Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

Dia 23. Nou detencions imprevistes i set presos polítics més.

El cap de setmana era a molts indrets llarg i festiu: a Reus la Misericordia, a Tarragona Santa Techa i a Barcelona la Mercè. I dilluns, a les tantes de la matinada, la policia, d’improvís, entrava a casa de 9 persones vinculades a CDRs investigades per terrorisme, rebel·lió i tinença d’explosius (aquest vídeo publicat per la mateixa GC s’ha fet viral i se n’han fet memes i paròdies arreu). A Mollet, Sabadell, Santa Perpètua de Mogoda, Cerdanyola del Vallès, Sant Fost de Campcentelles i Sant Pere de Torelló. Una ratzia amb un desplegament de 500 Guàrdia Civils que ha portat a 7 persones a Madrid davant l’Audiència Nacional.

Tothom sap que l’independentisme és un moviment pacífic i cívic, no-violent. S’ha demostrat durant anys, i es demostra cada dia. Els CDRs fan accions, però pacífiques i simbòliques, no-violentes.

Les acusacions no s’aguanten, però ja sabem que l’Estat és expert en inventar-se relats: La Guàrdia Civil pretén de presentar un sac i una olla com a proves de terrorisme en un vídeo de la ràtzia.

Protestes al carrer, el mateix dia al vespre, per les detencions desproporcionades. Tres dies més tard, el fiscal demana presó incondicional per als detinguts. Bronca al Parlament, amb C’s com a artistes dels despropòsits. Es concentren persones arreu, però és dissabte 28 quan hi ha una gran manifestació a Sabadell (12.000 persones). Paral·lelament a Madrid, mig centenar de persones es manifesten a la Puerta del Sol per demanar l’alliberament dels 7 CDRs detinguts.

Público és dels pocs mitjans d’abast estatal que explica les coses pel seu nom, sense falsos relats.

Surten notícies de l’operació que vulneren la presumció d’innocència.

És curiós que els CDRs hagin de fer d’enllaç quan Torra viatja a Bèlgica a parlar amb el President sempre que vol o pot. En fi.

I cal destacar un article d’Eduard Voltas “Això que ve ara”: “Catalunya s’ha convertit de sobte en el primer país del món a inventar un terrorisme sense armes, sense bombes i sense víctimes”.

En fi, per acabar, destaquem dos fets que sempre porten alegria als cors, malgrat les circumstàncies. El mateix dia 23 naixia el segon fill de Cuixart i Bonet. I uns dies més tard ens assabentavem que la M.H. Sra. Carme Forcadell havia estat àvia per segona vegada també el dia 23. A Cuixart li van deixar (NOMÉS) sis hores per estar amb el seu fill. A Carme Forcadell, (NOMÉS) dues hores per estar amb el seu net. Tots dos són en presó preventiva esperant sentència des de fa gairebé dos anys, acusats en una causa general que implica violència. De fet, l’única violència que s’ha produït en tot això que ens ocupa ha estat per part de l’Estat i les forces d’ocupació, demà farà dos anys.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Parlant de Política per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent