Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

Amb la mirada posada a Zimbabwe (VII)

Més sobre Zimbabwe, cada dia que passa en una situació més desesperada si és possible. Sembla, però, que comencen a alçar-se veus crítiques internacionals (ja era hora!), contra Mugabe (el president del país). Sense l’ajuda internacional Zimbabwe arribarà al caos més absolut, segurament ja s’hi hagués arribat sense l’epidèmia de còlera, però això fa que la intervenció hagi de ser més urgent. Em pregunto per què cal esperar sempre a què ocorrin les desgràcies per posar remei a una situació com aquesta? Amb una intervenció adequada a les darreres eleccions potser tota aquesta gent no hauria mort. Clar que ningú pot preveure el futur, però la situació de Zimbabwe ja era prou desesperada fa uns mesos, fa un any o en fa cinc, com a per a què hi hagués d’intervenir la comunitat internacional, però, com sempre, ens esperem a que la situació arribi al límit.

He trobat aquesta crònica (La ruina que es Zimbabwe), enviada des de Sudàfrica amb una visió molt propera que ens situa en el conflicte.

(Referències anteriors: Amb la mirada posada a Zimbabwe (VI))



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Parlant de Política per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent