Dia de la mare

Avui és el primer diumenge de maig i, segons el calendari és el dia de la mare. No és una celebració molt nostrada, em sembla. Confesso que he hagut de buscar a la Viquipèdia l’efemèride i el seu perquè (en castellà, en català), i no m’ha quedat gaire clar. La casualitat vol que enguany el primer diumenge coincideixi amb el 6 de maig, just quan vaig saber, ara fa quatre anys, que seria mare. M’ha semblat una bonica coincidència.

Felicitats a totes les mares!

8 de març

Dissabte, a can barça, el president va decidir deixar la llotja (per un dia) i cedir tot l’espai a dones per donar visibilitat. Una qüestió no exempta de polèmica, per què només un dia a l’any? Em recorda a proclamar una dona alcaldessa per un dia, com encara succeeix per aquestes contrades per Santa Àgueda. Potser efectiu en un cert moment del s. XX i l’única opció de les dones de sortir de casa sense els marits, però totalment absurd i passat de moda al s. XXI.
 
Però, per desgràcia, el 8 de març encara ha de ser un dia reivindicatiu per a la igualtat home-dona. Encara hi ha molt camí per fer, des que la llotja del barça sigui ocupada també per algunes dones sempre i no només un dia a l’any o que els salaris siguin equivalents entre el dos sexes, ara com ara encara hi ha diferències substancials a l’hora de cobrar per fer la mateixa feina, una vergonya que demostra que ha de continuar essent un dia reivindicatiu i combatiu, i també festiu, per què no.

Acabo, he pres la fotografia d’aquest bloc, molt més poètic que aquest, amb qui comparteixo reivindicació i el desig que tingueu un feliç dia de la Dona.

Dia Internacional de la Dona

Gairebé s’acaba el dia que ha començat amb el primer Òscar de la història a una directora de cinema. Pas malament. Com sempre, el 8 de març, és una jornada reivindicativa… encara que hi hagi col·lapse a tota Catalunya menys a les Terres de l’Ebre, per una vegada ens hem lliurat de la neu…

8 DE MARÇ AL MÓN

8 de març

Feia temps que un 8 de març no coincidia en dia festiu. Enguany ha estat més reivindicatiu que mai, des de la distància m’afegeixo als diversos actes i manifestacions del que ja és la setmana de la Dona..
La gent d’Esquerra s’ha manifestat sota el lema “menys crisi i més drets” per a què la crisi no la paguin les de sempre. També s’han fet molts més actes com la Caminada per la igualtat a Sant Joan Despí sota el lema: Les dones volem les mateixes oportunitats. Divendres que ve hi haurà el sopar de Dones, un dels actes més multitudinaris i tradicionals de la setmana.

Origen del 8 de març

No sempre les dones hem tingut el dret al vot i en dies com avui val la pena recordar-ho. Tenir memòria és bo per a no repetir els errors del passat.

El primer país amb dones amb dret
de vot Nova Zelanda 1893 i a Europa
Finlàndia 1902.

Els darrers països en reconèixer dret al vot a
les dones:

– Sud-Àfrica, 1993 (des de
1930 votaven les dones “blanques”)

– Afganistan, 2003

– Kuwait, 2006

Països sense dret a vot les dones avui:

– Butan: un sol vot per a cada
família, només en eleccions locals.

– Brunei Darussalam

– Líban: les dones han de fer una
prova educativa, els homes no. Vot obligatori per als homes,
opcional per a les dones.


Oman

La II República Espanyola el 30
de setembre (curiosa data) de 1931 va portar el vot a les dones.

En la continuació podeu llegir el perquè del 8 de març.


(foto de Pilar Aymerich)

El 8 de març s’ha convertit en un símbol per a les dones dels cinc
continents. La celebració no es basa en un únic fet ni tampoc ha tingut
sempre el mateix sentit. La història canvia, és dinàmica, i el sentit
dels símbols i significats també.

Antecedents

Des de l’inici de la revolució industrial,
àmplies capes de la població femenina dels sectors populars es van
incorporar al treball assalariat. Aquesta incorporació no les eximí,
però, de continuar sent responsables del treball de cura de les
persones del grup familiar ni de les activitats domèstiques.

Les precàries i difícils condicions de treball
industrial van provocar, des de mitjans del segle XIX, l’aparició de
moviments de dones que reivindicaven millors condicions laborals, com
ara la reducció de la jornada laboral, la limitació de l’edat de
treball de les criatures, la prohibició de l’horari nocturn per a les
dones, la compensació econòmica per accidents laborals i les mesures
per prevenir-los.

D’aquesta experiència, Catalunya no en va quedar al
marge. N’és un exemple la vaga que 3.500 treballadores del sector
tèxtil d’Igualada van fer l’any 1881, en demanda de millors condicions
de treball.

Els fets de Nova York

En l’origen de la commemoració del 8 de març com
a Dia Internacional de la Dona, tradicionalment s’han destacat diversos
fets puntuals: la vaga de les obreres tèxtils nord-americanes de 1857,
l’incendi de la fàbrica Cotton o el de la Triangle Shirtwaist Company,
de Nova York, el dia 25 de març de 1911 (indústria tèxtil on
treballaven cinc-centes persones, en la seva gran majoria dones
immigrants joves).

En aquest darrer incident van morir 142 obreres que
l’any anterior havien mantingut una important vaga per demanar millors
condicions laborals.

El dret a vot

Ja que les dones contribuïen amb el seu treball
-tant el remunerat com el domèstic- al creixement de l’economia dels
seus respectius països, volien tenir el dret a participar en l’àmbit
públic. Aquesta participació se centrà, durant unes dècades, en la
reivindicació del dret de vot per a les dones, l’altre gran eix que
conflueix en la celebració d’aquest dia.

La primera declaració programàtica reivindicant el
dret de vot, la van fer les dones nord-americanes, el 1848, reunides a
Seneca Falls. Anys després, les sufragistes angleses van fer de la
reivindicació del dret de vot per a les dones l’eix central de les
mobilitzacions. Les seves accions i les seves idees van traspassar
fronteres i van tenir repercussions en altres països.

La primera celebració

A partir de 1908, les socialistes
nord-americanes van celebrar el Dia de la Dona, el darrer diumenge de
febrer, per reivindicar el dret de vot. El 1910, en el marc de la II
Conferència Internacional de Dones Socialistes, Clara Zetkin llençava
la proposta d’establir el Dia Internacional de la Dona, amb l’objectiu
principal de promoure el sufragi universal femení, la pau i la
llibertat.

Seguint aquesta iniciativa, l’any següent, més d’un
milió de dones europees i nord-americanes sortiren al carrer. Les
primeres ho van celebrar el 19 de març i les segones ho van continuar
fent el darrer diumenge de febrer.

El 8 de març

Amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial, la
pau es convertí en el leitmotiv de les celebracions del Dia
Internacional de la Dona. I el 8 de març (segons el nostre calendari)
de 1917 les dones russes, que feia anys que també ho celebraven, van
sortir al carrer en demanda d’aliments i pel retorn dels combatents.
Aquest va ser l’inici del moviment que acabaria amb la dimissió del
tsar i la proclamació de la República. A partir d’aquest moment, el Dia
Internacional de la Dona quedà fixat en la data del 8 de març.

Reivindicació de millors condicions de treball i de
vida, i de drets polítics i manifestacions en favor de la pau, són
alguns dels temes que es troben en l’origen de la celebració del dia 8
de març com a Dia Internacional de la Dona.

Amb el ressorgiment del feminisme, a finals dels
anys seixanta i setanta, tornà a implantar-se la celebració d’aquesta
data, que van acabar de corroborar les Nacions Unides, el 1977, en
declarar el 8 de març com a Dia Internacional de la Dona.

Extret de l’ICD.

Dia internacional de les dones

Dia estrany avui. A cavall entre el darrer (i trist) dia de campanya i el dia de les votacions. Tots els partits han suspès els seus actes i han fet comunicats comdemnant la violència (també el president Benach en nom del Parlament). Cap tipus de violència hauria d’existir.

Sigui com sigui, el dia 8 de març (i per extensió la setmana i el mes) és encara reivindicatiu.

Actes entorn del 8 de març.

8 de març, Dia Internacional de les Dones

Cada any passa el mateix: per aquestes dates es fan balanços de com està el tema de la igualtat home-dona i sempre, sense excepció, en sortim perdent. Cada any s’alerta de la pobresa femenina, de que tenim els pitjors treballs i si són els mateixos que els dels homes sovint estan pitjor remunerats. No cal parlar de la violència de gènere que ja té un dia dedicat en exclusiva (25 de novembre), però que tal dia com avui també es fa recordatori per si de cas se’ns escapa que, a Catalunya, enguany ja hi han mort tres dones per violència masclista i algunes més n’han sortit pels pèls.

I amb tot això on anem a parar?

Fa més d’un segle que les dones reivindiquem els nostres drets i s’ha avançat molt des de llavors, però no prou, no suficientment. Avui ens tornarem a manifestar, tornarem a protestar, tornarem a escriure i viurem amb l’esperança que l’any que ve sigui millor, que hi hagi més igualtat real, que deixi de ser notícia que una dona arribi a tal o tal altre lloc de poder, que no hi hagi denúncies a empresaris perquè les dones cobren menys per fer la mateixa feina, que no hi hagin maltractaments…

Per desgràcia encara hi ha moltes dones que segueixen els patrons establerts fa segles i que consideren que les coses són així i no han de canviar. Ahir mateix ho sentia a la ràdio a una noia de Tarragona: “he de planxar, rentar els plats, fer-me el llit i parar taula mentre el meu germà és al sofà i la meva àvia em diu que m’hi acostumi que sempre ha sigut així i sempre serà així…”. La igualtat no és només això, però també ho és i per desgràcia aquests testimonis no són casos aïllats.

Hi ha molta feina a fer i dies com el d’avui ens la recorden tot esperant que ja no calgui tenir el mes de març marcat de lila al calendari. Mentrestant s’organitzen xerrades, jornades, passejades, exposicions, obres de teatre… tot entorn a la dona… tan de bo ens consciensciem més tots plegats.