Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós

Cal que demani perdó per ser funcionària?

Sembla que és un tema recurrent atacar als funcionaris. Mai vaig pensar que ho seria perquè a vint anys no m’agradava la idea de tenir una feina fixa amb poc marge de moviment a banda que calia fer oposicions i això feia molta mandra. Però un cop estàs dins l’escola pública te n’adones que fer oposicions és l’únic camí viable per poder fer la teua feina amb garanties d’estabilitat. Treballar pel país des de l’escola pública és un plaer i una gran responsabilitat. En canvi, la sensació que sura a l’ambient és que ser funcionari és una cosa lletja, que som vividors a costa del país, que treballem poc i, a sobre, tenim feina estable (un greu pecat en la conjuntura actual…).  Com diu el reportatge, la imatge de Larra a El pobrecito hablador del 1833 (Vuelva usted mañana) encara pesa?

Tal com s’han posat les coses sembla que els funcionaris haguem de demanar perdó per ser-ho. En canvi, en paísos més avançats i admirats per ser un model en moltes coses, com Suècia o Finlàndia, tenen molts més funcionaris per càpita que a Catalunya. Potser a Espanya és una mica diferent… Analitzem la situació mentre la CEOE defensa l’acomiadament de funcionaris. Calen menys funcionaris o en calen més? …

Si analitzem les dades mirant a Europa, a primer cop d’ull veiem que la mitjana de funcionaris a Suècia és 8,08 habitants per cada empleat públic, a Filàndia 9,43, a França 12,5 i a Alemanya 18,26; mentre al conjunt de l’estat en són 18,09 i a Catalunya 24,70. Aquí estem, doncs, bastant per sobre de la mitjana tant d’Espanya com de paísos que ens són mirall a Europa.

Per comunitats, Extremadura és la que té una relació més favorable amb 11,73 (si exceptuem Ceuta i Melilla), i Catalunya la més desfavorable amb 24,70. Dit d’una altra manera, a Catalunya és on hi ha menys funcionaris per habitant i a Extremadura on n’hi ha més.

Catalunya, Madrid i Andalusia són les comunitats que s’assemblen més pel nombre d’habitants. Analitzem a continuació les dades i les comparem amb el conjunt de l’estat.

Comparativa comunitats autònomes

CATALUNYA

MADRID

ANDALUCIA

ESPANYA

Habitants

7.475.420

6.386.932

8.302.923

46.745.807

Nombre total de funcionaris

302.607

427.650

499.974

2.582.846

De l’Administració pública estatal

32.072

171.870

92.408

583.447

De l’Administració de les CCAA

163.804

161.884

257.234

1.345.577

De l’Administració local (ajuntaments, diputacions, etc.)

100.138

63.966

130.415

627.092

D’Universitats

6.593

29.930

19.917

102.894

Nombre d’habitants per empleat públic

24.70

14.93

16.61

18,09

% de funcionaris per nombre d’hab.

4,05

6,70

6,21

5,52

A primer cop d’ull és lògic pensar que a Madrid hi hagi més funcionaris de l’administració estatal i segurament Catalunya té transferides més competències que Andalusia, per això la diferència. Però la xifra de l’administració de les CCAA no s’aguanta per enlloc, o a Catalunya en falten o a Madrid i Andalusia en sobren. La xifra que és més diversa és la referent a les Universitats, no la sé explicar. En total, el nombre d’habitants per empleat públic a Catalunya és bastant més alt que a les dues altres comunitats.

EL PAIS: “En términos generales, en las zonas con mayor tejido productivo, como Cataluña, Comunidad Valenciana, Navarra o País Vasco, tiene menos peso el empleo público -con la excepción de Madrid-. En Cataluña, que ostenta la ratio más baja, hay casi 25 habitantes por funcionario y solo uno de cada diez ocupados trabaja en la Administración, a pesar de tener más competencias que nadie y de ser la segunda comunidad más poblada“.

En el reportatge que publica EL PAIS, s’explica què entenem per funcionari: “Según el Estatuto Básico del Empleado Público de 2007, los empleados públicos pueden ser funcionarios de carrera, interinos, personal laboral y personal eventual o de confianza. Solo los de carrera (oposición) son los que comúnmente se entiende por funcionarios”. Però a l’hora de rebaixar el sou als funcionaris, l’estan rebaixant en realitat a tots els empleats públics.

Sobre la durada de la jornada laboral: “depende de las distintas administraciones, va según UGT desde las 40 horas de los grupos altos a las 35 de la Seguridad Social con una media de 38 horas, por debajo de Austria (40) pero por encima de Finlandia y Holanda (36 horas), Francia y Portugal (35 horas) e Italia, cuyos empleados públicos son los que menos horas trabajan en Europa, con una jornada de 32,9 horas a la semana“. “Los funcionarios tienen 22 días hábiles de vacaciones, como la gran mayoría de los trabajadores por cuenta ajena, a los que se suman días extra por antigüedad y otras particularidades por autonomías, por lo que pueden llegar a los 26. Los más criticados son los docentes, de los que siempre se dice que disfrutan dos meses de vacaciones, a lo que CSI-CSIF responde que “el mismo calendario escolar de la escuela pública rige para la privada y concertada” -por no hablar de que no son dos meses reales, los exámenes finales y de recuperación no se corrigen solos-. Además, los profesores no disponen de “días de asuntos particulares” como el resto de sus compañeros y la gran mayoría de los asalariados.

Pel que fa al sou, la variabilitat és molt elevada segons la comunitat, però: “Según estimaciones de este periódico, la inmensa mayoría de los funcionarios tiene un salario mensual de entre 1.200 y 3.000 euros. Apenas hay empleados submileuristas en la función pública, según el Gobierno“.

Hi ha moltes altres variabilitats que s’expliquen molt bé al reportatge, però que són molt diverses segons la comunitat autònoma de referència. En general, a Catalunya no sobren funcionaris si tenim en compte les mitjanes europees i les mitjanes estatals. Hem de ser conscients que una bona administració pública és fonamental per a què funcioni bé un estat, un país o una nació; segurament rebaixar els sous és la manera més ràpida i fàcil, però caldria ser molt més racional a l’hora de fer-ho i, sobretot, a l’hora de controlar on en sobren (si és que en sobren) i on en falten (si és que en falten).



  1. M’ha agradat molt aquest escrit. M’ha agradat molt perquè està molt ben documentat i molt ben explicat. M’ha agradat perquè hi estic totalment d’acord i m’hi sento totalment identificada. Amb el teu permís, l’he penjat al mur del meu facebook a veure si tota aquesta gent que gaudeixen criticant-nos s’assabenten bé de com va tot i de què va tot. Gràcies companya.
  2. Excel.lent apunt i a veure si la gent ho entèn. El govern, amb la gent d’Esade al darrera, només els importa el diner, el paper, i tantes retallades aboquen a un conflicte social que més tard o més aviat passarà. No els importa la gent per a res.
    Titulars, i més titulars, i la lletra petita ben amagada i la motxil.la de la gent és molt plena ja, i aviat ja no s’hi podrà posar res més. Serà el moment que paguin els que més ténen ?? Ho dubto …..
     
  3. Gràcies, Mònica, pel teu escrit. Ara estic una mica més tranquil.la.  Precisament ahir, en un d’aquests dinars familiars em vaig sentit culpable per queixar-me per la retallada del sou d’aquest mes. Hi ha col.lectius que estan pitjor que nosaltres, els funcionaris de l’educació, no ho dubto. Però tampoc debem tenir la culpa de tot. La crisi l’hem originat nosaltres????

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Coses meues per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent