Dia 2. Ja tenim govern! Cau el 155.

Divendres 1 es va publicar al DOGC el decret del nomenament dels nous consellers en substitució dels que són a l’exili o a la presó. Així s’evitava el veto del Gobierno de España després d’un estira i arronsa, i es feia un govern efectiu amb 7 homes i 6 dones; gairebé arriba a la paritat (la proposta anterior va ser molt criticada justament per biaix en l’elecció dels candidats). Tot i això, el MHP Torra es querella per prevaricació contra Rajoy i Sáenz de Santamaría i denuncia la seva negativa a publicar al DOGC el nomenament dels consellers exiliats o empresonats.

Presa de possessió del nou Govern amb familiars dels presos polítics i exiliats.

I dissabte dia 2 es fa efectiva la presa de possessió dels nous consellers i així s’acaba el 155 que ha deixat seqüeles després de set mesos: 259 persones cessades i 24 organismes dissolts.

Mentrestant, a Espanya, el mateix dia 2 Pedro Sánchez prenia possessió del càrrec de Presidente del Gobierno en haver triomfat la moció de censura plantejada després de sortir la sentència de la Gürtel i la condemna del PP. Canvi de panorama, el PP és desallotjat del govern amb l’ajut de Unidos Podemos, ERC, PDeCat, Compromís, Bildu, NC i PNV, que va mantenir la incògnita fins al final.

No oblidem que tenim membres del govern a l’exili i a la presó, i exiliats per motius polítics. Veurem si Pedro Sánchez torna a fer política i aposta pel diàleg. Caldrà anar veient els seus gestos.

Mentrestant, Quim Torra es querellarà contra Alfonso Guerra per haver-lo titllat de ‘nazi’. Pràcticament des que va ser nomenat successor de Puigdemont, van sortir crítiques titllant-lo de xenòfob per uns tuits i uns articles. De fet, tot tret de context. En realitat Quim Torra va defensar el Català després que el passatger d’un vol critiqués que s’usés aquesta llengua i no únicament el castellà. Aquest article explica la imatge distorsionada que s’han fet del President titllant-lo de nazi. I no, els germans Badia i Daniel Cardona tampoc ho eren.

Primera reunió del Govern al Palau de la Generalitat després de més de set mesos.

Continua llegint

Dia 14. Ja tenim president!

Després del ple de dissabte on no hi va haver majoria absoluta, calia esperar 48 hores per tornar a convocar el ple i llavors bastaria una majoria simple per tenir nou president. Diumenge vam estar tots pendents de la CUP. Algú havia fet córrer dissabte que la CUP podia votar que no dilluns, hi havia nervis.

L’acceleració del calendari venia donada perquè el Conseller Comín ha de tornar a presentar-se davant la justícia belga dimecres i pot invalidar el seu vot delegat [finalment es va denegar l’extradició]. Així doncs, millor no prendre riscos i per això el ple va estar convocat en dissabte i dilluns.

Diumenge la CUP va decidir mantenir l’abstenció a la investidura, la previsió era que es complís els 66 Sí, 65 No i 4 abstencions.

El ple, dilluns, va començar a les 10.30h. Havia de ser més àgil que dissabte, atès que era segona votació. Després de les intervencions dels diversos grups, hi hauria la votació definitiva. I així va ser:  El parlament investeix Quim Torra president de la Generalitat. Per fi es tornem a tenir president que diu, en el seu parlament inicial, que el seu pensament és tornar a investir el president Puigdemont quan sigui possible. Tenim el 131è president de la Generalitat.

Presa de possessió de Quim Torra.

Mentrestant, hem sabut que Roger Torrent no es reunirà amb Felipe VI per comunicar-li la investidura de Torra. El president del parlament evita el tràmit recordant que el monarca no s’ha solidaritzat encara amb les víctimes del primer d’octubre.

La presa de possessió de Quim Torra, va ser sense convidats i a porta tancada.

Després del president ve el  nomenament dels consellers. I continua l’estira i arronsa amb el govern central, atès que vol analitzar el nomenament dels consellers i PP-PSOE i Cs s’han posat d’acord per continuar aplicant el 155. L’excusa és que entre els nous consellers n’hi ha dos a la presó i dos a l’exili. Els consellers a l’exili i presó tenen intactes els seus drets polítics, per això Puig demana empara a la Unió Europea.

Passen els dies i Torra exigeix a Rajoy una resposta avui sobre el blocatge del nomenament dels consellers. Mentretant, a Berlin el president Puigdemont continua lliure  El Tribunal alemán descarta el delito de rebelión contra Puigdemont.Una altra derrota a Llarena.

Dimecres 23 està prevista la presa de possessió del nou govern, però encara no s’ha publicat al DOGC atenent a la petició de Rajoy. JxCat, ERC, la CUP i els comuns defensen que tots els consellers haurien de prendre possessió demà.

I la darrera d’avui:  La secretària judicial dels escorcolls del 20-S és seguidora de Ciutadans i de pàgines ultres.

Dia 12. Xerta. Barcelona.

Carme Forcadell va nàixer a Xerta el 29 de maig de 1955 (viki). Com tants altres joves va marxar a estudiar fora i després la vida la va portar a Sabadell on hi viu des de fa molts anys. Les arrels, però són a l’Ebre. I igual que havia passat fa unes setmanes a MIravet amb el concert solidari amb Oriol Junqueras i la resta d’empresonats i exiliats, aquest cop va ser Xerta l’escenari des d’on donar escalf a les famílies i a ells.

Dissabte 12 es va omplir el pavelló d’esports de Xerta per reclamar la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats, ambla imatge de la Carme Forcadell, reivindicant la seua figura. Els volem lliures, els volem a casa.

Família de Carme Forcadell.

Marcel Mauri, president l’Òmnium Cultural i Elisenda Paluzié presidenta de l’ANC.

Anna Simó i LLuís Corominas, formaren part de la mesa a la darrera legislatura juntament amb Carme Forcadell.

Hi van ser presents la família de la Carme Forcadell, Elisenda Paluzié, Marcel Mauri, Lluís Corominas i Anna Simó. Tots ells van recordar la figura de la Carme, i van tenir paraules d’escalf per a ella i la resta de represaliats, i per les seues famílies. Van ser tres hores de música (bona música), i parlaments (ho podeu veure aquí).

Mentrestant, a Barcelona, al Parlament, hi havia sessió d’investidura del diputat Quim Torra, per això el M.H. President del Parlament Roger Torrent no va poder ser a Xerta. en persona, però sí que hi va ser en so gravat.

A Barcelona, la sessió d’investidura va començar a les 12h i va continuar a la tarda a partir de les 15h. Al matí només hi havia el discurs del presidenciable, sense límit de temps. A la tarda les rèpliques dels diversos grups.

[VÍDEO] El discurs d’investidura de Quim Torra: ‘El nostre president és Puigdemont i serem lleials a l’1-O’.

Sabrià opta per un govern ‘de resistència’ que ajudi que porti el país a la república

Riera, sobre el consell polític de demà: ‘Sigui quina sigui l’opció, serà per la república’. I és que la CUP havia de decidir el seu vot en consell polític després d’haver-se abstingut dissabte.

Així doncs, dissabte va ser un dia intens, amb el ple d’investidura, els posicionaments dels diversos partits i el concert solidari a la tarda. Tothom sabia que caldria esperar 48 hores per tornar a fer la votació i, aquesta vegada, només caldria majoria simple en segona volta per tenir president, però això serà una altra història.

Del 23 al dia 2. Sant Jordi, groc. Sis mesos.

Passen els dies volant i ja hem passat la setmana de Sant Jordi. Enguany, Sant Jordi ha estat diferent. Com sempre una festa, sí, però pensant en els que no hi poden ser, en les persones dignes i valentes que són a presó i a l’exili. No deixes de pensar en ells ni un moment. Són lluny de casa, dels seus. I arriba el dia que tot fa olor de roses i llibres, el dia que sempre és una festa, que sempre ha de ser una festa, a pesar dels temps que estem vivint.

De sempre la rosa principal de la diada és la roja, però enguany també hi ha estat la groga, revindicativa.

La revista Time explica per què les roses grogues converteixen Sant Jordi en un acte reivindicatiu. I sí, reivindiquem, però el mateix dia coneixem aquesta notícia: La fiscalia denuncia nou professors de Sant Andreu de la Barca per haver parlat de la repressió de l’1-O a classe. El mateix dia que més de 200 persones donen suport al regidor del nas de pallasso Jordi Pesarrodona als jutjats de Manresa.

Mentrestant, a Madrid encara continuen amb la polèmica sobre qui va pagar l’1-Octubre. Montoro ho té clar: “Montoro insisteix al Congrés espanyol que l’1-O no es va pagar amb diners públics“.

Passen els dies. No hi ha govern, encara. Junqueras insisteix des de la presó que cal formanar-lo el més aviat possible.

Continua llegint

Dies 22 i 23. Ple, presó o exili

Han passat tres mesos del 21 de desembre on la república va tornar a guanyar les eleccions. Junts per Catalunya de Puigdemont va ser la força més votada entre els tres partits republicans i era ell, per tant, el que havia de ser investit president. Recordem què va dir Íñigo Méndez de Vigo abans del 21D: “Puigdemont y todos los líderes políticos pueden participar en estas elecciones y sería bueno que lo hicieran”. Els judges, però, no volien una investidura telemàtica i van amenaçar a la mesa del Parlament amb querelles (i veladament, presó), per permètre-ho. Després d’esgotar totes les vies per a aconseguir la investidura de Puigdemont, es va optar per oferir un altre candidat: el número dos de la llista, Jordi Sànchez. Tampoc van deixar-lo sortir de la presó per a fer el seu discurs d’investidura. Després de molts estira i arronsa, finalment Sànchez va renunciar a l’acta de diputat i es va postular al tercer: Jordi Turull.

Turull ja havia estat a la presó d’Estremera un mes i posar-lo en aquesta tessitura altre cop implicava un risc personal. Però va acceptar i es van començar a accelerar les coses. El jutge Llarena tornava a convocar a sis diputats al Suprem per divendres 23 i Roger Torrent decideix convocar el ple d’investidura dijous 22 amb la proposta de Turull sobre la taula, en comptes de fer-ho la setmana vinent. Semblava que tot estava lligat, però la CUP anuncia que han de consultar a les bases i decidir-ho a les 3 de la tarda del mateix 22. És cert que tot s’ha accelerat, bàsicament perquè es vol tenir un president abans que (previsiblement) els sis diputats cridats divendres vagin a la presó. El ple estava convocat a les 5. Finalment, anuncien que s’abstindran deixant coix el bàndol republicà. Turull no serà president dijous, caldrà esperar dos dies a tornar a convocar el ple i guanyar per majoria simple; això si no entra a la presó divendres, clar.

Catalan regional deputy Jordi Turull looks from his seat next to a yellow ribbon placed in the seat of former Catalan president Carles Puigdemont at the start of his investiture session as new Catalan President at regional parliament in Barcelona, Spain, March 22, 2018. – UP1EE3M18XE7M

Massa que va fer Jordi Turull de parlar durant una hora sabent que al dia següent, molt probablement, aniria a presó. Sense poder expressar-se lliurement després d’haver estat imputat. Va ser valent. I van ser valents i valentes els nostres diputats imputats sabent que al dia següent anirien a Madrid i probablement no tornarien. Dolors Bassa, Carme Forcadell, Marta Rovira, Raül Romeva, Jordi Turull i Josep Rull.

Continua llegint

Dia 10. 100 dies

Ja fa 100 dies que el vicepresident Junqueras i el conseller Forn són a la presó d’Estremera, i 117 que hi són els Jordis a Soto del Real. Cent dies i cent nits. Els que han vist al vicepresident diuen que està bé, més prim i més fort, i continua amb les conviccions intactes i més força que mai.

Mentrestant, han passat moltes coses en aquests cent dies: la república ha tornat a guanyar les eleccions, per exemple, i ara estem amb el tràmit de formar govern. Seria un tràmit normal si no estessim visquent una situació tan extraordinària. Puigdemont president, Junqueras vicepresident i a partir d’aquí la resta de consellers. I a continuar construint la república. Però no estem en situació normal, prou que ho sabem; líders presos o a l’exili, un nou president del Parlament a qui van amençar el dia abans del ple d’investidura del president (El PP adverteix Torrent: “Té dos fills i sap què l’espera”). Així doncs, dimarts 30 no es va celebrar el ple d’investidura: Torrent ajorna el debat d’investidura fins que pugui ser “efectiu i amb garanties”. El dia abans “Puigdemont havia demanat empara a Torrent per poder acudir a la investidura“. Torrent va anunciar que el posposava a les 10 del matí (s’havia de celebrar a les 3 de la tarda). Fora del Parlament hi havia molta gent esperant que aparegués Puigdemont per a fer la investidura. Res d’això no es va produir, i a partir d’aquí foc creuat entre JxC, PDeCAT, CUP i ERC. Des de Madrid exigint un altre candidat i des de JxC i la CUP exigint que fos Puigdemont. Torrent, a tot això, dient que l’únic candidat és Puidemont, perquè és l’únic que té els suports necessaris, i que s’està buscant la manera d’investir-lo amb garanties.

A 100 dies val la pena escoltar l’entrevista a FAQS a Laura Rosel amb els familiars dels 4 presos. Una radiografia de sentiments i de lluita pacífica. Beatriz Talegón, advocada i periodista manxega que no és independentista, però és demòcrata, va fer una petició molt clara a les famílies dels presos: que ho expliquin en castellà perquè, segons ella, “Los medios de comunicación en España manipulan la información hasta el punto de que la mayoría de los españoles piensan que los Jordis subieron al coche a liarla y no a dispersar la manifestación”. Si ho expliquen veuran que “son gente de paz, de diálogo y están en prisión por motivos políticos y para ser silenciados”.

Recomanable article de Jordi Basté: Cien días de soledad (preventiva).

Continua llegint

Dia 18. Zoido i els 86 milions d’euros (i la Gürtel)

Dijous, Zoido compareixia al Senat per explicar l’1 d’octubre. I diu que l’operatiu per desmuntar-lo va costar 87 milions d’euros. Recordem que l’operatiu no va trobar cap urna abans de l’1 d’octubre, va causar un total de 1066 ferits durant l’1 d’octubre i van estar-se fins després de Cap d’Any, “vigilant”.

En el seu discurs, defensa l’actuació policial dient que va ser “proporcionada” (aquí la coparteixença). Un senador basc recorda a Zoido com els agents orinaven sobre la gent a Calella l’1-O. I aquí podeu veure els vídeos que desmenteixen les afirmacions de Zoido sobre l’1-O.

Mentrestant, la premsa obre portades mirant a una altra banda:

Una dada numèrica, de les moltes que s’han fet aquests dies arran dels 87 M€.

De fet, va costar més de 87 M€ tota la repressió a Catalunya, perquè el Ministre Margallo ha estat molt actiu viatjant a diversos països (més d’un i més de dos cops), per tal d’avortar els possibles recolzaments a la causa catalana. Per exemple, “Espanya va evitar un pronunciament de Letònia a favor del procés amb una ajuda militar de 63 milions d’euros“. I n’hi ha més encara: La prensa esconde en las portadas los pactos secretos de Margallo. De fet, Margallo reconeix “Los ‘sobornos’ de Margallo para parar la independencia de Catalunya.

Per cert, corre un altre vídeo 1-O, per si encara algú vol tenir una altra visió del que va passar: Els periodistes de Sky News narren com els va impactar la brutalitat de la policia espanyola. No us el perdeu, és colpidor.

Continua llegint

Dia 17. L’hora de la política

Des del 21D Arrimadas s’autoproclamava la guanyadora de les eleccions obviant que el bloc independentista té 70 escons i l’unionista 57, els comuns (ni sí, ni no), 9 (veure apunt anterior), total, 135 diputats. Albiol li va dir que l’alegria li duraria 5 minuts. La majoria parlamentària és a 68 escons, així doncs, la República compta amb més nombre d’escons (70) que el bloc monàrquic (57). Per triar un President/a del Parlament o de la Generalitat cal majoria absoluta en primera volta o més vots positius que negatius en segona volta, que s’ha de produir dos dies després.

Roger Torrent dirigint-se a votar. Via El País.

Respectant la majoria de la voluntat del poble català, tant el president del Parlament com el de la Generalitat han de ser del bloc guanyador. La qüestió és que amb cinc diputats a Bèlgica i tres a la presó, el bloc independentista (només) té 62 diputats. Els dies anteriors a l’elecció del president i la mesa del Parlament, Ciutadans i PP van acusar als comuns (CeC) que serien els culpables que hi hagués un president independendista perquè depenia d’ells (Los comuns resisten la presión de Arrimadas y Albiol para que Ciutadans presida el Parlament). Ells (CeC) havien dit per activa i per passiva que s’abstindrien en la votació. És a dir, el plantejament de PP i Cs era que com que els independentistes de l’exili i de la presó no poden votar (obro parèntesi: el jutge Llarena va deixar aquesta possibilitat oberta als tres diputats a la presó, com s’ha explicat en un apunt anterior), s’obria la possibilitat que el bloc del 155 i CeC sumats (57+9= 66), superarien als 65 dels independentistes (62+3 a la presó amb permís de delegar el vot). És a dir, per a què ens entenguem, no els interessa la voluntat del poble expressada a les urnes que vol, clarament, restituir el govern anterior i continuar construint la República; volen guanyar, sigui com sigui.

Continua llegint

Dia 15. Cas Palau

Després de nou anys d’instrucció, dilluns 15 s’esperava la sentència del Cas Palau (Palau de la Música). Finalment, arriba: La sentència del cas Palau: presó per a Millet, Montull i Osàcar i condemna a CDC a retornar 6 milions al Palau. Per cert, Els corruptes reben condemnes, però els corruptors, no: La justícia no toca Ferrovial.

La setmana anterior, Mas anunciava per sorpresa que feia un altre pas al costat i deixava la presidència del PDECAT. Ho explicava en el context que ara era un bon moment després de les eleccions del 21D i que JxCat havia d’eixamplar la base social i ell podia ser percebut com una rèmora del passat. A ningú se li va escapar que faltaven quatre dies per sortir la sentència del cas Palau. Mentrestant, Marta Pascal nega que la sentència tingui res a veure amb PDeCAT (El PDeCAT, sobre la sentència del ‘cas Palau’: “Té a veure amb CDC”). Mas critica la ‘duresa’ de la sentència del cas Palau i diu que hi recorreran en contra. Encara que no tothom hi està d’acord en això que diu Mas:

És un bon moment per recordar que ERC, partit en què tinc l’orgull de militar des de fa més de vint anys, no té un sol cas de corrupció en els seus 86 anys d’història. Ni un. No ens hauríem de cansar de repertir-ho! I és així com volem la República que estem construint!

Millet i Aznar. Foto: Público

Mentrestant, els Jordis i en Quim tornaven a declarar, però es rebutjava deixar-los en llibertat. Igual que a Junqueras. El Suprem denega el trasllat de Junqueras a una presó catalana i li prohibeix d’assistir als plens en una decisió sense precedents. Llarena no deixa anar els presos polítics al parlament perquè tenen massa suport social. 

El cas és que he votat a Junqueras i vull que sigui ell qui em representi. Com jo, hi ha 935.860 persones més que esperem que ens pugui representar a la cambra. Els nostres presos estan Pitjor que els presos d’ETA (no us perdeu aquest article de José Antich), que sí que van poder anar a la cambra a representar als seus votants.

Continua llegint

Dia 5. Injustícia

Oriol Junqueras és a la presó des del dia 2 de novembre. Havia estat citat 36 hores abans. Després de cinc minuts de declaració ell i la resta de citats, tots membres del govern, van entrar a la presó. Mentrestant els que van marxar a Brussel·les a denunciar-ho internacionalment, també eren citats, però no van comparèixer i es va cursar una ordre de detenció internacional. La justícia belga va interrogar als cinc membres del govern i va decidir que no anaven a presó, clar contrast amb la justícia espanyola. Setmanes més tard, la justícia espanyola va retirar l’euroordre i ara poden circular lliurement per tot el món, excepte entrar a l’estat on serien detinguts immediatament. El president, ho explica.

El 4 de desembre es produeix la sortida d’alguns dels empresonats, no tots. Quatre es queden a la presó: els Jordis a Soto del Real i l’Oriol Junqueras i en Quim Forn a Estremera. Després del cop, la campanya electoral més atípica i després que tornés a guanyar la República a les eleccions, citen a declarar el 4 de gener a l’Oriol i el dia 11 els tocarà a la resta. Trascendeix que “La fiscalia veu Junqueras responsable de ‘comportaments violents’ i demana que continuï a la presó“.

Mentrestant, Laura Masvidal, dona de Quim Forn, feia una crida a l’activisme pacífic: “hem callat massa temps“. I, finalment, el dia 5 surt la interlocutòria (27 pàgines), que ve a dir que Junqueras té la culpa de la violència de l’estat contra els catalans per mantenir-lo a la presó. La xarxa bull de reaccions, algunes a favor de la sentència i moltes en contra (en tindriem molts exemples, aquest és rellevant). L’advocat de Junqueras diu que la interlocutòria del Suprem és com una sentència. Es contrasten notícies.

 

En aquests dies que vindran, mantingueu-vos forts i units. Transformeu la indignació en coratge i perseverança. La ràbia en amor. Penseu sempre en els altres. En el que hem de refer. Persistiu perquè jo persistiré. Gràcies per tot el vostre suport. Us estimo.”

Oriol Junqueras.

 

S’analitza la interlocutòria i comencen a sortir-ne trossos. El Suprem ‘empresona’ Nuet en un error de la interlocutòria sobre Junqueras.

Continua llegint