El risc zero no existeix: SARS-CoV-2

S’apropa setembre i l’estiu no ha estat l’oasi de la pandèmia que esperàvem. De fet, a la Ribera d’Ebre hi ha hagut més casos que durant el confinament estricte, però no hi ha hagut restriccions concretes fora de les generals. Les Terres de l’Ebre ja acumulen més de 1000 casos positius des de l’inici de la pandèmia. Així podem dir que l’estiu ha estat nefast, però en els darrers dies s’han controlat més els casos amb aïllament dels contactes, el seguiment dels malalts i alguns ingressos hospitalaris. Per què és tan important l’aïllament dels casos sospitosos encara que la PCR hagi estat negativa?

Evolució del risc de rebrot a les TTEE.

El risc de contagi ha baixat, però cal estar alerta, estem lluny de les dades optimistes del maig i juny.

Continua llegint

Política i esport? Sí, i tant.

No sé perquè hi ha gent que pensa que no s’ha de barrejar política i esport o que  política i esport no tenen res a veure. Hi penso cada cop que veig Invictus, que explica la història de la Copa del Món de Rugbi a Sud-Àfrica de 1995 després de dècades d’apartheid. Tanmateix, no cal anar gaire lluny per trobar exemples a diari de política i esport. El darrer d’aquesta setmana mateix als Estats Units d’Amèrica del Nord (USA): L’esport s’atura per protestar contra el racisme “La decisió d’alguns jugadors de la NBA de negar-se a jugar s’ha estès a les lligues de futbol i de beisbol i al torneig de tenis de Cincinnati”. I em ve al cap l’1 d’octubre i el Barça jugant a l’estadi buit mentre fora la policia apallissava les persones que havien anat a exercir el seu dret a vot. Gerard Piqué va anar a votar i va fer declaracions valentes en acabar el partit, però ningú se li va afegir. Hagués estat una oportunitat magnífica, però segurament estèril. “Al final no recordarem els insults dels enemics sinó els silencis dels amics” va dir Martin Luther King.

En un altre ordre de coses no està de menys fer-se ressò que “El Granada expulsa de l’equip un jugador basc per haver-se posat una samarreta de suport als joves d’Altsasu”; es veu que VOX ha protestat i han acabat cedint a les pressions. I hi ha moltes protestes a les xarxes, però no en conec cap d’altres jugadors donant-li suport (un cop més la frase de King ve a la ment).

Són només exemples de la barreja d’esport i política, però n’hi ha molts més.

Continua llegint

Impressions del Berguedà (i III)

El berguedà és una comarca preciosa, de muntanya, plena de llocs bonics i turístics que bé meriten una visita. Hi vaig trobar gent forta, acollidora i amable, però també n’hi havia alguns (nouvinguts) que no eren ni tan oberts, ni tan acollidors ni tan amables, com a tot arreu. Acostumada a ser a prop del mar aquelles muntanyes tan altes m’ofegaven al principi, potser perquè vora l’Ebre les muntanyes més aviat s’insinuen i a Barcelona tens el mar. Ara, un cop ets dalt la muntanya el paisatge és una meravella, això sí, idíl·lic.

Des de Queralt.

Continua llegint

Impressions del Berguedà (II)

Berga sempre ha estat allà, en el meu record, i em tornava tot el que hi vaig aprendre d’una manera recurrent, potser perquè havia de tancar algun capítol que va quedar obert, potser perquè va ser el primer destí i d’això sempre te’n recordes, potser perquè vaig tenir prou tranquil·litat per a fer allò que m’agradava: escriure. “Escriptor és aquell que troba plaer en el fet d’escriure” em deia el Quim, i així em sentia jo allà sentint plaer en el fet d’escriure.

El pis del carrer ciutat i els pisaires

La tranquil·litat del pis de tres habitacions al Carrer de la Ciutat (carrer Major per als berguedans), no va durar gaire, la Montse, substitut que arribava, substitut que m’enviava, la qual cosa em va anar bé econòmicament, tot s’ha de dir, i em va permetre conèixer prou gent i fer una amistat que encara avui en dia conservo, l’Elvira Fornés, de Jesús Pobre, Marina Alta.

Continua llegint

Impressions del Berguedà (I)

La pandèmia ha fet canvis en el nostre patró de comportament, quedem amb distància i amb mascareta i, malgrat tens moltes ganes d’abraçar a amics que fa molt temps que no veus, un toc amb el colze ens deixa mig conformats. Enguany, els plans de viatge s’han alterat i n’ha aparegut un altre llargament desitjat, però que mai trobava el moment per una cosa o per una altra. Així, doncs, gairebé per una casualitat inimaginable fa només unes setmanes, hem tingut la sort d’anar a parar a Graugés, a una masia preciosa enmig de la natura, i des d’on hem pogut visitar indrets, retrobar amics i tenir llargues converses sense pressa envoltats d’una naturalesa esplèndida, un menjar excel·lent i una tranquil·litat absoluta.

Continua llegint

Finals de juliol: judici a la mesa del Parlament, 100.2 i 3r grau

Després de dos aplaçaments, finalment ha arribat el judici contra els altres membres de la mesa del Parlament i Mireia Boya. Així, Anna Simó, Lluís Corominas, Ramona Barrufet, Lluís Guinó i Mireia Boya han comparegut dimarts 21 de juliol al TSJC (Tribunal Superior de Justícia de Catalunya). Tot just començar, VOX, acusació particular contra els membres de la mesa, ha retirat l’acusació d’organització criminal que els hagués pogut portar a la presó. Aquí podeu veure de què se’ls acusava i quines penes demanaven.

Tots recordem aquell llunyà 6 i 7 de setembre del 2017, Lluís Guinó diu que va ser “una experiència única” i el filibusterisme parlamentari que van practicar les forces unionistes per impedir el normal desenvolupament de la sessió. Van ser sessions llaguíssimes i mesos més tard la Presidenta Forcadell passaria, primer, una nit a la presó i uns mesos més tard hi entraria per afrontar un judici (Judici a la Democràcia, en van dir).

Continua llegint