Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós

Bilingüisme integrador?

La sentència sobre el català a l’escola em fa més por que una pedregada. Ara són tres famílies (vés a saber com s’ho faran les escoles per fer-los a elles soles el vestit a mida amb el castellà), però en poden vindre més. El govern espanyol diu que defensa un “bilingüísme integrador”…ai!. De fet, és un tema sabut, en molts instituts de certes zones de Catalunya és pràticament impossible sentir parlar català a la classe, al passadís o al pati. De fet, em vaig trobar un cop que en un institut de 500 estudiants només n’hi havia un que parlés català i l’assenyalaven amb el dit (el catalán). En fi, si hi hagués una situació bilingüe real suposo que això no passaria, però només els catalanoparlants som bilingües. Ha estat així ara i sempre, per molt que altres s’omplin la boca de bilingüisme ells no ho són, però saben que és el primer pas per a la desaparició d’una llengua… la nostra…

Buscant per la xarxa he trobat un text de Carmina Ribés Falcó que diu sobre el bilingüisme:

El bilingüisme dels pobles no és un fet natural, ja que per cada societat basta una llengua. Una societat bilingüe manifesta una situació de conflicte, ja que la presència de dues llengües és innecessària: una llengua està ocupant l’espai de l’altra. Una d’aquestes desapareixerà.

En principi cal dir que el bilingüisme és un concepte ambigu que s’ha utilitzat sovint pels governants per amagar un procés de substitució lingüística. Tanmateix podem parlar de diferents tipus de bilingüísme:

A. Bilingüísme individual.
B. Bilingüísme social unidireccional.

(llegiu aquí l’explicació sencera).



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Llengua per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent