Cartes i Poemes des d’una Cadira
D’en Marc diuen que potser no hi veu, però fixa’t amb quin amor et mira. D’en Marc diuen que potser no hi sent, però fixa’t en com et para atenció. D’en Marc diuen que potser no camina, però fixa’t en com s’esforça per aguantar-se.
No facis cas del que et diguin, i intenta mirar més enllà de la superfície. No hi veus res més? Esforça’t.
Sigues tu qui el mira atentament. Sigues tu qui li pares l’atenció necessària per sentir-lo. Sigues tu qui li ofereixes el teu braç per a què es recolzi.
Desperta en tu l’esperança i…espera un temps, i veuràs.
En Josep Calderón és pare d’en Marc i autor d’aquest llibre. Amb la Meritxell, la mare d’en Marc, vam compartir il·lusionades les classes de prepart imaginant-nos com seria ser mares, imaginant-nos com seria el part, veient com augmentava la panxa setmana a setmana… ningú podia imaginar què passaria després. Aquesta és una història sensible que no us deixarà indiferents.
Acabo de rebre l’enllaç per accedir al llibre, no es ven a les llibreries, només es pot trobar per internet. Està fet amb molt amor, modéstament per tal d’explicar una vivència. Jo només al pròleg ja sóc un mar de llàgrimes, friso per llegir la resta, ja el tinc encarregat. És el primer llibre d’en Josep, el trobareu en aquesta pàgina. Els beneficis de l’autor aniran destinats a una associació de paràlisi cerebral sense ànim de lucre.