Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

24, 23, 22, 21 Grand Slam

Rafa Nadal és un esportista espectacular. Cert és que algunes declaracions seues em grinyolen (o fotografies amb segons qui), però ens cenyirem només a la pràctica esportiva i això que ha fet avui a la pista de l’Open Australià ha estat impressionant i cal felicitar-lo. Certament, després de perdre els dos primers sets no em pensava que pogués remuntar, però si algú podia aquest era Nadal. Com deia ell després del partit, després de sis mesos apartat per una lesió no sabia si podria tornar a competir. I no només ha competit molt bé sinó que ha acabat guanyant el seu 21è títol de Grand Slam.

Nadal estava perdent de dos sets, 3 jocs a 2 i 0-40 amb el seu servei, ningú pensava que podia guanyar aquella final excepte ell.

Alguns titulars han destacat que és el “primer tenista a guanyar-los”, però no és del tot cert. És el primer tenista masculí, efectivament, però Margaret Court amb 24, Serena Williams amb 23 i Steffi Graf amb 22 Grand Slam estan (de moment) per davant d’ell en aquest rànquing.

Tot i això, el partit d’avui ha estat èpic, d’aquells que fan afició. Cinc hores llargues de partit, ha estat una cursa de fons que ha culminat amb èxit. (aquí la final complerta).

Com el seu tiet, Miquel Àngel Nadal, té molta capacitat física i una gran força mental. Recordo haver llegit en una entrevista que quan era adolescent i començava en això del tenis necessitava una  professora particular per repassar algunes matèries i ell li demanava aturar-se per fer flexions o qualsevol mena d’exercici físic perquè el seu cos ho necessitava. No podia estar massa temps sense exercitar-se físicament, però també té una gran força mental i capacitat de superació que segur que els seus oncles Toni i Miquel Àngel han ajudat a perfilar. Sens dubte els Nadal són una gran nissaga esportista de la qual en Rafa n’és l’exponent actual.

Per si de cas no em penso perdre Roland-Garros, ni Wimbledon, ni Flushing Meadows, tant els partits masculins com femenins segur que ens aporten grans dosis d’emoció i, sobretot, moltes dosis de bon tenis.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Noms propis, per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent