Lectures d’estiu
Feia molt que no tenia temps per dedicar-me a llegir les novel·les que s’havien anat acumulant a la pila. Llegir només pel plaer de llegir històries diverses, que et portin a altres mons. Ha estat un estiu lector, de tancar un llibre i obrir-ne un altre, un plaer que feia massa que no tastava i ara espero no deixar-lo. Aquí van les lectures i les recomanacions.
No coneixia Coia Valls, però vaig tenir la sort que va venir a Móra a la llibreria Bassa a explicar-nos el seu llibre, ben acompanyada de Rosa Barceló que li va fer la presentació. De fet, va ser la primera presentació del llibre perquè acabava de sortir.
Realment em van deixar moltes ganes de llegir-lo, però calia tenir temps. Vaig trobar-lo vora el mar, el meu racó preferit de lectura, només encetar l’estiu. Quin plaer!
El llibre explica la història de Louis Braille i és encisador. T’imagines l’atmosfera de l’època, les dificultats que va tenir, la feinada que va fer ell, però també la feinada de reconstrucció de tota la història. Es nota que Coia Valls cuida els detalls, visita els escenaris, te’ls transmet…
Valls ha explicat que dedicà dos anys a fer entrevistes amb persones cegues i professionals de l’ONCE per poder comprendre i plasmar els sentiments i les sensacions que experimenten les persones cegues.
En fi, un llibre totalment recomanable, ben escrit i documentat; amb elegància et mostra tota la vida de l’inventor de l’escriptura per a cecs. Les explicacions de la psicologia del personatge també van ser molt interessants. L’obra transcorre a França entre París, Coupvray, Limoges i Vichy.
Aquí una ressenya a El Nacional.
408 pàgines. Rosa dels vents. Publicació: novembre, 2018.
Després, vaig continuar a França, però amb una història completament diferent i situada arran de mar. Gemma Lienas s’ho fa venir bé per a investigar l’estada de Rosalind Franklin a l’illa de Batz, a la costa Bretona. Episodis de la 2a Guerra Mundial i un fil invisible que lliga tota la història. Molt agradable de llegir, explica la importància històrica del descobriment que va fer Rosalind Franklin que va ajudar a entendre l’estructura de l’ADN. Així que barreja passat i present en una doble trama. També recomanable la lectura, malgrat ja ens adverteix al final del libre que s’inventa una data per a fer venir bé la història. Novel·la històrica, també, si en volem dir així.
416 pàgines. Edicions 62. Premi BBVA Sant Joan 2018. Publicació: 29/08/2018
Una casualitat em va portar a Matilde Asensi i Sakura. No havia llegit mai res d’ella, però sembla ser que té molt èxit i una cort de lectors, així que vaig voler provar.
La novel·la comença a París i continua al Japó de la mà de Vincent Van Gogh. Com que m’encanta el pintor, els enigmes i m’encurioseix el Japó, vaig llançar-m’hi de cap. Gràcies a la novel·la, per fi vaig entendre com funcionen els colors complementaris i vaig descobrir moltes coses del Japó. En fi, no explico res més perquè us aixafaria la guitarra si el voleu llegir. Recomanable si us agraden les històries trepidants amb enigma inclòs i un punt de patiment. Aquí l’interessant és la història, no com està escrit.
Crítica de Sakura. Estic molt d’acord amb aquesta apreciació: “Es un libro de lectura muy sencilla y absorbente, un auténtico “page-turner”. Hay bastante diálogo, el ritmo no para en ningún momento, la información tampoco y la verdad es que te lo lees sin casi darte cuenta.
Conclusión final
Yo lo he disfrutado muchísimo. Me ha encantado conocer más de Japón y de Van Gogh y me han encantado las pruebas que tienen que superar los personajes. Un libro hecho para la diversión”.
Clar que també n’hi ha de molt crítics: Críticas literarias Regina Irae.
416 pàgines. La esfera de los libros. Publicació: 01/05/2019
Per acabar l’estiu lector vaig tornar a endinsar-me a la darrera novel·la de Marta Rojals. L’havia començat vora el mar ara fa un any i la vaig haver de deixar de seguida per a una ocasió amb més temps. Marta Rojals és tot el contrari d’un escriptor típic que repeteix les trames d’una novel·la a l’altra; ella és imprevisible. Si has llegit les tres novel·les et pots preguntar si Marta Rojals és una persona sola o en són tres de diferents. És una joia trobar un escriptor així, que et sorpren cada vegada. Avui he acabat el llibre i encara no sé ben bé com prendre-me’l.
La Marta Rojals juga en una altra lliga. Estratosfèrica. Em va costar molt entrar a la trama, és un puzle que costa encaixar les peces (almenys a mi), ara bé, escriu que és una meravella i fa amb el lector el que vol. Una maga de les paraules. T’amaga i t’ensenya a plaer. No puc explicar la història més enllà del que diu la ressenya: la història d’una família durant uns 40 anys, dues germanes bessones i el germà petit. Sincerament, el tema no m’ha interessat gens i em va costar molt posar-m’hi, però escriu molt bé, xales molt llegint alguns trossos, però reconec que no estic feta per als culebrots.
En essència aquest llibre és tot el contrari de l’anterior, si Sakura era trepidant i t’enganxava la història, aquest el llegeixes amb calma i assaboreixes el text, més que la història en si que, per a mi, no ha tingut cap interès i se m’ha fet una mica aspra, potser perquè no em reconec en cap dels personatges i de les situacions que exposa, ara, això sí, és una bona novel·la i mostra un domini de la llengua envejable.
Crítica de El cel no és per a tothom a El Segre (amb spoiler).
Crítica a Núvol. Aquesta la compro sencera, però sobretot quan diu: A l’amant de trames trepidants la lectura se li farà morosa. Hi haurà lectors de Primavera, estiu, etc que ja es van despenjar amb L’altra i que no tindran la concentració ni l’estómac de llegir tampoc aquesta. Ja se sap, el cel no és per a tothom. Al lector que llegia novel·les i ara mira sèries hi descobrirà una mina d’observacions fascinants dissoltes en un relat que no perd mai el pols narratiu. I si queda algun lector, encara adult, de novel·les, hi trobarà una de les millors obres de la dècada.
600 pàgines. Col·lecció Llibres Anagrama. Publicació: 29/08/2018
