Quant a Mònica Amorós i Gurrera

Sóc llicenciada en geologia. M'agrada aprendre i ensenyar el que he après. Em guanyo la vida donant classes de ciències naturals, però també he col·laborat en llibres de text en l'apartat de geologia, disciplina poc coneguda i, com a poc coneguda, poc estimada. M'interessen les xarxes socials i la divulgació de la geologia, si us ve de gust podeu veure què faig a Facebook i a Twitter (busqueu Geologia 4t d'ESO). Estic donant classes de ciències naturals a l'INS Julio Antonio, nova destinació, he tornat a casa després de prou temps girant pel món (Barcelona, Berga, Manlleu, Riudoms, Sant Boi, Sant Vicenç dels Horts, Sant Just Desvern, Cornellà, Sant Joan Despí...). Fins ara he treballat a molts llocs, però abans d'arribar a Móra he estat cinc anys a Gandesa, capital d'una comarca amb paisatges únics i gent estupenda. Tinc prou aficions que practico amb més o menys intensitat. Llegir els diaris digitals és un plaer, també practico la fotografia geològica (i la no geològica), i sí, milito en un partit polític des de fa més de vint anys, quan als que érem independentistes ens deien de tot (i més). Continuo lluitant pel que crec amb l'esperança d'un futur millor i m'agrada escriure quan puc, perquè d'una manera o altra sempre hi ha coses a dir...

Dia 13. Compàs d’espera

Ha arribat l’octubre i han tornat els militars a Catalunya tot esperant que surti la sentència aviat. Més controls a tot arreu. Ahir, van fer l’habitual exibició de força a Madrid amb la desfilada militar, amb anècdota inclosa. Tal dia com ahir, fa dos anys, es va filtrar que els Jordis anirien a presó; ahir es va filtrar la possible sentència. Ai, la separació de poders i el secret judicial al regne d’Espanya! Martín Pallín i Ernesto Elkaizer en parlen al FAQS.

El cap de setmana és un compàs d’espera, però fa dies que estem més mobilitzats. Com ara fa dos anys, però més i d’una altra manera. A Telegram no em paren d’arribar avisos d’amics que se l’estan instal·lant. El canal de Telegram de Tsunami Democràtic ja té més de 130.000 subscrits, i no para de créixer.

I avui hi ha la primera acció abans de la sentència: centenars de persones es manifesten a Sants i recorren el centre de Barcelona. Els activistes de Pícnic per la República han tallat diversos carrers després de ser desallotjats pels Mossos de l’estació.

I al vespre: La gent es planta davant la porta de la presó dels Lledoners hores abans de la publicació de la sentència.

Continua llegint

Dia 23. Nou detencions imprevistes i set presos polítics més.

El cap de setmana era a molts indrets llarg i festiu: a Reus la Misericordia, a Tarragona Santa Techa i a Barcelona la Mercè. I dilluns, a les tantes de la matinada, la policia, d’improvís, entrava a casa de 9 persones vinculades a CDRs investigades per terrorisme, rebel·lió i tinença d’explosius (aquest vídeo publicat per la mateixa GC s’ha fet viral i se n’han fet memes i paròdies arreu). A Mollet, Sabadell, Santa Perpètua de Mogoda, Cerdanyola del Vallès, Sant Fost de Campcentelles i Sant Pere de Torelló. Una ratzia amb un desplegament de 500 Guàrdia Civils que ha portat a 7 persones a Madrid davant l’Audiència Nacional.

Continua llegint

Dia 20. Dos anys.

Avui fa exactament dos anys de l’assalt a la seu d’economia per part del Gobierno espanyol. Buscaven urnes i paperetes, documentació que pogués insinuar alguna mena de sublevació armada contra l’Estat. Recordo bé aquell dia, perquè de sobte va començar tot d’una manera espontània; tots érem de tots! I havíem de defensar la seu d’Economia del nostre Govern enfront un atac inesperat (i desesperat).

20 de setembre de 2017 davant la seu d’economia.

Continua llegint

Lectures d’estiu

Feia molt que no tenia temps per dedicar-me a llegir les novel·les que s’havien anat acumulant a la pila. Llegir només pel plaer de llegir històries diverses, que et portin a altres mons. Ha estat un estiu lector, de tancar un llibre i obrir-ne un altre, un plaer que feia massa que no tastava i ara espero no deixar-lo. Aquí van les lectures i les recomanacions.

Continua llegint

Dia 2. Tsunami Democràtic

La primavera va estar monopolitzada pel judici i les eleccions que es van anar succeint. Durant uns mesos, vam poder seguir el judici minut a minut. Va ser vist per sentència al juny després de sessions maratonianes i un temps rècord per un sumari d’aquestes característiques. El 3/24 ho retransmetia en directe i després se’n feien resums del més destacat. Jo, cada matí, en veia un trosset d’11.30 a 12.00, durant la mitja hora de descans. Era la finestra que em permetia veure els presos polítics en directe. Interrogatoris llarguíssims, tècnics, tot molt ranci i solemne, d’un país en blanc i negre, una representació del que és l’Estat. Dies frenètics, mesos frenètics i al juny arriba la calma. S’espera la sentència a l’octubre, al llindar dels dos anys de presó preventiva. Si no hi ha sentència abans, als dos anys haurien de sortir de la presó, però n’hi haurà. Mentrestant, hem passat l’estiu preguntant-nos quina n’ha de ser la resposta, però sense tenir res clar.

Continua llegint

Impressions franceses (I)

Una de les coses que em relaxa més és mirar un mapa i imaginar-hi rutes possibles. Enguany ens hem posat a fer quilòmetres cap al nord, atès que les onades de calor al nostre poble sobrepassaven límits centígrads. França vessant atlàntica, per gaudir del paisatge i de la fresca. I sí, hem tingut un bon viatge i molta fresca, a banda de gaudir de petits llocs i gent estupenda del país veí.

Aquest viatge m’ha donat una visió diferent de França, de la seua gent, dels seus productes i del seu dia a dia. Realment, és un bon lloc per passejar-hi. París és, sens dubte, la ciutat de la llum; i això em porta a tres novel·les que he llegit aquest estiu i que passen en punts diversos de França (en faré una explicació aviat).

Anem a explicar una mica del viatge i de les impressions franceses.

Continua llegint

Litterarum, premi Nacional de Cultura. Rebrotem.

El passat dijous a la nit es van lliurar els Premis Nacionals de Cultura. L’acte, dirigit per Anna Rosa Cisquella i produït per Dagoll Dagom, el va conduir l’actor Pep Cruz, i va comptar amb actuacions diverses.

Sempre és maco veure el lliurament dels premis, però aquest cop hi havia més motius encara, Albert Pujol, director de Litterarum, va recollir-lo en nom de l’equip. Ho podeu veure en el vídeo següent a partir del minut 32.

Litterarum i la Fira del Llibre es desenvolupen el mateix cap de setmana de finals de maig a Móra d’Ebre. Són espectacles de petit format que tenen un públic local i forani. Molts programadors i altres que venen cada any per la qualitat/preu del que s’hi troben. El català puja a escena de la mà de rapsodes, cantants i actors d’estils i origens diversos. Són píndoles culturals escampades per diversos escenaris en espais de la població; des de la plaça de dalt al castell, passant per la llibreria Bassa i el teatre La Llanterna; i a vegades, també dins o prop del riu.

Premis Nacionals de Cultura 2019

Pujol, en el seu parlament, va recordar els incendis patits la darrera setmana que han socarrimat mitja comarca.

Continua llegint

Va de llibertat

Encara estem païnt els resultats electorals de les eleccions generals que ja estem a punt de començar una altra campanya electoral. És un temps frenètic que produeix un cert vertígen. Mentre tenim presoners per posar urnes ens enfrontem a dues eleccions consecutives, unes generals i altres municipals i europees. Hi tornarà a haver doble urna i haurem de votar. Hem de ser conscients que les urnes sempre són una oportunitat que no podem deixar perdre i menys en les circumstàncies actuals.

Dit això, es constata a les darreres eleccions que la suma de vots dels partits independentistes continua sent majoritària i, per primera vegada, les darreres eleccions generals ens han deixat un mapa tenyit de groc. Per primera vegada ERC ha guanyat unes eleccions generals i tots els independentistes ens n’hauriem d’alegrar i celebrar-ho, tot sabent que la segona volta està a la cantonada i que “tot està per fer i tot és possible” com deia el poeta.

A Móra d’Ebre va anar així:

No és la primera vegada que som primera força en unes eleccions generals, però sí que és la primera vegada que obtenim tanta diferència sobre el segon partit, i també és la primeva vegada que superem els 1000 vots, en vam obtenir 1022 per a ser exactes. Tots ells per a Junqueras, que devia tenir un gran somriure a la cel·la, i per a fer que Norma Pujol, de Flix, sigui la primera diputada de les nostres terres que anirà a Madrid; no em sé imaginar ningú millor que ella per defensar-nos! I no oblidem a Romeva, que va obtenir l’acta de senador, ni a Miquel Aubà, de Gandesa, que tornarà al Senat per portar la nostra veu. Estarem més ben representats que mai gràcies a la força dels vots!

Continua llegint

Dia 14. Junqueras i Forn

Dijous era el dia. Després de 15 mesos silenciat, d’entrevistes en paper o d’articles, Junqueras tornava a tenir veu. I m’atreveixo a dir que ens ha tornat l’optimisme i les ganes de fer més que mai. He de dir que tornar-lo a escoltar de nou va ser com respirar altre cop aire fresc, com si no hagués passat el temps. L’energia, l’entusiasme, l’expressió… com s’ha trobat a faltar! Com es troba a faltar! Em vaig emocionar, primer, després a les hores d’escoltar-lo, vaig sentir molta ràbia i impotència que una persona així estigui entre reixes. I amb ell extensiu a la resta d’empresonats i processats. Som nosaltres qui ha rebut un cop d’estat.

Bé, tornem a Junqueras. Ha respost només a les preguntes del seu advocat en una defensa més política que tècnica (Van den Eynde assegura que la defensa de Forn és ‘imprescindible’ per a Junqueras), i ha acusat l’Estat. En canvi, Forn sí que ha acceptat les preguntes de la fiscalia, però no les de l’acusació particular (VOX).

Recomano vívament que els escolteu a tots dos i en tregueu les vostres conclusions. Ja sabem que després, com sempre, cadascú ho interpreta a la seua manera. Més avall hi ha l’enllaç al vídeo sencer, aquí els teniu en 10 frases:

La declaració d’Oriol Junqueras, en 10 frases.

La declaració de Joaquim Forn en 10 frases.

Continua llegint

Dia 12. Comença el judici

Aquesta nit m’ha costat agafar el son, pensava en els nostres presos polítics, en com s’havien de sentir; en els seus advocats, com preparaven les defenses; i en les famílies i amics que ja eren a la capital del reino tot esperant entrar avui a la sala i veure’ls. I nosaltres també els hem pogut veure per primera vegada després de molts mesos. Confesso que m’ha emocionat la imatge. Nou homes i dos dones, tots ells dignes, valents i determinats.

Avui i demà són els preliminars, parlaran els advocats. Després, el primer a defensar-se serà Junqueras. Moltes ganes d’escoltar-lo i ell encara més d’explicar-se, imagino, igual que la resta de companys de govern, líders socials i presidenta del Parlament ara injustament empresonats provisionalment.

El judici es pot seguir en directe per TVE 2 només a Catalunya, a la resta és via internet. Molts periodistes d’arreu acreditats.  I moltes veus que es comencen a alçar: La Comissió Internacional de Juristes afirma que el judici contra el procés posa en perill els drets humans; també, Polítics i partits d’arreu d’Europa denuncien que el judici contra el procés ‘no és un assumpte intern’; o Nicola Sturgeon (primera ministra d’Escòcia) diu que el judici contra el procés ‘hauria de preocupar tots els demòcrates’.

Continua llegint