El discurs de Jenn Díaz

Dijous, el Parlament de Catalunya va viure un dels discursos més colpidors que s’hi han sentit. La diputada d’ERC i escriptora Jenn Díaz (vikipèdia), va fer un bon relat sobre la violència masclista que no va deixar a ningú indiferent (bé, excepte a la major part de la bancada de Ciutadans que van anar després a fer-li l’abraçada amb el fotògraf al costat). Les seues paraules van ressonar a la cambra i van produir un càlid aplaudiment de la majoria de diputats (no tots com hem dit abans: les interioritats de l’escandalós silenci de Ciutadans amb Jenn Díaz).

La primera víctima de 2019 eleva a 976 les assassinades per violència masclista des que hi ha registres. La web ‘feminicidio.net‘ porta comptabilitzats 96 feminicidis i assassinats de dones al llarg del passat 2018.

Justament aquests dies s’ha sabut que la professora Laura Luelmo, a qui van violar i matar el desembre passat a Huelva, va intentar resistir-se a l’agressió. Contrasta, i molt!, amb la sentència d’un tribunal de Lleida que condemna a pena mínima a un agressor perquè la víctima “no va oferir prou resistència” (val a dir que la víctima és una noia amb discapacitat intel·lectual). El que va gravar l’escena no ha estat ni condemnat. La Generalitat veu “incomprensible” l’última sentència ‘masclista’ a Lleida.

Una altra sentència polèmica: La sentencia de la Audiencia de Lleida que recuerda a la de La Manada. Llegiu el relat esgarrifós de la sentència: Sin embargo, de la resolución se desprende, que si bien la víctima“lloraba y les decía que no (…) no fue capaz de expresar la negativa de manera física”És això el que hem d’esperar? si ens hi resistim ens maten, si no ho fem sembla que en donem permís. Cruel disjuntiva.

I així, podríem anar recopilant més despropòsits judicials indignants, per exemple aquest: ‘La Manada’: la confirmación de la sentencia vuelve a desatar la indignación. Per si això no fos poc, los cinco miembros de La Manada seguirán en libertad provisional. És a dir, no només la setència ha quedat curta a parer de molts (9 anys de presó el que més), sinó que, a més, de moment continuen en llibertat provisonal. No sé si n’eren consciens, però la sentència i l’entronització de les televisions d’aquestes violacions en grup no han fet més que obrir la capsa dels trons: Detinguts a les Canàries els membres de ‘La nova manada’; los autores de la violación grupal en Molins de Rei no eran totales desconocidos para la víctima; la violación grupal a dos niñas en Murcia: dos menores detenidos aunque participaron siete. I podríem seguir remenant hemeroteca i ens sorprendríem (potser) d’això: Nueva polémica de ‘La Manada’: reabren el club de fans de ‘El Prenda’ en Facebook. Marta Rojals ho va expressar bé en aquest article: “El contrari de la sororitat“.

Acabo com he començat, amb el testimoni valent de Jenn Díaz: «Vaig patir violència masclista, física i psicològica».  Podeu veure aquí el discurs sencer al Parlament on va cloure la seua intervenció amb aquestes paraules: ‘Hola, em dic Jenn Díaz i fa deu anys vaig patir violència masclista, física i psicològica. Però no ho explico com a víctima sinó com a supervivent.Aquí podeu llegir-lo.

He conegut dones que han hagut de fugir de situacions de violència i anar a viure a un altre lloc, fins i tot canviar-se el nom per ser difícilment trobables. Dones anònimes que poden ser companyes de feina, o veïnes d’escala, o amigues. Gràcies Jenn Díaz pel teu testimoni, pel teu compromís i per la teua valentia.

Jenn Díaz em representa.

Més info: web Generalitat Violència masclista i domèstica

#NoésNo #Ensvolemvives #NiUnaMés

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *