Nou disc de Rodamons

El grup de rock Rodamons acaba de treure el seu segon disc “Mama”. Friso per sentir-lo, el primer em va agradar molt…

Mama (2008)

“MAMA es una paraula
instintiva, sincera, polisemica, directa, amb força i, sobretot, carregada
d’intuicio i d’intencio. Sota aquest concepte, RODAMONS defineixen el seu segon
disc, presentant 10 noves cançons que no deixen de ser l’evolucio natural del
seu primer treball (“Temps Millors”).

La banda liderada per Eric Vinaixa
ha assumit la produccio d’aquest segon disc, amb un resultat musicalment mes
madur i sobri, sense renunciar en cap moment a la frescura i al seu segell
descarat, tal i com podem observar en la seva portada.

En aquest treball
podem veure com RODAMONS es consolida en el seu so mes rocker i mes canalla,
deixant veure clarament les influencies de bandes dels setenta, en cançons com
“Famí­lia Rock” o “Esperant algun senyal”. Pero tambe ofereixen una varietat de
colors i registres diferents, amb arranjaments de vent i de corda, que van des
del soul mes emotiu de “Castells d’arena”, fins a les pinzellades simfoniques
mes intimistes d’ “Abans de perdre el nord”, passant pel pop mig temps de
“Fantastic”, la festiva “La senyora Puig”, o arriscant-se amb jocs de veus a
“Gori i Mono”, on deixen veure l’esperit lliure de la banda.

En
definitiva, un disc que mante les arrels del grup oferint nous camins i noves
formes, tant en la seva sensibilitat com en el seu so.”

Rodamons

És una banda de Rock que justament avui m’ha arribat que han obert un canal per poder sentir les seues cançons. L’Èric Vinaixa és de Miravet (Ribera d’Ebre) i és el líder d’aquesta banda de Rock and Roll amb estil propi…

web amb música dels Rodamons: http://www.myspace.com/rodamonsmusica
Per saber-ne més dels Rodamons aneu al seu web.

Suzanne Vega: Beauty & Crime


Suzanne Vega
, per fi un nou disc! Aquí hi ha un resum de les cançons que conté l’àlbum. Només veient què hi surt en tinc moltes ganes de veure-la en directe…


No he pogut anar a Milà, ni a Madrid i dijous és a Basilea, però tampoc hi seré… hauré d’esperar que faci una altra gira a l’estiu i veure si puc anar a trobar-la en algun racó d’Europa: fer turisme musical sempre m’ha agradat…

Suzanne Vega a Milà, amb TGV seria més fàcil

Aquest dilluns actuarà Suzanne Vega a Milà, suposadament, el dia següent, dimarts 30, actuarà a Madrid (al web on s’anuncia la gira oficial no surt ni el lloc, ni l’hora, ni el preu de les entrades). Si tinguéssim un TGV com cal, Barcelona-Milà, serien unes tres hores i mitja i podria anar al concert...



Sempre m’ha agradat viatjar en tren. És pràctic. Surts del centre de la ciutat i també vas a parar-hi. A tot estirar pots arribar deu minuts o un quart d’hora abans i un cop hi ets ja està, gens d’espera i de controls que et poden fer perdre els nervis i, si tenim en compte que no és contaminant (almenys de l’aire), tot són avantatges.

Mirada la web del TGV a Wiki, “només” portem uns 25 anys d’endarreriment. I, a sobre, els hi cauen les andanes i el que faci falta, segurament per voler estalviar-se quatre “quartos”.

El TGV que ens porta de Tarragona a Madrid no pot circular a més de 250 km/h, perquè no és segur sinó.

Si parlem de rodalies, tothom sap que els mateixos trens que s’agafaven fa 20 o 25 anys per anar a Barcelona continuen encara circulant, a la mateixa velocitat, amb el mateix “confort”.

“Si no s’avança vol dir que es recula” i em temo que patim un endarreriment majúscul. Renfe ens l’ha jugada i ara hi sortim perdent tothom. Amb això està ben clar que al nostre país veí li importem un rave (si arriba).

A qui li agrada Suzanne Vega?

Algú n’ha sentit a parlar? bé, fa uns vint-i-tants anys va començar a
cantar i li va arribar a la fama per “Luka”, tot i què no és de bon
troç la seva cançò que més m’agrada. Ara té nou disc, fa una gira per
tota Europa i el més a prop que cantarà serà a Madrid.
Fa molts anys que la segueixo i des del 1998 que no canta a Barcelona,
el darrer cop que va ser a prop la van sentir cantar a Muro (Mallorca)
fa 4 anys, un concert gratuït en una plaça gran i hi vaig ser.

Potser sí que sóc una mica estranya, perquè poca gent sap qui és…

Aquí una cançò dels principis quan em va començar a fascinar:
The Queen and the soldier.



Torna l’Umbria Jazz

Ahir va començar l’Umbria Jazz (pronuncieu accentuant la “u”), un dels festivals de Jazz més importants d’Itàlia. Perugia, capital d’aquesta regió central italiana, és una “belíssima” ciutat d’uns 150.000 habitants, dels quals uns 30.000 són estudiants d’arreu del món.

No cal dir que al juliol s’hi respira un ambient especial. Normalment s’hi fan molts cursos d’estiu (de dia) i moltes festes (de nit i matinada).

Ja fa uns quants anys, gràcies a uns amics que hi vivien i que me’n parlaven meravelles, vaig decidir anar a Perugia al juliol i no a l’agost com sempre. El resultat va ser espectacular: deu dies de música per tot arreu. La festa comença a migdia a la piazza Italia i continua durant la tarda, vespre i nit amb concerts, tant de pagament com gratuïts. L’ambient de la ciutat és màgic gairebé sempre, però s’accentua durant aquests dies. Passejar per Corso Vanucci és un plaer. Després pots endinsar-te pels diferents carrerons de la part antiga i potser vas a petar a un local amb jazz en directe.

Per sopar i tros de pizza (és clar) i una birra. I a continuar ballant i rient fins a la matinada, on la gent es reuneix davant les facultats de lletres (amb gespa magnífica) i continua fent música fins que surt el sol. I així un dia i un altre… aix, quin plaer!