Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

Amb Joan Laporta

Sembla que la moció de censura al Barça ja té prou votants per a que tiri endavant. No podré votar-hi en contra, però no deixa de saber-me greu que una colla de descontents intentin fer fora per la porta del darrera a un dels presidents més independentistes de la història del club i que, proporcionalment al mandat, ha aconseguit més títols. És cert que ha comés errors, però també encerts i el Barça em sembla ara un club més català, més de casa nostra, més “més que un club” que mai…


Quan va sortir Sandro Rosell a dir que es presentava, sinó ara al 2010, no en vaig tenir cap dubte que l’Oriol Giralt li havia fet la feina bruta dues vegades; primer amb la retallada dels mandats del president per vint-i-pocs dies, cosa que obligava a que hagués de deixar el càrrec al 2010 i no al 2014 posats al cas; i l’altra ara amb la moció de censura que s’ha de votar avui.

Per què fa nosa en Joan Laporta?



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Futbol, Espectacles i Cinema per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent