Dissabte, a can barça, el president va decidir deixar la llotja (per un dia) i cedir tot l’espai a dones per donar visibilitat. Una qüestió no exempta de polèmica, per què només un dia a l’any? Em recorda a proclamar una dona alcaldessa per un dia, com encara succeeix per aquestes contrades per Santa Àgueda. Potser efectiu en un cert moment del s. XX i l’única opció de les dones de sortir de casa sense els marits, però totalment absurd i passat de moda al s. XXI.
Però, per desgràcia, el 8 de març encara ha de ser un dia reivindicatiu per a la igualtat home-dona. Encara hi ha molt camí per fer, des que la llotja del barça sigui ocupada també per algunes dones sempre i no només un dia a l’any o que els salaris siguin equivalents entre el dos sexes, ara com ara encara hi ha diferències substancials a l’hora de cobrar per fer la mateixa feina, una vergonya que demostra que ha de continuar essent un dia reivindicatiu i combatiu, i també festiu, per què no.
Acabo, he pres la fotografia d’aquest bloc, molt més poètic que aquest, amb qui comparteixo reivindicació i el desig que tingueu un feliç dia de la Dona.
He entrat al link sobre les diferències salarials (gràcies per posar-lo) i no acabo d’entendre la notícia. La comparació es fa entre salaris d’homes i dones, però enlloc parla de quin tipus de feina i/o responsabilitat. Si els sous són diferents PERLA MATEIXA FEINA I DEDICACIÓ, aleshores és clarament una discriminació… però d’això no en parla, l’article. I, si fos així, voldria dir que tenim uns empresaris ineptes que no saben minimitzar els costos…Tot plegat, ben estrany, oi?