Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós

Camp Nou de rècord, orgull de Barça femení

Ahir va tenir lloc el partit de tornada de la Lliga de Campiones entre el Barça i el R. Madrid. A l’anada les actuals campiones havien guanyat 3 a 1 a Valdebebas (l’equip madrileny no havia permès que les jugadores ho fessin al Santiago Bernabeu). El Barça, però, ja havia decidit que la tornada fos al Camp Nou i va posar les entrades a la venda al gener. Es van exhaurir en menys d’una setmana. Això ha fet possible una gran festa al camp amb un nou rècord de 91.553 espectadors. El darrer rècord era del 1999 i en un altre continent.

Quan has jugat futbol de petita (i eres l’única noia de l’equip – en vaig parlar aquí-) i veus el què va passar ahir al camp et sembla increïble, un fet que t’omple de felicitat, de goig, d’orgull culer. Mai m’hagués imaginat que veuria una cosa així, perquè el fet que les dones juguessin al futbol era impensable. Però, és clar, qui que ha jugat a futbol no ha somiat a jugar al camp del seu equip? Elles ho han fet possible: jugar al Camp Nou i contra l’etern rival en un “clàssic” de Champions… Si jo, asseguda a km de distància, tenia les emocions a flor de pell, no em puc ni imaginar què sentien les noies del Barça vivint aquell partit, amb l’estadi ple i cridant animant-les. M’hagués agradat ser al camp, però sortosament el vaig poder veure en directe. I va ser molt emocionant! Qui no ha somiat a jugar al Camp Nou si ets futbolera? Doncs ahir va ser de veritat, elles ho van aconseguir i espero que en facin molts més de partits allí perquè va ser una festa i no només pel resultat. Va ser un molt bon partit.

Al final, la pluja anunciada només va ser de gols.

Realment, un orgull ser del Barça! #ViscaelBarça i #ViscaCatalunya



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Futbol, Espectacles i Cinema, per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent