Abril-Maig: Presos polítics confinats, però no a casa

Des d’inicis de març que gràcies a l’aplicació de l’article 100.2 els presos polítics han pogut sortir més o menys hores, més o menys dies a la setmana, per realitzar tasques diverses, alguns de voluntariat, altres a la Universitat o en despatxos privats d’advocats, etc. Era una bona notícia, doncs, malgrat tot, en espera d’aconseguir més permisos i de continuar demanant l’amnistia per a tots ells. Però va arribar la Covid-19 i el confinament de la població i els presos polítics es van quedar confinats a la cel·la en comptes de fer-ho a casa amb la família, com han fet tants altres presos per descongestionar les presons.

Però, mentre semblava que sí que els presos polítics amb el 100.2 podrien sortir i les xarxes es van omplir de la bona notícia, dos dies després de l’amenaça del Suprem als funcionaris, es deneguen els permisos als presos polítics.

Diari Públic: “El Tribunal adverteix les juntes de tractament i la direcció dels centres penitenciaris que excarcerar-los podria suposar un delicte de “prevaricacio”. El Departament de Justícia ha anunciat que les juntes estudiaran que tots els reclusos amb el 100.2 passin el confinament a casa. El 69 % dels presos amb tercer grau passa l’emergència sanitària al seu domicili”.

Carme Forcadell ho diu en una entrevista: “La justícia no és igual per a tots, ara s’ha tornat a evidenciar“.

Per això, uns dies després, Junqueras i Romeva demanen la recusació dels dotze jutges de Tribunal Constitucional.

L’arquebisbe Planellas demana que es permeti als presos que ja gaudeixen de permisos de passar el confinament amb les seves famílies.

Presos polítics d’arreu del món emplacen Bachelet a “salvaguardar” els drets dels interns durant el confinament. Conjuntament amb presos polítics d’arreu del món, Cuixart, Sànchez, Romeva, Forn, Bassa, Junqueras, Rull, Turull i Forcadell, han enviat una carta a l’Alta Comissionada de Drets Humans de l’ONU, l’ex-presidenta de Xile Michelle Bachelet.

Continua llegint

Gener-Febrer-Març. De la “doctrina Junqueras” a l’article 100.2

Amb tot el que està passant ens queda una mica lluny tot això, pero miraré de fer una mica de resum d’aquests dos darrers mesos sense bloc. La pandèmia tindrà capítol a banda.

En l’apunt anterior havíem anunciat que el tribunal europeu reconeixia Junqueras com a Eurodiputat. Hi havia espectació pel que passaria el dia 13, quan havien de ser al Parlament Europeu el president Puigdemont, el conseller Comín i el vicepresident Junqueras. Després d’haver publicat la fotografia al web, el Parlament Europeu se’n va desdir i va acceptar la resolució de la JEC. Així doncs, Junqueras continuaria a la presó, mentre Puigdemont i Comín sí que assitien al ple europeu i en reclamen la llibertat.

Hi ha certa confusió en tot plegat. Junqueras apareix al web del Parlament Europeu com a eurodiputat, però uns dies després desapareix. La pressió de l’Estat devia ser forta. Havíen guanyat una partida, però encara hi havia joc.

Continua llegint

Dies 4, 5 i 7 de gener. Investidura.

Comença el gener mogut. Els dies 4, 5 i 7 hi ha previstos els plens d’investidura després que PSOE i ERC han arribat a un acord i ERC s’abstindrà; això i les abstencions d’EH-Bildu, i el sí de PNB, Més País, Compromís, Nova Canàries, Terol Existeix i el BNG faran que hi hagi nou govern de coalició presidit per Sánchez. En el No a Sánchez hi ha PP, Vox, Cs, JxCat, UPN, CUP, PRC, Foro Astúries i la diputada de Coalició Canària, Ana Oramas, que va canviar l’abstenció pel no. Les posicions més refractàries a investir Sánchez són de PP, VOX i Cs, aquesta última formació demanant un “Tamayazo” per activa i per passiva; tots tres al·legant que no es pot pactar amb els independentistes. Es dona la circumstància que la CUP serà l’únic partit d’esquerres que votarà en contra de la investidura, i ho farà perquè diu que facilitar la governabilitat de l’Estat Espanyol no aportarà solucions. JxCat, tot i què ha criticat ERC, anuncia una reunió amb Sánchez després de la investidura i, mentrestant, votarà no perquè Sánchez no ofereix “garanties” d’apostar per la política i desjudicialitzar el conflicte català.

Continua llegint

Dies 18-19 Desembre. Tsunami del TJUE

Al desembre teniem unes dates marcades al calendari. Tsunami Democràtic havia anunciat una gran acció per al Clàssic del dia 18 al Camp Nou, en dimecres. El Barça-Madrid ja s’havia postposat per la manifestació contra la sentència, malgrat era al carrer Marina, lluny del Camp Nou. Tsunami va dir que l’acció es veuria en directe per televisió i seria, com sempre, pacífica i revivindicativa. Mentrestant, a Madrid hi havia nervis, continuaven  escampant que Tsunami Democràtic són terroristes, per espantar, i mantenien als CDRs detinguts en presó preventiva, tot i que en van deixar anar amb comptagotes fins a final de mes reconeixent que no tenien explosius i no eren perillosos, això sí, amb fiança, no fos cas (a l’acabar l’any encara en queden dos en presó incomunicada, Germinal i Jordi Ros).

Foto: Crític. Ivan Giménez.

Però tornem al dia 18. Tsunami va repartir 100.000 cartolines de “Spain Sit and Talk” entre els aficionats que van entrar al camp. Havien demanat encerclar el camp quatre hores abans del partit. Així, després del mosaic de rigor, se’n feia un altre amb aquest lema. No van ser tot, però, flors i violes, en moltes entrades els guardes de seguretat van requisar els cartells. Miraven, fins i tot, dins els entrepans, segons la crònica radiofonica(#ElsEntrepansSeranSempreNostres). I després hi van haver càrregues dels Mossos. A l’exterior, Tsunami va projectar el partit a un edifici per a què tothom qui ho vulgués ho pugués veure, tot i què no va anar prou bé. I a l’interior van aconseguir aturar el joc durant dos minuts, malgrat no ho van deixar veure per TV. Tan se val, el partit va ser dels pitjors dels que es recorden, empat a zero, una nit prou amarga entre unes coses i altres.

Continua llegint

Dies 14-31. La sentència i la resposta al carrer

A un quart de deu del matí de dilluns dia 14 d’octubre es va fer pública la sentència a través de diversos mitjans. Ja se n’havia tingut un tastet durant el cap de setmana, i tot seguit, van començar les reaccions. Alguns havien especulat amb la possibilitat que la guardessin per a fer-la pública dimarts dia 15, quan van afusellar a Companys, però no, al matí ja sabíem el què, i tothom es va començar a organitzar.

No és justícia, és venjança“. Sentim les paraules de Junqueras des de Lledoners. I immediatament surt publicada una carta conjunta dels presos i preses en el mateix sentit.

Continua llegint

Dia 13. Compàs d’espera

Ha arribat l’octubre i han tornat els militars a Catalunya tot esperant que surti la sentència aviat. Més controls a tot arreu. Ahir, van fer l’habitual exibició de força a Madrid amb la desfilada militar, amb anècdota inclosa. Tal dia com ahir, fa dos anys, es va filtrar que els Jordis anirien a presó; ahir es va filtrar la possible sentència. Ai, la separació de poders i el secret judicial al regne d’Espanya! Martín Pallín i Ernesto Elkaizer en parlen al FAQS.

El cap de setmana és un compàs d’espera, però fa dies que estem més mobilitzats. Com ara fa dos anys, però més i d’una altra manera. A Telegram no em paren d’arribar avisos d’amics que se l’estan instal·lant. El canal de Telegram de Tsunami Democràtic ja té més de 130.000 subscrits, i no para de créixer.

I avui hi ha la primera acció abans de la sentència: centenars de persones es manifesten a Sants i recorren el centre de Barcelona. Els activistes de Pícnic per la República han tallat diversos carrers després de ser desallotjats pels Mossos de l’estació.

I al vespre: La gent es planta davant la porta de la presó dels Lledoners hores abans de la publicació de la sentència.

Continua llegint

Dia 23. Nou detencions imprevistes i set presos polítics més.

El cap de setmana era a molts indrets llarg i festiu: a Reus la Misericordia, a Tarragona Santa Techa i a Barcelona la Mercè. I dilluns, a les tantes de la matinada, la policia, d’improvís, entrava a casa de 9 persones vinculades a CDRs investigades per terrorisme, rebel·lió i tinença d’explosius (aquest vídeo publicat per la mateixa GC s’ha fet viral i se n’han fet memes i paròdies arreu). A Mollet, Sabadell, Santa Perpètua de Mogoda, Cerdanyola del Vallès, Sant Fost de Campcentelles i Sant Pere de Torelló. Una ratzia amb un desplegament de 500 Guàrdia Civils que ha portat a 7 persones a Madrid davant l’Audiència Nacional.

Continua llegint

Dia 20. Dos anys.

Avui fa exactament dos anys de l’assalt a la seu d’economia per part del Gobierno espanyol. Buscaven urnes i paperetes, documentació que pogués insinuar alguna mena de sublevació armada contra l’Estat. Recordo bé aquell dia, perquè de sobte va començar tot d’una manera espontània; tots érem de tots! I havíem de defensar la seu d’Economia del nostre Govern enfront un atac inesperat (i desesperat).

20 de setembre de 2017 davant la seu d’economia.

Continua llegint

Dia 2. Tsunami Democràtic

La primavera va estar monopolitzada pel judici i les eleccions que es van anar succeint. Durant uns mesos, vam poder seguir el judici minut a minut. Va ser vist per sentència al juny després de sessions maratonianes i un temps rècord per un sumari d’aquestes característiques. El 3/24 ho retransmetia en directe i després se’n feien resums del més destacat. Jo, cada matí, en veia un trosset d’11.30 a 12.00, durant la mitja hora de descans. Era la finestra que em permetia veure els presos polítics en directe. Interrogatoris llarguíssims, tècnics, tot molt ranci i solemne, d’un país en blanc i negre, una representació del que és l’Estat. Dies frenètics, mesos frenètics i al juny arriba la calma. S’espera la sentència a l’octubre, al llindar dels dos anys de presó preventiva. Si no hi ha sentència abans, als dos anys haurien de sortir de la presó, però n’hi haurà. Mentrestant, hem passat l’estiu preguntant-nos quina n’ha de ser la resposta, però sense tenir res clar.

Continua llegint

Va de llibertat

Encara estem païnt els resultats electorals de les eleccions generals que ja estem a punt de començar una altra campanya electoral. És un temps frenètic que produeix un cert vertígen. Mentre tenim presoners per posar urnes ens enfrontem a dues eleccions consecutives, unes generals i altres municipals i europees. Hi tornarà a haver doble urna i haurem de votar. Hem de ser conscients que les urnes sempre són una oportunitat que no podem deixar perdre i menys en les circumstàncies actuals.

Dit això, es constata a les darreres eleccions que la suma de vots dels partits independentistes continua sent majoritària i, per primera vegada, les darreres eleccions generals ens han deixat un mapa tenyit de groc. Per primera vegada ERC ha guanyat unes eleccions generals i tots els independentistes ens n’hauriem d’alegrar i celebrar-ho, tot sabent que la segona volta està a la cantonada i que “tot està per fer i tot és possible” com deia el poeta.

A Móra d’Ebre va anar així:

No és la primera vegada que som primera força en unes eleccions generals, però sí que és la primera vegada que obtenim tanta diferència sobre el segon partit, i també és la primeva vegada que superem els 1000 vots, en vam obtenir 1022 per a ser exactes. Tots ells per a Junqueras, que devia tenir un gran somriure a la cel·la, i per a fer que Norma Pujol, de Flix, sigui la primera diputada de les nostres terres que anirà a Madrid; no em sé imaginar ningú millor que ella per defensar-nos! I no oblidem a Romeva, que va obtenir l’acta de senador, ni a Miquel Aubà, de Gandesa, que tornarà al Senat per portar la nostra veu. Estarem més ben representats que mai gràcies a la força dels vots!

Continua llegint