Coses a dir

Tal com s’han posat les coses sembla que els funcionaris haguem de demanar perdó per ser-ho. En canvi, en paísos més avançats i admirats per ser un model en moltes coses, com Suècia o Finlàndia, tenen molts més funcionaris per càpita que a Catalunya. Potser a Espanya és una mica diferent… Analitzem la situació mentre la CEOE defensa l’acomiadament de funcionaris. Calen menys funcionaris o en calen més? …

Per comunitats, Extremadura és la que té una relació més favorable amb 11,73 (si exceptuem Ceuta i Melilla), i Catalunya la més desfavorable amb 24,70. Dit d’una altra manera, a Catalunya és on hi ha menys funcionaris per habitant i a Extremadura on n’hi ha més.

Catalunya, Madrid i Andalusia són les comunitats que s’assemblen més pel nombre d’habitants. Analitzem a continuació les dades i les comparem amb el conjunt de l’estat.

A primer cop d’ull és lògic pensar que a Madrid hi hagi més funcionaris de l’administració estatal i segurament Catalunya té transferides més competències que Andalusia, per això la diferència. Però la xifra de l’administració de les CCAA no s’aguanta per enlloc, o a Catalunya en falten o a Madrid i Andalusia en sobren. La xifra que és més diversa és la referent a les Universitats, no la sé explicar. En total, el nombre d’habitants per empleat públic a Catalunya és bastant més alt que a les dues altres comunitats.

EL PAIS: “En términos generales, en las zonas con mayor tejido productivo, como Cataluña, Comunidad Valenciana, Navarra o País Vasco, tiene menos peso el empleo público -con la excepción de Madrid-. En Cataluña, que ostenta la ratio más baja, hay casi 25 habitantes por funcionario y solo uno de cada diez ocupados trabaja en la Administración, a pesar de tener más competencias que nadie y de ser la segunda comunidad más poblada“.

En el reportatge que publica EL PAIS, s’explica què entenem per funcionari: “Según el Estatuto Básico del Empleado Público de 2007, los empleados públicos pueden ser funcionarios de carrera, interinos, personal laboral y personal eventual o de confianza. Solo los de carrera (oposición) son los que comúnmente se entiende por funcionarios”. Però a l’hora de rebaixar el sou als funcionaris, l’estan rebaixant en realitat a tots els empleats públics.

Sobre la durada de la jornada laboral: “depende de las distintas administraciones, va según UGT desde las 40 horas de los grupos altos a las 35 de la Seguridad Social con una media de 38 horas, por debajo de Austria (40) pero por encima de Finlandia y Holanda (36 horas), Francia y Portugal (35 horas) e Italia, cuyos empleados públicos son los que menos horas trabajan en Europa, con una jornada de 32,9 horas a la semana“. “Los funcionarios tienen 22 días hábiles de vacaciones, como la gran mayoría de los trabajadores por cuenta ajena, a los que se suman días extra por antigüedad y otras particularidades por autonomías, por lo que pueden llegar a los 26. Los más criticados son los docentes, de los que siempre se dice que disfrutan dos meses de vacaciones, a lo que CSI-CSIF responde que “el mismo calendario escolar de la escuela pública rige para la privada y concertada” -por no hablar de que no son dos meses reales, los exámenes finales y de recuperación no se corrigen solos-. Además, los profesores no disponen de “días de asuntos particulares” como el resto de sus compañeros y la gran mayoría de los asalariados“.

Pel que fa al sou, la variabilitat és molt elevada segons la comunitat, però: “Según estimaciones de este periódico, la inmensa mayoría de los funcionarios tiene un salario mensual de entre 1.200 y 3.000 euros. Apenas hay empleados submileuristas en la función pública, según el Gobierno“.

Hi ha moltes altres variabilitats que s’expliquen molt bé al reportatge, però que són molt diverses segons la comunitat autònoma de referència. En general, a Catalunya no sobren funcionaris si tenim en compte les mitjanes europees i les mitjanes estatals. Hem de ser conscients que una bona administració pública és fonamental per a què funcioni bé un estat, un país o una nació; segurament rebaixar els sous és la manera més ràpida i fàcil, però caldria ser molt més racional a l’hora de fer-ho i, sobretot, a l’hora de controlar on en sobren (si és que en sobren) i on en falten (si és que en falten).