Quant a Mònica Amorós i Gurrera

Sóc llicenciada en geologia. M'agrada aprendre i ensenyar el que he après. Em guanyo la vida donant classes de ciències naturals, però també he col·laborat en llibres de text en l'apartat de geologia, disciplina poc coneguda i, com a poc coneguda, poc estimada. M'interessen les xarxes socials i la divulgació de la geologia, si us ve de gust podeu veure què faig a Facebook i a Twitter (busqueu Geologia 4t d'ESO). Estic donant classes de ciències naturals a l'INS Julio Antonio, nova destinació, he tornat a casa després de prou temps girant pel món (Barcelona, Berga, Manlleu, Riudoms, Sant Boi, Sant Vicenç dels Horts, Sant Just Desvern, Cornellà, Sant Joan Despí...). Fins ara he treballat a molts llocs, però abans d'arribar a Móra he estat cinc anys a Gandesa, capital d'una comarca amb paisatges únics i gent estupenda. Tinc prou aficions que practico amb més o menys intensitat. Llegir els diaris digitals és un plaer, també practico la fotografia geològica (i la no geològica), i sí, milito en un partit polític des de fa més de vint anys, quan als que érem independentistes ens deien de tot (i més). Continuo lluitant pel que crec amb l'esperança d'un futur millor i m'agrada escriure quan puc, perquè d'una manera o altra sempre hi ha coses a dir...

Montserrat Carulla, in memoriam

Acabo de saber que ha mort Montserrat Carulla i buscant he trobat la foto que hi ha aquí davall.

En tinc un bon grapat d’aquella nit. Era el 5 d’abril del 2013 quan l’ANC va fer un acte important a Móra d’Ebre. Va ser una nit molt especial. Elèctrica. Es va omplir el teatre. No passa en gaires ocasions, malauradament. La presidenta de l’ANC era llavors Carme Forcadell i també hi era. Una nit inoblidable. De retrobaments. La Montserrat estava plena d’energia a pesar dels seus 83 anys. Va fer un llarg discurs molt aplaudit, amanit amb trossos emotius i altres que ens feien riure. 

Montserrat Carulla i Carme Forcadell. 5 d’abril de 2013 a Móra d’Ebre. Teatre La Llanterna. Acte ANC Móra d’Ebre. 

Un any més tard vindria de gira amb una obra de teatre, la Iaia, que havia escrit el seu fill, Roger Peña. Era l’obra que tancava els més de 50 anys que portava en escena. També el teatre es va omplir en aquella ocasió, ningú se la volia perdre per darrera vegada dalt l’escenari. Segurament la TV la va fer molt popular, va sortir en prou serials de TV3, però veure-la en directe en escena era una delícia.

Teatre La Llanterna, Móra d’Ebre. Un dissabte qualsevol de 2014.

El seu net diu que no li agradava que li diguessin que era una gran dama del teatre, ho trobava una mica “caspós”. Tan se val, era una gran dona, això sí que ens ho permetria, una gran actriu; meravellosa actriu que ocupava l’escena i que, fes el que fes, no te la volies perdre. N’hi ha hagut poques com ella.

Se n’ha anat sense veure la independència per la qual lluitava i afegia el seu granet de sorra, en un moment incert enmig d’una pandèmia. Una gran actriu per sobre de tot i una lluitadora incansable. E.P.R.

Aquí l’entrevista Eva Piquer per a Catorze: Montserrat Carulla: «El cel, l’infern i el purgatori són en aquesta vida».

Dia 15: 1.000 dies

El dia 2 de novembre va fer tres anys que Oriol Junqueras i Joaquim Forn dormen a la presó, més de 1.000 dies. Els Jordis ja fa dos mesos que van passar aquesta fita. Diumenge va ser el torn de Dolors Bassa, Josep Rull, Jordi Turull i Raül Romeva. Aviat serà el de Carme Forcadell.

Romeva ha escrit un article a El Punt-Avui: “Els pròxims 1000 dies“: “La nit número 1.000 a la presó també ha estat igual que la primera. Res ha canviat. Les idees, insubornables, persisteixen, i totes les fites polítiques i socials que perseguia aleshores continuo perseguint-les ara”. Segur que aquest paràgraf el subscriuen tots els presos polítics, perquè així ho han anat dient per tots els mitjans que han tingut a l’abast. Persisteixen, sense cap mena de dubte, malgrat els 1.000 dies de presó i tots els que vindran.

Continua llegint

Dies 6 al 31. Un altre octubre intens amb contrast de notícies.

L’octubre ha vingut ple i carregat de notícies, algunes bones i altres no tant, anem a fer-ne un repàs.

Començo pel final: el dia 30 van sortir en llibertat els detinguts de l’operació Vólkhov que va començar dimecres 28 i va afectar a una vintena llarga d’independentistes, entre ells, Xavier Vendrell, Oriol Soler i David Madí. Al dia següent Oriol Solé i Xavier Vendrell van ser entrevistats al FAQS (aquí Solé i aquí Vendrell), i Vendrell també a Catalunya Ràdio: Xavier Vendrell: ‘No paeixen que l’1 d’octubre els vam passar la mà per la cara’. Una de les coses més comentades va ser que el jutge va donar credibilitat a unes declaracions en les què Rússia estava disposada a donar suport a la DUI amb deu mil soldats i pagant el deute català, cosa que Rússia es va afanyar a desmentir i a titllar-ho “d’absurditat”.

Continua llegint

Dia 28. El MHP Torra, inhabilitat. 1 octubre, tres anys.

Ja es veia a venir i, finalment, ha arribat el dia, acaba setembre amb la inhabilitació del MHP Torra i ja ens hem tornat a quedar sense president de la Generalitat. En el mentrestant, el vicepresident n’agafarà algunes funcions, però ha deixat clar que ara mateix no tenim president. Un altra vegada, sí, perquè algú feia comptes que en el darrer segle només hi ha hagut dos presidents que no han acabat o afusellats o a la presó o inhabilitats o exiliats, el MHP Maragall i el MHP Montilla, els dos socialistes, la resta n’han passat de tots colors. I bé, la legislatura ja va començar accidentada i sembla que acabarà de la mateixa manera. El MHP Torra ha estat inhabilitat per un any i mig i 30.000€ de multa per no despenjar a temps una pancarta del balcó de Palau, una pancarta que demanava la llibertat dels presos polítics i que C’s es va afanyar a denunciar com a propaganda partidista en període electoral. Casado ja es penjava medalles com si hagués estat el PP, però no.  “La sentència és desproporcionada”, diu Martín Pallín. I contrasta encara més quan al dia següent arriba l’absolució per als processats del cas Bankia. La comparació és brutal.

Continua llegint

El risc zero no existeix: SARS-CoV-2

S’apropa setembre i l’estiu no ha estat l’oasi de la pandèmia que esperàvem. De fet, a la Ribera d’Ebre hi ha hagut més casos que durant el confinament estricte, però no hi ha hagut restriccions concretes fora de les generals. Les Terres de l’Ebre ja acumulen més de 1000 casos positius des de l’inici de la pandèmia. Així podem dir que l’estiu ha estat nefast, però en els darrers dies s’han controlat més els casos amb aïllament dels contactes, el seguiment dels malalts i alguns ingressos hospitalaris. Per què és tan important l’aïllament dels casos sospitosos encara que la PCR hagi estat negativa?

Evolució del risc de rebrot a les TTEE.

El risc de contagi ha baixat, però cal estar alerta, estem lluny de les dades optimistes del maig i juny.

Continua llegint

Política i esport? Sí, i tant.

No sé perquè hi ha gent que pensa que no s’ha de barrejar política i esport o que  política i esport no tenen res a veure. Hi penso cada cop que veig Invictus, que explica la història de la Copa del Món de Rugbi a Sud-Àfrica de 1995 després de dècades d’apartheid. Tanmateix, no cal anar gaire lluny per trobar exemples a diari de política i esport. El darrer d’aquesta setmana mateix als Estats Units d’Amèrica del Nord (USA): L’esport s’atura per protestar contra el racisme “La decisió d’alguns jugadors de la NBA de negar-se a jugar s’ha estès a les lligues de futbol i de beisbol i al torneig de tenis de Cincinnati”. I em ve al cap l’1 d’octubre i el Barça jugant a l’estadi buit mentre fora la policia apallissava les persones que havien anat a exercir el seu dret a vot. Gerard Piqué va anar a votar i va fer declaracions valentes en acabar el partit, però ningú se li va afegir. Hagués estat una oportunitat magnífica, però segurament estèril. “Al final no recordarem els insults dels enemics sinó els silencis dels amics” va dir Martin Luther King.

En un altre ordre de coses no està de menys fer-se ressò que “El Granada expulsa de l’equip un jugador basc per haver-se posat una samarreta de suport als joves d’Altsasu”; es veu que VOX ha protestat i han acabat cedint a les pressions. I hi ha moltes protestes a les xarxes, però no en conec cap d’altres jugadors donant-li suport (un cop més la frase de King ve a la ment).

Són només exemples de la barreja d’esport i política, però n’hi ha molts més.

Continua llegint

Impressions del Berguedà (i III)

El berguedà és una comarca preciosa, de muntanya, plena de llocs bonics i turístics que bé meriten una visita. Hi vaig trobar gent forta, acollidora i amable, però també n’hi havia alguns (nouvinguts) que no eren ni tan oberts, ni tan acollidors ni tan amables, com a tot arreu. Acostumada a ser a prop del mar aquelles muntanyes tan altes m’ofegaven al principi, potser perquè vora l’Ebre les muntanyes més aviat s’insinuen i a Barcelona tens el mar. Ara, un cop ets dalt la muntanya el paisatge és una meravella, això sí, idíl·lic.

Des de Queralt.

Continua llegint

Impressions del Berguedà (II)

Berga sempre ha estat allà, en el meu record, i em tornava tot el que hi vaig aprendre d’una manera recurrent, potser perquè havia de tancar algun capítol que va quedar obert, potser perquè va ser el primer destí i d’això sempre te’n recordes, potser perquè vaig tenir prou tranquil·litat per a fer allò que m’agradava: escriure. “Escriptor és aquell que troba plaer en el fet d’escriure” em deia el Quim, i així em sentia jo allà sentint plaer en el fet d’escriure.

El pis del carrer ciutat i els pisaires

La tranquil·litat del pis de tres habitacions al Carrer de la Ciutat (carrer Major per als berguedans), no va durar gaire, la Montse, substitut que arribava, substitut que m’enviava, la qual cosa em va anar bé econòmicament, tot s’ha de dir, i em va permetre conèixer prou gent i fer una amistat que encara avui en dia conservo, l’Elvira Fornés, de Jesús Pobre, Marina Alta.

Continua llegint

Impressions del Berguedà (I)

La pandèmia ha fet canvis en el nostre patró de comportament, quedem amb distància i amb mascareta i, malgrat tens moltes ganes d’abraçar a amics que fa molt temps que no veus, un toc amb el colze ens deixa mig conformats. Enguany, els plans de viatge s’han alterat i n’ha aparegut un altre llargament desitjat, però que mai trobava el moment per una cosa o per una altra. Així, doncs, gairebé per una casualitat inimaginable fa només unes setmanes, hem tingut la sort d’anar a parar a Graugés, a una masia preciosa enmig de la natura, i des d’on hem pogut visitar indrets, retrobar amics i tenir llargues converses sense pressa envoltats d’una naturalesa esplèndida, un menjar excel·lent i una tranquil·litat absoluta.

Continua llegint

Finals de juliol: judici a la mesa del Parlament, 100.2 i 3r grau

Després de dos aplaçaments, finalment ha arribat el judici contra els altres membres de la mesa del Parlament i Mireia Boya. Així, Anna Simó, Lluís Corominas, Ramona Barrufet, Lluís Guinó i Mireia Boya han comparegut dimarts 21 de juliol al TSJC (Tribunal Superior de Justícia de Catalunya). Tot just començar, VOX, acusació particular contra els membres de la mesa, ha retirat l’acusació d’organització criminal que els hagués pogut portar a la presó. Aquí podeu veure de què se’ls acusava i quines penes demanaven.

Tots recordem aquell llunyà 6 i 7 de setembre del 2017, Lluís Guinó diu que va ser “una experiència única” i el filibusterisme parlamentari que van practicar les forces unionistes per impedir el normal desenvolupament de la sessió. Van ser sessions llaguíssimes i mesos més tard la Presidenta Forcadell passaria, primer, una nit a la presó i uns mesos més tard hi entraria per afrontar un judici (Judici a la Democràcia, en van dir).

Continua llegint