionalment amb Espanya, l’Estat ens va perdre per sempre.

Continua llegint

Dia 11. Persistim!

Diada esplèndida, radiant, esclatant. Riuades de gent de color corall amb banderes, pancartes, estelades… Gent de totes les edats. Gent vinguda d’arreu del país, entre ells més de 3.000 ebrencs que vam arribar en busos o amb altres mitjans públics o privats. Una comunió de gent per un objectiu clar: República Catalana!

No defallim, seguim reivindicant l’alliberament dels presos polítics i el retorn del exiliats. Seguim amb la trobada festiva, pacífica, cívica. Tot ben organitzat. Alguns volent fer la guitza penjant l’estanquera al balcó. Com sempre, ball de xifres. Com sempre, gernació omplint aquest cop la Diagonal en 6,5km.

Enguany he vist molta més tranquil·litat en la gent. Hi hem arribat fent un bon tros a peu i anavem confluint amb samarretes i banderes. Complicitat entre nosaltres tot i que no ens coneixíem de res. Ja sabem com es fan aquestes manifestacions (concentracions), ja ho hem fet cada any des del 2012. Som experts. Som pacífics. Somriem. Cantem. Reivindiquem. Fem silenci quan ens diuen (impressionant moment!). Fem cas omís dels provocadors (davant del Princesa Sofia un senyor amb una bandera enorme de Tabarnia, buscant confrontació. Ningú li va fer cas. Als 15 minuts va marxar avorrit que ningú li digués res).

Continua llegint

Dia 20. Comandos paramilitars contra el groc

Dissabte va saltar la notícia tot i que va passar dijous a la nit: “Els mossos identifiquen un grup ultra amb mapes i instruccions per a retirar estelades, eren catorze persones que van atacar els símbols grocs a Tivissa i Móra la Nova“.

A les Terres de l’Ebre el groc domina el paisatge. Els CDRs i l’ANC han fet bona feina i han fet accions per tintar de groc els municipis. A les darreres eleccions els partidaris de la República Catalana van guanyar per àmplia majoria a la majoria de municipis ebrencs i a l’entrada de molts d’ells es troba el cartell “Municipi de la República Catalana”.

Continua llegint

Dia 17. Un any dels atemptats de Barcelona i Cambrils

A mesura que s’anava apropant el dia assenyalat es feien sentir les veus més fortes sobre no polititzar l’acte, ni per uns ni per altres, o no anar-hi perquè hi anava el Rei. I va arribar el dia. I el relat serà molt diferent segons a quin mitjà feu cas. Els mitjans foranis i algun de nostrat van mostrar només una part d’el que va passar. Recomano vívament mitjans de solvència contrastada com Vilaweb:

A primera hora la notícia era una gran pancarta de rebuig a la visita del Rei Felipe VI. Després d’uns moments de confusió on s’ha dit que els Mossos la  volien retirar, finalment no s’ha mogut de lloc i ha presidit l’acte ben visible. Mentrestant, en un angle de la plaça un grup d’espanyolistes protestaven i han intentat entrar a l’edifici per arrancar-la, cosa que no han aconseguit.

‘El rei espanyol no és benvingut als Països Catalans’, hi diu en anglès.

El PSOE demana explicacions.

Per sort es van separar els familiars de les víctimes dels polítics. Primer van fer l’ofrena els familiars, després les autoritats. Al capdavall de les Rambles, els CDR van fer una marxa silenciosa en homenatge a les víctimes del 17-A  i també els taxistes van fer una marxa lenta en el seu record.

En l’acte protocolari el vice-president del parlament es nega a donar la mà a Felipe VI i ell, ofès, va deixar de saludar els consellers.

I per tancar una mica què va passar divendres al matí, recomano lectura d’aquest article: “Saber estar en el mundo” i mireu “els deu vídeos més esperpèntics del boicot espanyolista als actes del 17-A” si voleu entendre’l. I també, escridassen Gemma Nierga per presentar en català l’acte d’homenatge pel 17-A. I Sánchez esborra un piulet que commemorava el 17-A en català i sense la bandera d’Espanya.

El que es constata després dels actes del 17A és que al Rei li van fer un “Tortosa” en tota regla.

Continua llegint

Dia 14. La Falange es reivindica

Ahir i avui són dies plens d’informacions que val la pena recordar. Comencem pel final: aquest matí han aparegut aquestes pintades frapants al consolat de Bèlgica a Barcelona reivindicades per La Falange [si no sabeu que és ho trobareu a Viquipèdia].

La notícia ha tingut un ampli ressò a Twitter i als informatius en general.

D’altra banda, ahir Ciutadans va denunciar el M.H. President Torrent i els representants de JxCat i ERC a la mesa per haver admès a tràmit una moció de la CUP (notícia). I el M.H. President Torrent contesta a la denúncia de Ciutadans: ‘El seu problema no és la independència, és la democràcia’. Seguidament, Ciutadans acusa l’independentisme de buscar “contínuament la confrontació”. Sí, ho heu llegit bé.

I el col·lectiu Catmemòria ha fet públic un vídeo enregistrat per la Policia espanyola. Forma part del recull d’imatges de la repressió de l’1 d’octubre (no el mireu si sou ànimes sensibles).

Mentrestant, continua el debat sobre la presència del Rei Felipe VI als actes de record a les víctimes del 17-A.

Seguiu el fil, remarca els punts clau.

Continua llegint

Dia 10. El groc els fa nosa

Va acabar juliol amb el retorn del President a Bèlgica després de quatre mesos a Alemanya. Allà s’ha retrobat amb el Govern a l’exili i amb el President Torra i torna a reactivar el Consell per la República. En una entrevista a Der Spiegel es mostra optimista i creu que “aviat tornarem a casa”. El primer que va fer Puigdemont va ser demanar la llibertat dels presos polítics com a pas essencial cap a la República.

Apreta la calor i l’estiu continua sent groc i es va estenent a altres llocs de la geografia de parla catalana. A Eïvissa el sopar groc va reunir 150 persones, mentre a fora, als que fa nosa el groc eren 10 protestant. A Bétera (País Valencià), el sopar groc també va fer el ple mentre uns pocs protestaven a la porta.

I la vida continua, sigui des de la presó o al carrer, reivindicant els presos, sempre, i tenint com a objectiu consolidar la República. Dolors Bassa escriu “Sensacions d’un vis-a-vis familiar“, si teniu una mica de cor no us deixarà indiferents. Oriol Junqueras i Raül Romeva escriuen també un article, Hoy somos más fuertes:

“Somos gente de diálogo, de paz y acuerdo. Somos gente que amamos a nuestro país y a toda su gente. Nuestras trayectorias vitales hablan por nosotros. Y somos al mismo tiempo gente de firmes convicciones. Los barrotes, por tiempo que los tengamos que sufrir, no las harán cambiar.”

I a El Catllar es concentren a la presó més de dos-cents tractors en solidaritat amb Carme Forcadell. I també a gal·les en el marc d’un col·loqui titulat ‘Catalunya, i ara què?’ la presidenta del parlament, consternada per l’empresonament de Carme Forcadell.

La Presidenta del Parlament gal·lès va mostrar-se consternada pel fet que la seva homòloga a Catalunya, Carme Forcadell, estigui empresonada per haver permès un debat que ella mateixa o el seu col·lega escocès han permès i que, en cap cas, això els ha fet témer per la seva llibertat.

Elin Jones va rebre Carme Forcadell a Gal·les. Font: Vilaweb

Ned Thomas, al mateix col·loqui, va explicar que, “al llarg dels anys de treballar a Salamanca i de viatjar a Espanya, ha constatat una manca de tradició democràcia, i que els valors i llibertats que aquí es donen per descomptat, allà són qüestionats per sistema”.

Mentrestant, a Calella roben la senyera de la plaça de l’Ajuntament. A Reus, Ciutadans reivindica l’arrencada de la pancarta de l’Ajuntament en defensa dels presos polítics. L’alcalde ho denuncia i la torna a penjar. A les xarxes se’ls escapa l’estratègia…

Ells mateixos reconeixen que no hi ha violència per part dels independentistes, i així cal continuar, sense violència, malgrat ells l’usin (aquí i aquí), en surtin impunes i no la condemnin. Ells només entenen la violència, sigui física o verbal. No hi hem de caure (“pels seus fruits els coneixereu“).

Continua llegint

Juliol. Trasllat de presos a Catalunya

Juliol ha estat marcat per l’acostament dels presos a presons catalanes després de prou polèmica entre els jutges i el govern de l’Estat sobre qui tenia potestat per l’acostament o no dels presos: l’acostament dels presos polítics a Catalunya sí que depèn del govern de Pedro Sánchez;  el PSC reitera que l’acostament de presos s’ha de fer quan acabi la instruccióSantamaría, sobre l’acostament de polítics presos a Catalunya: “És posar la guineu a cuidar les gallines”.

Però sí, després de tot van anar venint a Catalunya per etapes. Aquí teniu l’emocionant relat de la Carme i aquí el de Jordi Cuixart. Els presos feia temps que havien de ser a Catalunya, de fet. la presó preventiva és injusta, tothom ho sap i és profecia, i més quan el tribunal alemany ha dictaminat que no hi va haver ni rebel·lió ni sedició i “només” es pot jutjar a Puigdemont per malversació. Això ha fet que Llarena retirés l’euroordre i, amb l’esprint de dret que hem fet tots, sabem que ara poden circular lliurement per tot el món tret de l’Estat Espanyol, on poden ser detinguts. Per cert, Rull, Romeva i Bassa denuncien la seva presó preventiva a les Nacions Unides i segueixen els passos de Junqueras, Sànchez i Cuixart.

Mentrestant, la Cort de la UE avisa que si els tribunals d’un estat membre no són independents ningú no hi ha de ser extradit. Avis per a navegants.

Bé, ara tenim als homes a la presó de Lledoners, a la Dolors a Figueres i la Carme a El Catllar. Ja han passat quatre mesos des que Marta Rovira va anar a Suïssa:

Continua llegint

Dia 2. Ja tenim govern! Cau el 155.

Divendres 1 es va publicar al DOGC el decret del nomenament dels nous consellers en substitució dels que són a l’exili o a la presó. Així s’evitava el veto del Gobierno de España després d’un estira i arronsa, i es feia un govern efectiu amb 7 homes i 6 dones; gairebé arriba a la paritat (la proposta anterior va ser molt criticada justament per biaix en l’elecció dels candidats). Tot i això, el MHP Torra es querella per prevaricació contra Rajoy i Sáenz de Santamaría i denuncia la seva negativa a publicar al DOGC el nomenament dels consellers exiliats o empresonats.

Presa de possessió del nou Govern amb familiars dels presos polítics i exiliats.

I dissabte dia 2 es fa efectiva la presa de possessió dels nous consellers i així s’acaba el 155 que ha deixat seqüeles després de set mesos: 259 persones cessades i 24 organismes dissolts.

Mentrestant, a Espanya, el mateix dia 2 Pedro Sánchez prenia possessió del càrrec de Presidente del Gobierno en haver triomfat la moció de censura plantejada després de sortir la sentència de la Gürtel i la condemna del PP. Canvi de panorama, el PP és desallotjat del govern amb l’ajut de Unidos Podemos, ERC, PDeCat, Compromís, Bildu, NC i PNV, que va mantenir la incògnita fins al final.

No oblidem que tenim membres del govern a l’exili i a la presó, i exiliats per motius polítics. Veurem si Pedro Sánchez torna a fer política i aposta pel diàleg. Caldrà anar veient els seus gestos.

Mentrestant, Quim Torra es querellarà contra Alfonso Guerra per haver-lo titllat de ‘nazi’. Pràcticament des que va ser nomenat successor de Puigdemont, van sortir crítiques titllant-lo de xenòfob per uns tuits i uns articles. De fet, tot tret de context. En realitat Quim Torra va defensar el Català després que el passatger d’un vol critiqués que s’usés aquesta llengua i no únicament el castellà. Aquest article explica la imatge distorsionada que s’han fet del President titllant-lo de nazi. I no, els germans Badia i Daniel Cardona tampoc ho eren.

Primera reunió del Govern al Palau de la Generalitat després de més de set mesos.

Continua llegint

Dia 14. Ja tenim president!

Després del ple de dissabte on no hi va haver majoria absoluta, calia esperar 48 hores per tornar a convocar el ple i llavors bastaria una majoria simple per tenir nou president. Diumenge vam estar tots pendents de la CUP. Algú havia fet córrer dissabte que la CUP podia votar que no dilluns, hi havia nervis.

L’acceleració del calendari venia donada perquè el Conseller Comín ha de tornar a presentar-se davant la justícia belga dimecres i pot invalidar el seu vot delegat [finalment es va denegar l’extradició]. Així doncs, millor no prendre riscos i per això el ple va estar convocat en dissabte i dilluns.

Diumenge la CUP va decidir mantenir l’abstenció a la investidura, la previsió era que es complís els 66 Sí, 65 No i 4 abstencions.

El ple, dilluns, va començar a les 10.30h. Havia de ser més àgil que dissabte, atès que era segona votació. Després de les intervencions dels diversos grups, hi hauria la votació definitiva. I així va ser:  El parlament investeix Quim Torra president de la Generalitat. Per fi es tornem a tenir president que diu, en el seu parlament inicial, que el seu pensament és tornar a investir el president Puigdemont quan sigui possible. Tenim el 131è president de la Generalitat.

Presa de possessió de Quim Torra.

Mentrestant, hem sabut que Roger Torrent no es reunirà amb Felipe VI per comunicar-li la investidura de Torra. El president del parlament evita el tràmit recordant que el monarca no s’ha solidaritzat encara amb les víctimes del primer d’octubre.

La presa de possessió de Quim Torra, va ser sense convidats i a porta tancada.

Després del president ve el  nomenament dels consellers. I continua l’estira i arronsa amb el govern central, atès que vol analitzar el nomenament dels consellers i PP-PSOE i Cs s’han posat d’acord per continuar aplicant el 155. L’excusa és que entre els nous consellers n’hi ha dos a la presó i dos a l’exili. Els consellers a l’exili i presó tenen intactes els seus drets polítics, per això Puig demana empara a la Unió Europea.

Passen els dies i Torra exigeix a Rajoy una resposta avui sobre el blocatge del nomenament dels consellers. Mentretant, a Berlin el president Puigdemont continua lliure  El Tribunal alemán descarta el delito de rebelión contra Puigdemont.Una altra derrota a Llarena.

Dimecres 23 està prevista la presa de possessió del nou govern, però encara no s’ha publicat al DOGC atenent a la petició de Rajoy. JxCat, ERC, la CUP i els comuns defensen que tots els consellers haurien de prendre possessió demà.

I la darrera d’avui:  La secretària judicial dels escorcolls del 20-S és seguidora de Ciutadans i de pàgines ultres.