El risc zero no existeix: SARS-CoV-2

S’apropa setembre i l’estiu no ha estat l’oasi de la pandèmia que esperàvem. De fet, a la Ribera d’Ebre hi ha hagut més casos que durant el confinament estricte, però no hi ha hagut restriccions concretes fora de les generals. Les Terres de l’Ebre ja acumulen més de 1000 casos positius des de l’inici de la pandèmia. Així podem dir que l’estiu ha estat nefast, però en els darrers dies s’han controlat més els casos amb aïllament dels contactes, el seguiment dels malalts i alguns ingressos hospitalaris. Per què és tan important l’aïllament dels casos sospitosos encara que la PCR hagi estat negativa?

Evolució del risc de rebrot a les TTEE.

El risc de contagi ha baixat, però cal estar alerta, estem lluny de les dades optimistes del maig i juny.

En aquest mesos s’han anat sabent més coses sobre el virus SARS-CoV-2 i la manera com actua. El cas d’un coreà que ha tornat a tenir la malaltia després d’un viatge a l’Estat Espanyol i la descoberta que la soca és lleugerament diferent han fet preguntar-se si una vacuna serà eficaç si el virus canvia.

Per bé que encara hi ha molt a descobrir, s’ha comprovat que el més vàlid per evitar el contagi és el rentat de mans freqüent, dur mascareta i mantenir una distància amb l’interlocutor. Aquest virus és impertinent i es propaga abans que en notem els símptomes (40% de les transmissions tenen lloc abans dels primers símptomes), o encara pitjor, podem ser asimptomàtics i anar escampant el virus sense saber-ho. Per això Salut està fent cribratges en zones amb alt risc, per trobar els asimptomàtics i tallar les cadenes de transmissió.

Dur mascareta és fonamental, però no ho és tot, el risc zero no existeix. El risc zero no existeix, m’ho repeteixo cada dia per ser-ne conscient, tots hi estem exposats, però, com a la rifa, com més números tens, més possibilitats que et toqui. Així doncs, cal “tenir menys números” sent conscient que podem ser transmissors sense saber-ho i pensar en #DistànciaMansMascareta.

Hi torno, hem de ser conscients que el risc zero no existeix, sempre estem exposats als virus d’una o altra manera, però és important seguir aquestes normes per minimitzar-ne el risc i evitar els contagis el màxim possible: un contacte es considera algú amb qui has parlat a una distància de menys d’1,5 metres, sense mascareta i 15 o més minuts. Per això és important la mascareta i la distància, així com el retat de mans. Evitar al màxim tocar-nos la cara si no és que portem les mans netes, acabades de rentar bé. I seguiu les recomanacions de canals oficials (Canalsalut és el canal oficial de la Generalitat de Catalunya; Coronavirus.san.gva.es canal oficial al País Valencià; Coronavirus/Covid19 a les Illes Balears -disculpeu els de la Franja, Catalunya Nord i Alguer-).

Si teniu ganes de saber Què passarà ara? (setmanes, mesos, anys) explicat per un epidemiòleg i amb simulacions per veure el futur en aquest web molt interessant (atenció, publicada l’1 de maig de 2020, els autors adverteixen a peu de pàgina que és vàlida en un 95% amb el que es sap actualment); és un joc d’uns 30 minuts per simular què passaria en diversos casos, podem anar variant i veient les corbes interactives. Diuen que l’han fet per a què tinguem por i també esperança. Com diuen ells “L’optimisme va inventar l’avió i el pessimisme, el paracaigudes”(cita de Gladys Bronwyn Stern).

Si voleu també hi ha explicacions més filosòfiques, restant importància a la Covid-19, entenent que hi ha moltes altres malalties al món que causen també molts morts. I això es pot veure en aquesta web i ho podem comparar amb les infeccions i morts per coronavirus al món, també en temps real.

I aquí un mapa interactiu del Covid19 per ABS (Àrees Bàsiques de Salut a Catalunya). I aquí un mapa del risc de contagi per municipi.

I, és clar, també hi ha negacionistes de la Covid19 que expliquen tot tipus de teories conspiratòries a escala mundial. Entre ells Bolsonaro, president de Brasil i Trump als USA que són dos dels països amb més malalts perquè les mesures es van prendre tard i malament o no s’han pres.

I mentrestant prenem totes les precaucions potser arribarà una vacuna. Hi ha prou assajos clínics arreu del món i s’acaba de saber que hi ha Llum verda al primer assaig clínic d’una vacuna anticovid a l’Estat Espanyol. Potser al desembre arribarà la vacuna anglesa que assagen a Oxford. També hi ha la vacuna Russa que està posant la segona dosi i sembla que té bons resultats malgrat genera certs dubtes. De fet, alguns veterinaris viròlegs (recordem que el virus va passar d’animals a humans), afirmen que les vacunes contra un coronavirus no solen funcionar bé. I el Dr. Bonaventura Clotet (cap del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Germans Trias i Pujol i director de l’IrsiCaixa) diu que caldrà esperar fins al 2022 per a què la vacuna sigui accessible per a tothom.

Sigui com sigui, la tardor serà complicada i encara no ens hem refet del confinament de la primavera: El 65% de la població té símptomes d’ansietat o quadres depressius a causa del confinament. Cal veure com evoluciona tot dia a dia. La Covid19 fluctua i una setmana hi ha tranquil·litat i l’altra han de fer test als treballadors d’una empresa de Flix per dos positius i tres focus localitzats que esperem no vagin a més. A tot això, cal recordar La importància de reaccionar quan apareix el primer símptoma de la covid-19, per això ha baixat la mortalitat en les darreres setmanes comparada amb l’inici de la pandèmia.

Cuidem-nos!

2 pensaments a “El risc zero no existeix: SARS-CoV-2

  1. Fa uns mesos li comentava a un amic, que em va preguntar sobre la definició de metre, que segons les autoritats —competents o incompetents— era: «La meitat de la distància que pot recórrer per l’aire un virus SARS-CoV-2».
    Bé, segur que és millor parlar amb algú a dos metres que a un. Però també millor tres que dos. Caldria conèixer la corba —en cada circumstància— que tendeix asimptòticament a zero de manera suau. Quan veig algú amb la cinta mètrica establint la «distància social» penso que creu que la corba decau bruscament… donant una falsa sensació de seguretat.
    Quan hom va prohibir fumar, vaig pensar en una pedagogia millor que la dels dos metres: el virus és molt petit, més que les partícules del fum del tabac i es manté en suspensió a l’aire al menys tant de temps com el fum. Si a una distància x veus o ensumes l’olor, el virus també la pot recórrer per l’aire. Per mot que el risc per cada virus individual es molt baix, en definitiva, si ens infectem, n’hi ha hagut un que ens ha penetrat a l’organisme de manera viable.
    Efectivament el risc zero no existeix, ni una distància de seguretat que ens el garanteixi.
    Per culpa d’un dimoni d’aquests que pul·lulen per internet, vaig perdre un escrit on mirava de considerar els factors de risc. Ara més o menys el reconstrueixo. Anava d’una època en que fabricava bombes atòmiques —o no— . Per a desencadenar la reacció en cadena hi ha diversos factors a tenir en compte. El primer és la massa crítica, amb pocs individus la probabilitat que un d’ells s’infecti i, en cadena, n’infecti d’altres és més baixa que en un ambient amb molts individus. Segon, la densitat, que de fet és com es fan esclatar les bombes, com més densa és la distribució d’individus, més fàcil és que un d’ells absorbeixi un neutró —vull dir un virus— i propagui la malaltia. Tercer, el «tamper», un reflector, habitualment de tungstè, que no deixa que els virus —o parlàvem de neutrons— s’escapi. Quart, els absorbents de neutrons: si el plutoni conté, per exemple, una proporció de bor, la reacció en cadena queda frenada; això seria l’equivalent a ambients on el virus mor fàcilment, per exemple sota la radiació ultraviolada del sol.
    Models no ens en falten, les lògiques, a vegades, són similars. Quanta més densitat, més temps junts, menys ventilació, menys desinfecció —natural o artificial—, més risc. Malauradament, el control d’una infecció és més complicat que calcular bombés atòmiques, però al menys podem creure que existeix una lògica i unes matemàtiques que podrien ajudar a minimitzar els riscs.
    La pregunta del milió és qui coneix globalment aquestes eines, més enllà de les especialitats? qui és capaç de contemplar-les globalment? En un dels enllaços que has posat, hi havia l’opció de veure els gràfics lineals o logarítmics, quants dels nostres polítics —o dels altres en general— sabrien distingir entre ells?
    Segurament ja ve de l’ensenyament secundari, quants nois surten amb una visió global dels coneixement, especialment els científics?

    • Gràcies pel comentari. Això que dius del fum i el virus, ho he pensat molts cops. Tot el que dius és pertinent, així en global et podria dir que un amic professor que ja està jubilat em va dir que enguany hauríem de fer com els Grecs clàssics, tenir uns 10-15 alumnes per professor i anar a passejar pel camp explicant-los coses. Bromes a banda, estic segura que les corbes ara ja hi ha molta gent que les coneix i les interpreta, inclosos els politics. Aquesta pandèmia pot durar molt temps, un any pel cap baix, hem de prendre totes les precaucions necessàries, però hem de continuar fent coses en la mesura del possible pensant que hi ha riscos i intentar minimitzar-los al màxim.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *