Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

Publicat el 11 d'abril de 2008

Cal defensar la V.O. subtitulada en català

Això que la nova pel·lícula de Woody Allen s’estreni en català o en V.O. (espero que també subtitulada al català), ha aixecat polseguera quan, al meu entendre, hauria de ser el més normal del món. Ho sento pels actors del doblatge perquè fan una feina estupenda, però on hi hagi una versió original que es llevin totes les altres…

Suposo que el doblatge és una rèmora del
franquisme que costarà molt de treure perquè van fer creure, a generacions i generacions de ciutadans, que el castellà anava a “missa” (hable en cristiano), i que era el més important del món en detriment d’altres llengües. Curiosament els països amb pitjor competència lingüística en anglès són Itàlia i Espanya, precisament els dos països del sud d’Europa on hi ha (encara) doblatge, per alguna cosa serà.

Més de trenta
anys més tard de la transició constatem que no hem avançat gaire (una amiga que viu a Holanda des de fa una dècada m’ho confirma, en qüestió de llengües no ens hem mogut ni un pèl). Només
TV3, encara, ofereix pel·lícules en sistema dual que poden ser
subtitulades al teletext, una opció immillorable per sentir les grans
veus del cinema (i a banda aprendre llengües), que dissortadament no han seguit altres cadenes
estatals ni públiques ni privades. Només amb aquest gest ja s’avançaria
molt en la competència lingüística com es demostra en altres països on els subtítols són norma i no excepció.

Sigui com sigui potser “Vicky, Cristina, Barcelona” obre un camí per a la subtitulació al català, que segur que és molt més barata i a sobre ens ajuda a millorar en llengües (català i anglès), què més volem?



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Futbol, Espectacles i Cinema per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent