Impressions franceses (I)

Una de les coses que em relaxa més és mirar un mapa i imaginar-hi rutes possibles. Enguany ens hem posat a fer quilòmetres cap al nord, atès que les onades de calor al nostre poble sobrepassaven límits centígrads. França vessant atlàntica, per gaudir del paisatge i de la fresca. I sí, hem tingut un bon viatge i molta fresca, a banda de gaudir de petits llocs i gent estupenda del país veí.

Aquest viatge m’ha donat una visió diferent de França, de la seua gent, dels seus productes i del seu dia a dia. Realment, és un bon lloc per passejar-hi. París és, sens dubte, la ciutat de la llum; i això em porta a tres novel·les que he llegit aquest estiu i que passen en punts diversos de França (en faré una explicació aviat).

Anem a explicar una mica del viatge i de les impressions franceses.

  • Biarritz

El primer dia vam decidir començar pel País Basc francès. Biarritz era només un lloc de passada per fer-hi una nit i tirar amunt. Ens va sorprendre positivament. És bonic, i ric, molt ric. Vam ensopegar amb una llibreria preciosa i vam comprar llibres del lloc. Feia fresca, això sí, acostumats a les elevades temperatures de la cubeta de Móra (38-41ºC), arribar allà a 26ºC ens va semblar un paradís. El càmping (Bela Basque) ens donava la benvinguda amb un Ongi Etorri. La piscina, una meravella; el temps, el típic de la zona: saps que és estiu i toca banyar-se.

Biarritz està ple d’edificis preciosos, de passejos vora el mar, de botiguetes curioses i endreçades… Vam descobrir una petita llibreria de dues plantes, molt bonica. Malauradament, encara no ens havíem acostumat als horaris francesos i ja tancaven quan hi vam accedir. Ens vam quedar amb ganes de tornar-hi i dedicar més temps a la zona, però el nostre objectiu estava molt més amunt.

  • Duna de Pilat.

El segon dia arribavem a la duna de Pilat, la més alta d’Europa, just a tocar de la badia d’Arcachon. 106 metres d’alçada i gairebé 3Km de longitud; sembla poc, però és molt. Avança uns 5-6 metres l’any i es va menjant el paisatge. El càmping que vam triar tenia accés directe a través d’una escala metàl·lica (Camping de la Dune). Primer, costa de pujar, però un cop ets dalt val molt la pena el paisatge. Molta gent aprofitava per baixar-la amb planxes de surf, clar que no llisca com la neu, però era força divertit. Fins i tot, un pujava amb botes d’esquí i pals, la qual cosa afegia encara més peculiaritat a la proesa.

  • Mont Saint-Michel

A la part baixa de la Normandia hi trobem el famós Mont Saint-Michel. Un aparcament enorme i molt ben organitzat et deixa a tocar d’un servei gratuït d’autobusos que et porten fins a l’entrada. És clar que l’aparcament no és gratuït. També s’hi pot arribar a peu, si et ve de gust fer una passejada d’uns 3km, o en cotxe de cavalls, de pagament.

L’abadia està plena de botiguetes i restaurants; també s’hi poden trobar hotels. El passeig és agradable i les vistes boniques fins al capdamunt. No oblidem que és el punt d’Europa on són més fortes les marees. Val molt la pena preparar la visita, però la peculiaritat de l’illa deixa paisatges molt bonics des dels voltants.

El càmping que vam trobar, petit i acollidor, molt agradable, amb possibilitat de fer bones rutes als voltants.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *