Dia 5. Injustícia

Oriol Junqueras és a la presó des del dia 2 de novembre. Havia estat citat 36 hores abans. Després de cinc minuts de declaració ell i la resta de citats, tots membres del govern, van entrar a la presó. Mentrestant els que van marxar a Brussel·les a denunciar-ho internacionalment, també eren citats, però no van comparèixer i es va cursar una ordre de detenció internacional. La justícia belga va interrogar als cinc membres del govern i va decidir que no anaven a presó, clar contrast amb la justícia espanyola. Setmanes més tard, la justícia espanyola va retirar l’euroordre i ara poden circular lliurement per tot el món, excepte entrar a l’estat on serien detinguts immediatament. El president, ho explica.

El 4 de desembre es produeix la sortida d’alguns dels empresonats, no tots. Quatre es queden a la presó: els Jordis a Soto del Real i l’Oriol Junqueras i en Quim Forn a Estremera. Després del cop, la campanya electoral més atípica i després que tornés a guanyar la República a les eleccions, citen a declarar el 4 de gener a l’Oriol i el dia 11 els tocarà a la resta. Trascendeix que “La fiscalia veu Junqueras responsable de ‘comportaments violents’ i demana que continuï a la presó“.

Mentrestant, Laura Masvidal, dona de Quim Forn, feia una crida a l’activisme pacífic: “hem callat massa temps“. I, finalment, el dia 5 surt la interlocutòria (27 pàgines), que ve a dir que Junqueras té la culpa de la violència de l’estat contra els catalans per mantenir-lo a la presó. La xarxa bull de reaccions, algunes a favor de la sentència i moltes en contra (en tindriem molts exemples, aquest és rellevant). L’advocat de Junqueras diu que la interlocutòria del Suprem és com una sentència. Es contrasten notícies.

 

En aquests dies que vindran, mantingueu-vos forts i units. Transformeu la indignació en coratge i perseverança. La ràbia en amor. Penseu sempre en els altres. En el que hem de refer. Persistiu perquè jo persistiré. Gràcies per tot el vostre suport. Us estimo.”

Oriol Junqueras.

 

S’analitza la interlocutòria i comencen a sortir-ne trossos. El Suprem ‘empresona’ Nuet en un error de la interlocutòria sobre Junqueras.

Continua llegint

Dia 4. Temps d’espera

Dijous hi ha espectació perquè el vicepresident torna al TS per l’apelació i poder sortir de la presó. Els jutges s’ho prenen amb calma i no es pronunciaran fins al dia següent.

Mentrestant repassem què ha passat aquests dies.

És així, l’independentisme ha guanyat les eleccions malgrat tenir molts elements en contra, els principals líders dels partits, un a l’exili i l’altre a la presó, i els membres del govern amenaçats. Els Observadors internacionals critiquen la premsa espanyola i lloen la cobertura de TV3 el 21-D. Certament, per això es volen carregar TV3 i, de passada, la indústria del sector audiovisual català: El director de Televisió de Catalunya explica l’atac ‘a la línia de flotació de la CCMA’ que ha fet el govern espanyol.

PERCENTATGE DE TERTULIANS A CADA MITJÀ, EN FUNCIÓ DEL SEU POSICIONAMENT RESPECTE LA LEGALITAT DEL REFERÈNDUM

Amb aquesta dada s’entenen moltes coses. Ara no em sorprèn que en una trobada, fa unes setmanes, amb amics del País Valencià, em preguntèssin pel “referèndum il·legal” i vam estar discutint sobre el tema. M’explicaven els arguments calcats dels contraris al referèndum, ho sentia en estéreo com si fos una ràdio, ho tenien claríssim, però cap referència a que TC l’avalava (notícia que ells no havien vist). Amb això, el que va succeïr els dies 6 i 7 de setembre, era legal i per tant, les lleis de transitorietat jurídica i del referèndum, eren legals. Votar l’1 d’octubre era legal.

Uns amics catalans que viuen a Albacete m’explicaven fa pocs dies que estan patint molt per tot el procés, perquè allà ells veuen TV3 i almenys s’informen, però la resta de canals constataven que més que informar, desinformaven, i la gent no entenia res i era molt complicat, per no dir impossible, fer-los-hi entendre.

Per això torno al principi, fins i tot tenint molts mitjans de comunicació en contra, hem guanyat tres vegades consecutives.

Per cert, just el dia abans de Pablo Iglesias digués allò de “despertar el feixisme” ho vaig sentir allà, al País Valencià. De fet, estàven empipats amb nosaltres, els catalans, per això. No vaig entendre res. En aquell moment teniem a mig govern a l’exili i a l’altre mig a la presó i em van preguntar si valia la pena, que no sabíem que són així? I vaig preguntar-los si davant les injustícies cal callar i acotar el cap o cal rebelar-se, es van mirar i no van dir res, després algú va dir que érem molt valents. No sé si som valents -vaig dir- hi ha hagut dies que hem tingut molta por, encara la tenim, però defensem allò que creiem just.

D’altra banda, coses que passen el mateix dia 4:  “Els docents de Sant Andreu de la Barca perseguits per l’1-O es defensen davant la fiscalia“. Això per debatre sobre l’1 d’octubre a classe a petició dels alumnes. Això provoca moltes reaccions, entre altres la del nostre president: “Puigdemont denuncia que les escoles catalanes no puguin debatre sobre Catalunya mentre que a les americanes sí que ho fan”.

I arribem al Castor. El TC anul·la la indemnització pel magatzem de gas del Castor. La indemnització a les empreses promotores era de 1350 milions. Però malgrat això “el Govern endossa el cost de Castor als consumidors“. “L’Executiu fixa en 96,38 milions d’euros la indemnització en els rebuts del 2018 per a l’empresa de Florentino Pérez”.

Dia 7. Brussel·les

Fa setmanes que es prepara una gran manifestació al cor d’Europa. Tot va començar una mica de casual, a twitter, la pregunta era: si ens desplacem milers per veure un partit del barça no podem fer el mateix per anar a veure i donar suport a una part del nostre govern legítim? I s’hi va afegir gent, cada vegada més fins que l’ANC i Òmnium han organitzat la manifestació. Un èxode cap a Brussel·les per dir-li al món que persistim en voler la independència. I volem democràcia.

I ha estat un èxit! “Impacte a la premsa internacional: ‘Marea de banderes catalanes a Brussel·les per a “despertar” la UE’. La policia federal belga ha dit que eren 60.000 catalans manifestant-se. Mentre que la policia de Brussel·les ha dit uns 45.000 manifestants. Xifres altes tenint en compte que hi ha uns 1.300Km de distància. Molts morencs i riberencs hi han anat en l’autocar organitzat per l’ANC, altres ho han fet en transport privat o altres mitjans (tren, avió, autocaravana, cotxe…). Alguns ja hi són des del cap de setmana anterior, altres hi han anat el mateix dia. Molts més hi hem estat de cor i de cap.

Per desgràcia (del 155) a TV3 només han pogut donar un minut cada mitja hora. Per això s’ha fet un recull d'”Allò que TV3 no ha pogut retransmetre: els vídeos de la manifestació de Brussel·les“. Impressionant! (aquí el vídeo sencer). Una manera d’agafar forces de cara al 21D. Per cert, continuem recordant que no hi haurà observadors internacionals perquè la Junta Electoral ho ha rebutjat, i això provoca reaccions: “Un observador internacional contraposa la transparència de l’1-O amb l’opacitat del govern espanyol el 21-D”. Els partit han augmentat els apoderats per tal de controlar millor el recompte i  “L’ANC, els partits i els CDR faran un recompte paral·lel el 21-D per evitar que l’estat espanyol pugui ‘manipular’ els resultats“. (voleu ser apoderats?).

Capçalera de la manifestació.

Per cert, una anècdota no menor a Brussel·les: “Els bombers responen a les amenaces de violència de l’estat espanyol amb una donació multitudinària de sang”.

Mentrestant a Madrid: “El juez retira la euroorden para Puigdemont para evitar que Bélgica restrinja los delitos que le imputa el Supremo“. Dit d’una altra manera, diu “Puigdemont: “España retira la euroorden porque sabe que la acusación no es presentable en Europa“. A la pràctica el president i els consellers poden moure’s per tot arreu, però seran arrestats si entren a l’estat espanyol. “El juez retira la euroorden a Puigdemont para que Bélgica no suprima el delito de rebelión“. Bèlgica no acceptava el delicte de rebel·lió, ni hi veu violència, en tot cas, només prevaricació que comportaria una pena màxima de 6 mesos; en canvi, l’estat vol 30 anys de presó. Per cert, Espanya s’ha queixat del sistema d’euroordres i “La Comissió Europea descarta la petició d’Espanya de revisar el sistema d’euroordres“.

Dia 4. A Estremera 2, a Soto del Real 2, en llibertat 6

Ja fa dies que m’agafen ganes d’anar a Estremera, a Soto del Real i a Alcalá-Meco a manifestar-me, pacíficament i democràtica, per la llibertat dels empresonats. Penso en ells i en els que són a Brussel·les. Per sort, dilluns en van sortir uns quants (6), però no tots.”Romeva, Turull, Rull i Mundó surten d’Estremera“. “Bassa i Borràs surten de la presó d’Alcalá Meco“. Encara s’han quedat els Jordis a Soto del Real, i Junqueras i Forn a Estremera.

Dimarts va començar la campanya més atípica, unes eleccions il·legítimes amb un resultat incert segons la darrera enquesta. Primera premissa important: no feu cas de les enquestes, només volen condicionar el vot. Pronostico que d’aquí al 21D en veurem de tots colors, cap de creïble, per descomptat. Un amic feia un recull detallat de què deien les enquestes en eleccions passades i quina va ser la realitat del vot. Molta diferència. Hi ha enquestes que semblen més desitjos que altra cosa. Tenen les dades i després fan les interpretacions que els convenen. Conec una mica el món des de dins, per això ho dic. L’única que val és el vot del 21D que, per cert, no tindrà observadors internacionals per la negativa de la Junta Electoral; l’1 d’octubre hi va haver 100 observadors internacionals.

Bé, tornem a dilluns. Van sortir alguns dels presos polítics (sí, polítics, malgrat alguns no ho reconeguin, ho són i si no llegiu això), però quatre encara són a dins. I amb presos polítics o, altrament dit, una part dels líders a la presó o a l’exili no pot ser una campanya normal.

Dia 1. Comença desembre. Groc.

Ja fa dos mesos de l’1 d’octubre que no oblidarem mai. Hem tornat a quedar als centres de votació per a recordar-ho. Mentrestant, han passat prou coses. En podríem destacar moltes, però no acabaríem. Això sí que és un veritable dragon-khan. Mentrestant, deu persones continuen a presó preventiva. Divendres van anat a declarar a l’audiència i dilluns el jutge decidirà si els deixa en llibertat provisional o continuen a presó. No sabem què passarà dilluns, de moment “La fiscalia demana al jutge del Suprem que mantingui tancats tots els presos polítics“.

I mentrestant, passen coses molt estranyes dins d’aquest desgavell surrealista en què estem vivint. El groc no és un color que em posi gaire mai, però s’ha associat a l’alliberament dels presos polítics i, per analogia, a la llibertat. Per un recurs del PP “La Junta Electoral de Barcelona prohibeix d’il·luminar de color groc fonts i façanes“; i encara: “La Junta Electoral de Lleida demanarà als consultoris de la demarcació la retirada de llaços grocs dels espais públics“. A Mataró: “Impedeixen a un grup de gent gran amb mocadors grocs passar per davant de Rajoy“. I a Reus, “La ‘revolta’ dels avis continua“.

Móra d’Ebre, plaça de dalt.

A la ràdio, tampoc agrada segons què: “El PP porta a la Junta Electoral un altre editorial de Mònica Terribas“.

I després d’aquest mes de l’aplicació del 155 comptabilitzem el “Memorial de danys del 155: així ha intervingut l’estat espanyol el govern català“. Mentrestant, “Iglesias anuncia un recurs al Tribunal Constitucional contra l’aplicació de l’article 155“. Això sí, han trigat un mes, gairebé, a decidir-se. Dos dies més tard, acusa l’independentisme de ‘contribuir a despertar el fantasma del feixisme’. La resposta “ERC, el PDECat i la CUP responen a Iglesias: ‘El feixisme no ha de ser adormit, ha de ser combatut’“.

D’altra banda, l’ex-líder de Podem a Catalunya, Albano Dante-Fachín, diu: “Crec que no hi ha més opcions que votar un partit independentista”.

Dimecres 29, a Madrid: “El Tribunal Constitucional espanyol considera que la reforma del reglament de parlament era constitucional“; és a dir, Junts pel Sí i la CUP volien utilitzar el mecanisme de lectura única per a aprovar la llei del referèndum i la de transitorietat, i això era legal, com ho és a altres 14 comunitats autònomes i al Congrés. Han trigat sis mesos a reconèixer-ho.

I acaba un cap de setmana intens amb música per la llibertat dels presos polítics; i “Èxit del concert per la llibertat dels presos polítics“. Els diners recaptats aniran a parar a la caixa de resistència

I ara, preparem-nos: comença la campanya electoral el proper dia 5 i Cotarelo adverteix sobre els atemptats de “falsa bandera”. Estem a tres setmanes d’unes eleccions on pot passar de tot.

Dia 9: la MH Presidenta una nit a la presó

Dijous 2 de novembre la mesa del Parlament havia estat citada a declarar davant el Tribunal Suprem. Paral·lelament, el govern havia estat convocat a declarar davant l’Audiència Nacional. La mesa va aconseguir un aplaçament d’una setmana al·legant que no havien tingut temps de preparar la defensa (havien estat citats amb poc més de 24h d’antelació. Al govern no van acceptar-li l’aplaçament i ja va fer presó aquella nit.

Així que dijous 9 tornaven a Madrid a presentar-se davant l’Audiència Nacional. Des de primera hora van declarar i contestar tant les preguntes de l’advocat de la defensa com del fiscal. Els advocats defensors van canviar l’estratègia. amb l’esperança de canviar el resultat.

De primeres pintaven bastos: “La fiscalia demana presó incondicional per a Forcadell, Corominas, Guinó i Simó“. Va ser un llarg dia per a molta gent que esperava a la porta del Tribunal Suprem, pels que érem lluny, però amb el cap allà i el cor encongit i, sobretot, un dia dur per als que eren dins donant explicacions del funcionament del Parlament. La crònica de Pere Cardús: “Crònica d’una jornada d’espera i de final trist al Tribunal Suprem espanyol”.

Durant el dia anaven sortint declaracions dels encausats, algunes filtrades amb mala intenció. Aquí teniu “Els punts principals de la declaració de Forcadell al Suprem: defensa del debat i rebuig de la violència“.

Després de més hores, encara, ja més tard de les nou de la nit, sortia la definitiva: “El jutge envia Carme Forcadell a la presó i li imposa una fiança de 150.000 euros“. La resta, amb fiances més baixes (25.000€) tenien una setmana per pagar-la, però la presidenta ho havia de fer immediatament si no volia dormir a la presó. Els advocats van intentar abonar la quantitat demandada (de la caixa de solidaritat), però els hi va ser negat. Així doncs,  ja tenien el que volien, una revenja, la presidenta del Parlament havia de passar una nit a la presó: “Forcadell: ‘Moltes gràcies a totes i a tots pel vostre suport, escalf i estima’”.

Al migdia següent la deixaven sortir de la presó després d’haver pagat la fiança de 150.000€. “Forcadell: ‘Tornem a casa amb la consciència tranquil·la’”.

Certament, l’empipament va ser enorme. D’acord, no entrava a la presó (potser després de la sentència Belga en què es deixava en llibertat al president i consellers a l’exili tenien la lupa d’Europa damunt), però havia de passar una nit, una nit de la vergonya, només perquè, a diferència dels altres membres de la mesa que tenen una setmana per pagar la fiança, ella no va tenir ni un minut.

Tristesa profunda, ràbia continguda, empipament màxim. Com deia molt bé Montse Castellà en un tuit: “no caiguéssem en la temptació de pensar que com que és ‘presó amb fiança’ podem dir que és un mal menor. Mos peguen tan fort que quan mos seguixen pegant però una miiica més fluix correm lo perill de que mos semblen ‘benèvols’. La injustícia és la simple acusació”. És exactament això. I em recorda a les paraules de José Luis Sampedro sobre “El poder del miedo”.

Aquella nit vam anar a dormir molt empipats, pensant en una altra injustícia que s’havia comès contra gent honesta. Nuet, que no és independentista, va sortir en llibertat sense fiança. La resta, amb fiança, i la màxima per a la Carme Forcadell. A vegades costa de creure que estem al s. XXI i a Europa.

Dia 8. Vaga general

Avui m’adhereixo a la vaga convocada pel sindicat minoritari Intersindical-CSC, i a la què s’han adherit altres sindicats com la USTEC. Ahir fins a darrera hora la convocatòria estava a l’aire perquè Foment l’havia denunciat davant el TSJC (Tribunal Superior de Justícia de Catalunya). Però, finalment, sí, va prevaldre el dret a la vaga. Vaga convocada per protestar per l’empresonament de deu persones, recordem: dos líders socials (Jordi Cuixart i Jordi Sànchez), i més de mig govern de la Generalitat escollits democràticament: vicepresident Junqueras i set consellers: Bassa, Borràs, Forn, Mundó, Romeva, Rull i Turull.

S’obta que ni UGT ni CCOO hagin convocat, i això que la consellera Bassa va ser secretària general d’UGT a les comarques gironines. Van caient caretes.

Fem repàs. Des de diumenge a la nit han passat moltes coses, aquí en destaco algunes:

Mentrestant, des de la presó el vicepresident Oriol Junqueras escriu un article: “Violència impune als carrers“. I el president Carles Puigdemont des de Bèlgica escriu a “The Guardian” també condemnant la violència de l’estat espanyol: “This is not just about Catalonia. This is about democracy itself”. 

D’altra banda, afegeixo aquí dues opinions contraposades sobre les eleccions imposades del dia 21 de desembre:

Ja no és només independència, és democràcia.

Tristesa infinita

Dijous la jutgessa Lamela, en una decisió cada vegada més qüestionada, va posar set consellers i el vicepresident en presó preventiva sense fiança. Mig govern legítim (recordem que sorgeix del mandat de les urnes del 27 de setembre de 2015) és desposseït, primer, dels càrrecs en aplicació (polèmica) del 155 i, després, enviat a presó de manera fulminant sense tenir ni temps de preparar la defensa (com van denunciar els advocats).

Aquella tarda del 2 de novembre vaig sentir una tristesa infinita, ens havien pres el govern legítim. Alguns amics no tan polititzats van preguntar-me com estava. Com estava jo? Jo? -pensava- que en conec alguns dels que hi són, que sé que són bona gent, honesta, treballadora, lluitadora; que és terriblement injust, si jo estic així la gent que treballa colze a colze amb ells cada dia, la família, els amics, com deuen estar? És terriblement injust i som cada vegada més els que ho creiem.

Aquests dies no tinc esme de fer gaire res, penso en tots ells, els que són a la presó (i vés a saber quantes vexacions han hagut de suportar), els que són a Brussel·les i tenen ordre de detenció internacional. Penso en tots ells, sense excepció, no hi ha partidisme perquè tots són el meu govern legítim; si bé és cert que d’alguns en tinc més informació que els altres. El conseller Mundó, que va tancar la Model -cosa que semblava impossible- ferit als canells durant el trasllat, per l’emmanillat tan fort a l’esquena.

Quanta tristor aquesta misèria humana de vexar als altres, per què ens odïen?

Junqueras, ridiculitzat per agents del cos de policia. El president del meu partit i vicepresident del meu país. No tinc paraules.

Volen que actuem de manera violenta, no els donarem el gust. Som pacífics. Pacifistes. Ho aconseguirem democràticament, com sempre hem fet. No pot ser que el món no se n’adoni, de fet, avui, diumenge comencen a sorgir veus internacionals preguntant-se si Espanya és feixista.

No entenc el seu odi i això no farà que jo els odiï. No entenen que no sóc (som) independentista perquè odiï a Espanya, sinó perquè estimo Catalunya i vull que sigui lliure.

Homes i dones dignes són a la presó per les seues idees. Homes i dones dignes que lluiten per la llibertat d’un poble.

Acabo, veus internacionals miren a Catalunya. L’estratègia del govern d’anar una part a Bèlgica a denunciar-ho i l’altra quedar-se al país sembla que comença a donar fruits. Tan de bo el seu sacrifici no sigui en va. El president i el vicepresident van advertir que el camí no serà fàcil i serà més lent, vam proclamar la república, ara cal construir-la i defensar-la, però si estem tots units ho aconseguirem. Sembla que Europa comença a mirar què fa Espanya: Flandes, l’expresident de Finlàndia, la BBC pregunta si Espanya s’està tornant un estat feixista…  I en vindran més, espero.

Comença novembre. Mig govern a la presó

Quan l’anunci d’eleccions i el posicionament dels partits encara trontolla, apareix l’ex-conseller Santi Vila (recordem que va renunciar al càrrec dijous 26 abans que divendres es proclamés la independència), per oferir-se com a candidat del PDECat mentre ataca als consellers i a Puigdemont. 

Darrera reunió del govern legítim de Catalunya amb els consellers Rull, Romeva, Mundó, Turull i el vicepresident Junqueras, al Parlament, 31 d’octubre de 2017.

Mentrestant, “El Suprem espanyol cita dijous i divendres Forcadell i els altres cinc membres de la mesa investigats“. La presidenta del Parlament ja havia desconvocat la reunió de la Mesa de dimarts i el conseller Josep Rull anunciava a twitter que havia rebut la citació per l’audiència nacional.

El novembre comença amb la citació de tots els consellers, vicepresident i president a l’Audiencia Nacional, i tots els membres sobiranistes de la mesa, al Tribunal Supremo. 

Mentrestant, els consellers Forn i Bassa arriben des de Brussel·les i són increpats a l’aeroport (com sabien a l’hora que arribaven?) “Ultres amb banderes espanyoles increpen els consellers Forn i Bassa a l’aeroport de Barcelona”.

Es publica un article d’Oriol Junqueras: “Catalonia Will Not Retreat” al The New York Times, primer com a Vicepresident de Catalunya, però després l’embaixada espanyola va protestar i el diari va afegir que “The writer, Oriol Junqueras, was removed by Spain last month from his post as vice president of Catalonia”. “Catalunya no es farà enrere’: Junqueras defensa al New York Times les eleccions per a ‘validar la República’“.

Mentrestant, a la tarda “La gent mostra el seu afecte als membres de la mesa i els acomiada a l’estació de Sants“.

Dia 2, laborable. A les 9 del matí el vicepresident i els consellers es presentaven a l’Audiencia Nacional per declarar. Cinc minuts de declaració són suficients per enviar-los a tots a presó preventiva sense fiança; a tots? Bé, Santi Vila pot sortir pagant 50.000€, cosa que fa al dia següent (havia passat els dies anteriors explicant que ell no es creia el full de ruta i traeix tots els companys).

Mentre van a la presó, es publica un article d’Oriol Junqueras:  “A treballar per guanyar la llibertat“. Comença així: “Fa només dos dies, amb l’amic i conseller Romeva, parlàvem de l’amenaça de presó que pesava sobre tots nosaltres. Les paraules del fiscal general Maza, ‘Más dura será la caída’, no presagiaven res de bo. De fet, ja havíem vist amb els Jordis com un parell de dies abans del seu empresonament ja es filtrava en mitjans polítics i periodístics que l’ordre seria de presó, que ja estava tot acordat. Novament ha estat així, cinc minuts de declaració han estat suficients. Vuit consellers del govern de Catalunya, inclòs jo mateix, som avui a presó, en aplicació del codi de justícia que regeix a l’estat espanyol.

Per sort, el Tribunal Supremo, “ajorna la declaració de Forcadell i la mesa fins al dia 9 de novembre“. “El tribunal ha acceptat la petició dels advocats, que han sol·licitat més temps per a preparar la defensa dels investigats.”.

De la mesa, conec fa molts anys a Carme Forcadell i Anna Simó; dues persones íntegres i honestes, bona gent al servei del país que no han dubtat a complir un mandat democràtic. Penso en com deuen sentir-se elles i les famílies (i els altres membres de la mesa) davant l’imminent 9 de novembre. Abans, hauran passat moltes coses, com ens recorda avui l’editorial de Vicent Partal: “El començament d’una setmana que serà decisiva”.

La jutgessa Lamela va dictar presó incondicional sense fiança per als set consellers i el vicepresident aquella mateixa tarda del 2 de novembre. Cap a les cinc. Primer, va arrribar la informació que serien traslladats a diverses presons. Després, van decidir portar-los a la mateixa, però diferent de la dels Jordis (que són a Soto del Real). El trasllat va ser denigrant: “emmanillats per darrere, sense cinturó de seguretat, conduint temeràriament i posant l’himne d’Espanya a tot volum”. Les vexacions no van acabar aquí. “Els advocats denuncien el tracte vexatori als consellers: els van emmanillar, amenaçar, despullar“. Recordem: no són delinqüents perillosos, són polítics, arrelats on viuen, no hi ha risc de fuga.

No seria l’única denúncia. Poc després sabem que: L’advocat de diversos consellers denuncia que la jutgessa Carmen Lamela mirava el mòbil durant les declaracions. És a dir, ja ho tenia decidit d’antuvi.

Es produeixen reaccions davant l’empresonament. Cada vegada veus més fortes titllen l’Estat Espanyol de franquista. Es qüestiona l’actuació de la jutgessa.

De la mesa, conec fa molts anys a Carme Forcadell i Anna Simó; dues persones íntegres i honestes, bona gent al servei del país que no han dubtat mai a complir un mandat democràtic. Penso en com deuen sentir-se elles i les famílies (i els altres membres de la mesa) davant l’imminent 9 de novembre. Abans, hauran passat moltes coses, com ens recorda avui l’editorial de Vicent Partal: “El començament d’una setmana que serà decisiva

Acabo amb una frase d’Eva Piquer:

 

 

 

 

 

 

Acaba octubre: mig govern a Bèlgica

Mentre la plaça Sant Jaume era una festa amb música i cants a favor de la República, a dins el Palau es reunia el govern. Segons va transcendir dies més tard, allà van decidir l’estratègia a seguir: mentre uns consellers i el vicepresident es quedaven a Catalunya, el president i altres consellers anirien a Brussel·les per internacionalitzar el conflicte; volien evitar un bany de sang si presentaven oposició no violenta a defensar la República, n’havien estat coneixedors durant aquella tarda (recordem que hi ha 10.000 policies nacional extra desplaçats a Catalunya); la repressió hagués estat més forta que la de l’1 d’octubre. Així doncs, van decidir no oposar resistència a les destitucions que venien del 155 i que anaren caient fins i tot de matinada. Mentrestant, “El gobierno disuelve el Parlament y convoca elecciones el 21 de diciembre. Desconcert a Catalunya on ningú sap com entomar-les en primer moment, fins dilluns no hi ha les primeres reaccions després de les reunions de les executives dels partits.

El cap de setmana hi va haver silenci de tots el membres només trencat per la intervenció del president dissabte a migdia, des de Girona, i pel conseller Rull que anunciava obres de millora a la xarxa viària. Cap de setmana on començaven a arribar aplicacions del 155 i el govern sense fer res. Diumenge, surt publicat un article de Junqueras “El camí que ens queda per recórrer”.

Dilluns va arribar la notícia que el president i sis consellers eren a Brussel·les, saltava l’alarma a mig matí quan el president Puigdemont no era a l’executiva del PDeCAT. A migdia es confirmava la notícia.

Dilluns al vespre van entrevistar al vicepresident Junqueras al TN:

I dimarts a migdia, roda de premsa des de Brussel·les del president amb els sis consellers que l’acompanyaven.

Mentrestant, “La fiscalia espanyola denuncia Puigdemont i Forcadell per rebel·lió, sedició i malversació“. I diumenge, una altra manifestació unionista pels carrers de Barcelona que torna a acabar amb agressions.