Va de llibertat

Encara estem païnt els resultats electorals de les eleccions generals que ja estem a punt de començar una altra campanya electoral. És un temps frenètic que produeix un cert vertígen. Mentre tenim presoners per posar urnes ens enfrontem a dues eleccions consecutives, unes generals i altres municipals i europees. Hi tornarà a haver doble urna i haurem de votar. Hem de ser conscients que les urnes sempre són una oportunitat que no podem deixar perdre i menys en les circumstàncies actuals.

Dit això, es constata a les darreres eleccions que la suma de vots dels partits independentistes continua sent majoritària i, per primera vegada, les darreres eleccions generals ens han deixat un mapa tenyit de groc. Per primera vegada ERC ha guanyat unes eleccions generals i tots els independentistes ens n’hauriem d’alegrar i celebrar-ho, tot sabent que la segona volta està a la cantonada i que “tot està per fer i tot és possible” com deia el poeta.

A Móra d’Ebre va anar així:

No és la primera vegada que som primera força en unes eleccions generals, però sí que és la primera vegada que obtenim tanta diferència sobre el segon partit, i també és la primeva vegada que superem els 1000 vots, en vam obtenir 1022 per a ser exactes. Tots ells per a Junqueras, que devia tenir un gran somriure a la cel·la, i per a fer que Norma Pujol, de Flix, sigui la primera diputada de les nostres terres que anirà a Madrid; no em sé imaginar ningú millor que ella per defensar-nos! I no oblidem a Romeva, que va obtenir l’acta de senador, ni a Miquel Aubà, de Gandesa, que tornarà al Senat per portar la nostra veu. Estarem més ben representats que mai gràcies a la força dels vots!

I va ser una jornada llarga amb afluència molt alta a l’equador de migdia. Cues a les cabines. Sala plena. Les dades indiquen que va ser més elevada comparada amb el 2016, parlen de participació històrica. Com a exemple, a Móra d’Ebre a les 18 hores el 2016 va ser del 41,34% i el 2019 ha estat del 61,71%.

ERC va guanyar a tots els pobles de la Ribera d’Ebre, a la majoria de pobles de les Terres de l’Ebre i a la majoria de municipis de Catalunya. L’evolució del vot ho constata, ERC va començar a tacar el mapa de groc per l’Ebre.

La veritat és que mirant els resultats de l’Estat hi ha tres anomalies, per dir-ho així: Pais Basc, Navarra i Catalunya. Sense aquestes tres “comunitats autònomes” a l’Estat espanyol hi hauria majoria de PP+C’S+VOX i no pas del PSOE com ara, malgrat és insuficient per governar en solitari. Previsiblement, no hi haurà cap acord fins després de les municipals i europees, per saber si la la punyetera taca que no se’n va, continua sent així després d’aquestes eleccions.

Com diu Marta Rojals en el seu article: «Els independentistes, a les espanyoles, han votat per majoria tornar a demanar un referèndum. Un referèndum pactat amb qui els té empresonats els caps de llista, justament per evitar mai més cap referèndum».

Em pregunten si servirà de res votar; l’únic que sé és que si no votem i guanyem no podrem avançar. Així que el dia 26 de maig, com tots els dies que ens ho demanin, com sempre, democràticament i pacíficament, anem a votar! I, mentrestant, evitem retrets i crítiques entre els que volem construir una República lliure, com bé diu el president Puigdemont: “El meu rival és l’Estat, no pas ERC” i estaria bé que ho interioritzés tothom: el nostre rival és l’Estat i no els altres partits independentistes.

I acabo amb Junqueras. Espero tornar a sentir-lo aquesta campanya. Mentrestant, recordo les seues darreres paraules: cal votar i guanyar, guanyar i tornar a guanyar!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *