Dia 15: 1.000 dies

El dia 2 de novembre va fer tres anys que Oriol Junqueras i Joaquim Forn dormen a la presó, més de 1.000 dies. Els Jordis ja fa dos mesos que van passar aquesta fita. Diumenge va ser el torn de Dolors Bassa, Josep Rull, Jordi Turull i Raül Romeva. Aviat serà el de Carme Forcadell.

Romeva ha escrit un article a El Punt-Avui: “Els pròxims 1000 dies“: “La nit número 1.000 a la presó també ha estat igual que la primera. Res ha canviat. Les idees, insubornables, persisteixen, i totes les fites polítiques i socials que perseguia aleshores continuo perseguint-les ara”. Segur que aquest paràgraf el subscriuen tots els presos polítics, perquè així ho han anat dient per tots els mitjans que han tingut a l’abast. Persisteixen, sense cap mena de dubte, malgrat els 1.000 dies de presó i tots els que vindran.

Continua llegint

Dies 6 al 31. Un altre octubre intens amb contrast de notícies.

L’octubre ha vingut ple i carregat de notícies, algunes bones i altres no tant, anem a fer-ne un repàs.

Començo pel final: el dia 30 van sortir en llibertat els detinguts de l’operació Vólkhov que va començar dimecres 28 i va afectar a una vintena llarga d’independentistes, entre ells, Xavier Vendrell, Oriol Soler i David Madí. Al dia següent Oriol Solé i Xavier Vendrell van ser entrevistats al FAQS (aquí Solé i aquí Vendrell), i Vendrell també a Catalunya Ràdio: Xavier Vendrell: ‘No paeixen que l’1 d’octubre els vam passar la mà per la cara’. Una de les coses més comentades va ser que el jutge va donar credibilitat a unes declaracions en les què Rússia estava disposada a donar suport a la DUI amb deu mil soldats i pagant el deute català, cosa que Rússia es va afanyar a desmentir i a titllar-ho “d’absurditat”.

Continua llegint

Dia 28. El MHP Torra, inhabilitat. 1 octubre, tres anys.

Ja es veia a venir i, finalment, ha arribat el dia, acaba setembre amb la inhabilitació del MHP Torra i ja ens hem tornat a quedar sense president de la Generalitat. En el mentrestant, el vicepresident n’agafarà algunes funcions, però ha deixat clar que ara mateix no tenim president. Un altra vegada, sí, perquè algú feia comptes que en el darrer segle només hi ha hagut dos presidents que no han acabat o afusellats o a la presó o inhabilitats o exiliats, el MHP Maragall i el MHP Montilla, els dos socialistes, la resta n’han passat de tots colors. I bé, la legislatura ja va començar accidentada i sembla que acabarà de la mateixa manera. El MHP Torra ha estat inhabilitat per un any i mig i 30.000€ de multa per no despenjar a temps una pancarta del balcó de Palau, una pancarta que demanava la llibertat dels presos polítics i que C’s es va afanyar a denunciar com a propaganda partidista en període electoral. Casado ja es penjava medalles com si hagués estat el PP, però no.  “La sentència és desproporcionada”, diu Martín Pallín. I contrasta encara més quan al dia següent arriba l’absolució per als processats del cas Bankia. La comparació és brutal.

Continua llegint

Política i esport? Sí, i tant.

No sé perquè hi ha gent que pensa que no s’ha de barrejar política i esport o que  política i esport no tenen res a veure. Hi penso cada cop que veig Invictus, que explica la història de la Copa del Món de Rugbi a Sud-Àfrica de 1995 després de dècades d’apartheid. Tanmateix, no cal anar gaire lluny per trobar exemples a diari de política i esport. El darrer d’aquesta setmana mateix als Estats Units d’Amèrica del Nord (USA): L’esport s’atura per protestar contra el racisme “La decisió d’alguns jugadors de la NBA de negar-se a jugar s’ha estès a les lligues de futbol i de beisbol i al torneig de tenis de Cincinnati”. I em ve al cap l’1 d’octubre i el Barça jugant a l’estadi buit mentre fora la policia apallissava les persones que havien anat a exercir el seu dret a vot. Gerard Piqué va anar a votar i va fer declaracions valentes en acabar el partit, però ningú se li va afegir. Hagués estat una oportunitat magnífica, però segurament estèril. “Al final no recordarem els insults dels enemics sinó els silencis dels amics” va dir Martin Luther King.

En un altre ordre de coses no està de menys fer-se ressò que “El Granada expulsa de l’equip un jugador basc per haver-se posat una samarreta de suport als joves d’Altsasu”; es veu que VOX ha protestat i han acabat cedint a les pressions. I hi ha moltes protestes a les xarxes, però no en conec cap d’altres jugadors donant-li suport (un cop més la frase de King ve a la ment).

Són només exemples de la barreja d’esport i política, però n’hi ha molts més.

Continua llegint

Finals de juliol: judici a la mesa del Parlament, 100.2 i 3r grau

Després de dos aplaçaments, finalment ha arribat el judici contra els altres membres de la mesa del Parlament i Mireia Boya. Així, Anna Simó, Lluís Corominas, Ramona Barrufet, Lluís Guinó i Mireia Boya han comparegut dimarts 21 de juliol al TSJC (Tribunal Superior de Justícia de Catalunya). Tot just començar, VOX, acusació particular contra els membres de la mesa, ha retirat l’acusació d’organització criminal que els hagués pogut portar a la presó. Aquí podeu veure de què se’ls acusava i quines penes demanaven.

Tots recordem aquell llunyà 6 i 7 de setembre del 2017, Lluís Guinó diu que va ser “una experiència única” i el filibusterisme parlamentari que van practicar les forces unionistes per impedir el normal desenvolupament de la sessió. Van ser sessions llaguíssimes i mesos més tard la Presidenta Forcadell passaria, primer, una nit a la presó i uns mesos més tard hi entraria per afrontar un judici (Judici a la Democràcia, en van dir).

Continua llegint

Dia 14: el tercer grau aprovat per als presos

Dimarts va saltar la notícia: “La Generalitat avala el tercer grau als presos polítics“. Això, a la pràctica, vol dir que el cap de setmana dormiran a casa (3 nits) i les altres quatre a la presó. No és llibertat, però certament és més suportable i ara cal l’amnistia. Divendres alguns d’ells van sortir ben d’hora de la presó i al vespre es van organitzar tot d’actes de benvinguda amb rebudes multitudinàries i emotives als diferents municipis dels presos polítics.

Fotografia: Europa Press

Junqueras telefona a Torra només sortir de la presó per “posar-se a disposició del Govern”

Mentrestant, la UGT ha demanat l’indult per Dolors Bassa i s’ha habilitat un web per recollir signatures de suport; podeu signar aquí.

Continua llegint

Abril-Maig: Presos polítics confinats, però no a casa

Des d’inicis de març que gràcies a l’aplicació de l’article 100.2 els presos polítics han pogut sortir més o menys hores, més o menys dies a la setmana, per realitzar tasques diverses, alguns de voluntariat, altres a la Universitat o en despatxos privats d’advocats, etc. Era una bona notícia, doncs, malgrat tot, en espera d’aconseguir més permisos i de continuar demanant l’amnistia per a tots ells. Però va arribar la Covid-19 i el confinament de la població i els presos polítics es van quedar confinats a la cel·la en comptes de fer-ho a casa amb la família, com han fet tants altres presos per descongestionar les presons.

Però, mentre semblava que sí que els presos polítics amb el 100.2 podrien sortir i les xarxes es van omplir de la bona notícia, dos dies després de l’amenaça del Suprem als funcionaris, es deneguen els permisos als presos polítics.

Diari Públic: “El Tribunal adverteix les juntes de tractament i la direcció dels centres penitenciaris que excarcerar-los podria suposar un delicte de “prevaricacio”. El Departament de Justícia ha anunciat que les juntes estudiaran que tots els reclusos amb el 100.2 passin el confinament a casa. El 69 % dels presos amb tercer grau passa l’emergència sanitària al seu domicili”.

Carme Forcadell ho diu en una entrevista: “La justícia no és igual per a tots, ara s’ha tornat a evidenciar“.

Per això, uns dies després, Junqueras i Romeva demanen la recusació dels dotze jutges de Tribunal Constitucional.

L’arquebisbe Planellas demana que es permeti als presos que ja gaudeixen de permisos de passar el confinament amb les seves famílies.

Presos polítics d’arreu del món emplacen Bachelet a “salvaguardar” els drets dels interns durant el confinament. Conjuntament amb presos polítics d’arreu del món, Cuixart, Sànchez, Romeva, Forn, Bassa, Junqueras, Rull, Turull i Forcadell, han enviat una carta a l’Alta Comissionada de Drets Humans de l’ONU, l’ex-presidenta de Xile Michelle Bachelet.

Continua llegint

Gener-Febrer-Març. De la “doctrina Junqueras” a l’article 100.2

Amb tot el que està passant ens queda una mica lluny tot això, pero miraré de fer una mica de resum d’aquests dos darrers mesos sense bloc. La pandèmia tindrà capítol a banda.

En l’apunt anterior havíem anunciat que el tribunal europeu reconeixia Junqueras com a Eurodiputat. Hi havia espectació pel que passaria el dia 13, quan havien de ser al Parlament Europeu el president Puigdemont, el conseller Comín i el vicepresident Junqueras. Després d’haver publicat la fotografia al web, el Parlament Europeu se’n va desdir i va acceptar la resolució de la JEC. Així doncs, Junqueras continuaria a la presó, mentre Puigdemont i Comín sí que assitien al ple europeu i en reclamen la llibertat.

Hi ha certa confusió en tot plegat. Junqueras apareix al web del Parlament Europeu com a eurodiputat, però uns dies després desapareix. La pressió de l’Estat devia ser forta. Havíen guanyat una partida, però encara hi havia joc.

Continua llegint

Dies 4, 5 i 7 de gener. Investidura.

Comença el gener mogut. Els dies 4, 5 i 7 hi ha previstos els plens d’investidura després que PSOE i ERC han arribat a un acord i ERC s’abstindrà; això i les abstencions d’EH-Bildu, i el sí de PNB, Més País, Compromís, Nova Canàries, Terol Existeix i el BNG faran que hi hagi nou govern de coalició presidit per Sánchez. En el No a Sánchez hi ha PP, Vox, Cs, JxCat, UPN, CUP, PRC, Foro Astúries i la diputada de Coalició Canària, Ana Oramas, que va canviar l’abstenció pel no. Les posicions més refractàries a investir Sánchez són de PP, VOX i Cs, aquesta última formació demanant un “Tamayazo” per activa i per passiva; tots tres al·legant que no es pot pactar amb els independentistes. Es dona la circumstància que la CUP serà l’únic partit d’esquerres que votarà en contra de la investidura, i ho farà perquè diu que facilitar la governabilitat de l’Estat Espanyol no aportarà solucions. JxCat, tot i què ha criticat ERC, anuncia una reunió amb Sánchez després de la investidura i, mentrestant, votarà no perquè Sánchez no ofereix “garanties” d’apostar per la política i desjudicialitzar el conflicte català.

Continua llegint

Dies 18-19 Desembre. Tsunami del TJUE

Al desembre teniem unes dates marcades al calendari. Tsunami Democràtic havia anunciat una gran acció per al Clàssic del dia 18 al Camp Nou, en dimecres. El Barça-Madrid ja s’havia postposat per la manifestació contra la sentència, malgrat era al carrer Marina, lluny del Camp Nou. Tsunami va dir que l’acció es veuria en directe per televisió i seria, com sempre, pacífica i revivindicativa. Mentrestant, a Madrid hi havia nervis, continuaven  escampant que Tsunami Democràtic són terroristes, per espantar, i mantenien als CDRs detinguts en presó preventiva, tot i que en van deixar anar amb comptagotes fins a final de mes reconeixent que no tenien explosius i no eren perillosos, això sí, amb fiança, no fos cas (a l’acabar l’any encara en queden dos en presó incomunicada, Germinal i Jordi Ros).

Foto: Crític. Ivan Giménez.

Però tornem al dia 18. Tsunami va repartir 100.000 cartolines de “Spain Sit and Talk” entre els aficionats que van entrar al camp. Havien demanat encerclar el camp quatre hores abans del partit. Així, després del mosaic de rigor, se’n feia un altre amb aquest lema. No van ser tot, però, flors i violes, en moltes entrades els guardes de seguretat van requisar els cartells. Miraven, fins i tot, dins els entrepans, segons la crònica radiofonica(#ElsEntrepansSeranSempreNostres). I després hi van haver càrregues dels Mossos. A l’exterior, Tsunami va projectar el partit a un edifici per a què tothom qui ho vulgués ho pugués veure, tot i què no va anar prou bé. I a l’interior van aconseguir aturar el joc durant dos minuts, malgrat no ho van deixar veure per TV. Tan se val, el partit va ser dels pitjors dels que es recorden, empat a zero, una nit prou amarga entre unes coses i altres.

Continua llegint