Benvinguts
D’un temps ençà que no paren d’arribar nadons d’una banda i altra de l’Atlàntic. Des que jugo en aquesta altra lliga, per tot arreu n’apareixen, siguin d’amics o de parentela vària…
Em va fer il·lusió l’arribada d’en Marcus (a Kansas), i la de l’Elizabeth (a Toronto i que vam poder conèixer ahir i està estupenda), fills de dues amigues que viuen a l’altra banda de l’Atlàntic i que fa anys i panys que ens coneixem. A les nostres contrades, en Joel, en Marc, en Guillem, l’Estel i la Berta, que seran companys de joc d’en Bernat i tres més que estan per arribar passat l’estiu (Déu n’hi do quanta canalla!).
Sembla que darrerament s’ha incrementat la natalitat, cosa que feia prou falta; al nostre país la mitjana d’edat de tenir el primer fill és als 32 anys, tot i què cada cop esperem més i sovint estem per sobre dels 35 (ejem, o dels 40). Sigui com sigui, qualsevol edat és bona per tenir fills que, com diu una amiga, l’únic que cal és tenir-ne ganes (bé, potser no l’únic, però sí que és el fonamental).