Coses a dir

Semblava que setembre acabaria tranquil i el dia 23, dejuni de la Mercè, a les 9 de la nit arribava la notícia que el president Puigdemont havia estat detingut a l’Alguer en baixar de l’avió. La immunitat parlamentària com a europarlamentari havia estat suspesa el 30 de juliol perquè les euroordres de detenció també havien estat suspeses (i també segons Boye, el seu advocat). Al matí següent el MHP Aragonés fa roda de premsa envoltat de tot el govern per demanar-ne l’alliberament immediat, i anuncia que anirà a l’Alguer juntament amb el vicepresident Jordi Puigneró per fer-li costat.

Sortosament el president Puigdemont no va estar ni 24h detingut i en sortir nombrós públic l’esperava per saludar-lo. La detenció del president Puigdemont va tornar a posar a Catalunya en l’agenda internacional. Va generar reaccions per tots els gustos.

El president va poder fer un bany de masses atès que a l’Alguer hi havien desembarcat 1000 catalans per fer la trobada Adifolk que es van trobar en l’epicentre polític sense imaginar-s’ho. El president Puigdemont havia de reunir-se amb el síndic de l’Alguer i el president de Sardenya a més d’aprofitar per veure l’Adifolk. El dia 4 d’octubre al jutjat de l’Alguer per fer la vista judicial, però pot anar lliure per Europa. “Una vegada més Espanya ha fet el ridícul” va etzibar Puigdemont només sortir de la presó.

Mentrestant va durar la detenció del president Puigdemont, van sorgir altre cop les veus crítiques amb la taula de diàleg que s’havien apaivagat els dies anteriors i que es van explicar en l’anterior post. La taula de diàleg sempre ha penjat d’un fil per les diferents estratègies de les dues formacions polítiques majoritàries (explicat molt bé en aquest article d’Eduard Voltas).

Uns dies més tard Itàlia comunica a Espanya que no detindrà a Comín i Ponsatí si hi viatgen.