Gener-Febrer-Març. De la “doctrina Junqueras” a l’article 100.2

Amb tot el que està passant ens queda una mica lluny tot això, pero miraré de fer una mica de resum d’aquests dos darrers mesos sense bloc. La pandèmia tindrà capítol a banda.

En l’apunt anterior havíem anunciat que el tribunal europeu reconeixia Junqueras com a Eurodiputat. Hi havia espectació pel que passaria el dia 13, quan havien de ser al Parlament Europeu el president Puigdemont, el conseller Comín i el vicepresident Junqueras. Després d’haver publicat la fotografia al web, el Parlament Europeu se’n va desdir i va acceptar la resolució de la JEC. Així doncs, Junqueras continuaria a la presó, mentre Puigdemont i Comín sí que assitien al ple europeu i en reclamen la llibertat.

Hi ha certa confusió en tot plegat. Junqueras apareix al web del Parlament Europeu com a eurodiputat, però uns dies després desapareix. La pressió de l’Estat devia ser forta. Havíen guanyat una partida, però encara hi havia joc.

Quan el Brexit es materialitza, el 30 de gener, el Regne Unit deixa de formar part de la Unió Europea i els seus diputats ja no en són membres. Així, Clara Ponsatí passa a ser Eurodiputada per JxCat. I l’Estat no hi pot fer res malgrat demani que vagi a Madrid a jurar la Constitució, tràmit innecessari.

El 3 de febrer el TSJC torna a investigar Torra per desobediència per la pancarta dels presos. Ja té 18 mesos d’inhabilitació per a càrrec públic, però la sentència no és ferma. Torrent deixa a Torra sense escó per tal de preservar la institució, però Torra demana al Parlament que el restitueixi com a diputat: “Si no es así, pondrán en riesgo la continuidad de las instituciones”. Però, després de molts estira i arronsa, es mantè com a president sense escó. C’s diu que no pot continuar sent president, atès que ja no és diputat. Però sembla que no és cert, la retirada de l’escó no implicaria que hagi de deixar de ser president. Tot això crea un intens debat i finalment, la mesa del Parlament accepta la retirada de l’escó a Torra amb l’oposició de JxCat.

L’aprovació dels pressupostos plana sobre la cambra. Pere Aragonès presenta al Parlament els pressupostos per “dibuixar el futur del país” i el president del Parlament, Roger Torrent, ha fixat el ple on es podrien aprovar els pressupostos pel 18 de març. Aragonès ha negociat bé i els Comuns s’afegiran per a aprovar-los. Fa tres anys que es funciona amb pressupostos prorrogats, per això és tan important tenir-ne de nous que s’adaptin a les necessitats actuals:

“amb aquests diners, i d’acord amb el pacte amb els comuns, salut i educació recuperen els nivells d’abans de les retallades, milloren les partides relacionades amb treball i afers socials i també les que tenen com a finalitat dinamitzar l’economia. Es recupera també la inversió pública, amb inversions en infraestructures però també en equipaments escolars i de salut.”

I dos dies després, Torra anuncia la convocatoria d’eleccions a Catalunya desprès de que el Parlament aprovi els pressupostos.

Mentrestant, recordem que ERC havia negociat una taula de diàleg entre governs per tal d’abstenir-se i facilitar la legislatura (com s’ha explicat a l’apunt anterior). , la Moncloa rectifica i manté la taula de diàleg entre governs abans de les eleccions al Parlament. S’acorda que es veuran una vegada al mes. La primera reunió és a Madrid, la segona ha de ser a Barcelona. Amb tot, la taula arrencava a Madrid el dimecres 26 de febrer i es feien els primers passos d’uns acords.

El 29 de febrer hi ha una gran trobada a Perpinyà organitzada per ANC, Òmnium i el Consell per la República; amb el M.H. President Carles Puigdemont, H.C. Antoni Comín i l’H.C. Clara Ponsatí. Centenars d’autocars hi fan cap, molts particulars d’arreu del territori. També el president Torra. Ambient de germanor. Oriol Junqueras i Marta Rovira hi són presents en vídeo. I salten les alarmes quan Clara Ponsatí critica obertament la taula de diàleg. Els diaris, efectivament, se’n fan ressò; però coneguda la crònica pels que hi eren presents, molts quan van sentir aquestes paraules ho van atribuir a una manca de coordinació. Tanmateix, les paraules de Ponsatí ressonen fort i hi ha tensió al Parlament entre JxCat i ERC arran d’això. El cas és que JxCat primer va rebutjar formar part de la taula de diàleg i descartava un avançament electoral; després va voler presidir-la (com era ben lògic, atès que ERC va negociar fer la taula entre governs, no entre partits) i, finalment, acaba convocant eleccions. Atès tot això, Rufián critica JxCat per haver-se assegut a la taula de diàleg i després criticar-la en un míting.

I bé, enmig de tota aquesta “batalla”, amb les eleccions a l’horitzó i l’aprovació dels pressupostos en suspens, arriba una bona notícia: l’aplicació de l’article 100.2 permetia que  els presos polítics sortissin a fer diverses tasques unes hores al dia, uns dies a la setmana. El primer va ser Jordi Cuixart per dedicar-se a la seua empresa. També Oriol Junqueras (que tornava a la Universitat), Jordi Sánchez, la M.H.Presidenta Carme Forcadell, l’H.C. Dolors Bassa, l’H.C. Raül Romeva, l’H.C. Josep Rull, l’H. C. Jordi Turull i l’H.C. Joaquim Forn. Cada setmana teniem una alegria sabent que, malgrat la injustícia continuava, almenys unes hores a la setmana podien sortir i fer diferents tasques, fos per tenir cura d’algú de la família o per treballar en alguna empresa o associació.

http://www.elpunt.cat

El dia 11 de març Josep Maria Jové i Lluís Salvadó declaraven al TSJC per l’organització de l’1-O, on van rebre moltes mostres de suport malgrat ja es veia venir que la normalitat no trigaria a desaparèixer. I, efectivament, tot això (la incertesa de les eleccions, la següent trobada de la taula de diàleg, el degoteig dels presos sortint de la presó a tasques diverses acollint-se al 100.2), va passar a un segon pla el 12 de març de 2020 quan va arribar la pandèmia del Coronavirus i tot es va aturar. Però això ja serà una altra història.

#LlibertatPresosPolítics i retorn dels exiliats.