Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

Dia 1. Trasllat dels presos polítics

Ahir ens vam aixecar amb la notícia del trasllat dels presos, de bon matí ja estava tot en solfa. Amb el pas de les hores es van anar sabent detalls poc edificants: Trasllat en una presó sobre rodes amb 14 cel·les d’un metre d’ample i 1,60 d’alt, o aquesta: Escàndol: un guàrdia civil publica un vídeo en què es riu dels presos i els manifestants des de dins el furgó. La reacció a la xarxa no es va fer esperar i, també, alguns partits polítics van entrar preguntes al Senat (ERC i Bildu). Hores després es sabia que el guàrdia civil que ha enregistrat el vídeo en què es riu dels presos i els manifestants des de dins el furgó havia estat suspès de funcions.

D’altra banda, els Mossos han escortat el vehicle de la Guàrdia Civil fins la sortida del Principat; hi ha un vídeo de l’enorme comitiva que traslladava els presos i el suport que rebien a la carretera. Malgrat tot, van arribar bé a les respectives presons.

Fa dies que s’especula la data de l’inici del judici; finalment, sembla que serà dimarts 12 de febrer quan començarà tot. Sessions de matí i tarda durant tres dies a la setmana a causa dels trasllats i les incomoditats que hauran de suportar els nostres líders polítics, ara en presó preventiva.

Mentrestant, fa una setamana, el FAQS feia la primera entrevista llarga a Marta Rovira des que és a l’exili. La podeu recuperar aquí. Se la va veure ferma, decidida i lúcida parlant de com veu la situació des de la distància. Em va cridar l’atenció una de les frases que va dir, perquè és una cosa que havia discutit amb amics del País Valencià que ens titllaven d’ingenus: “No vam pecar d’ingenus, vam pecar de demòcrates, no ens vam trobar en una democràcia. Estem lluitant per una causa justa: l’autodeterminació del nostre país” (veure twit).

I pocs dies després, aquest dimarts passat, Oriol Junqueras va oferir una conferència al Sant Jordi Club davant 2.500 persones. VÍDEO L’aparició de Junqueras en forma d’holograma a la conferència per encarar el judici de l’1-O. Dies abans, però, la polèmica: Junqueras va ser entrevistat per Le Figaro (« Nous n’avons commis aucun délit » -no hem comès cap delicte-), però els titulars a Catalunya (i Espanya) van ser molt diferents, però tots iguals (l’article és de pagament i probablement ve d’una mateixa font): Junqueras, a ‘Le Figaro’: “Em vaig quedar a Catalunya per un sentit de responsabilitat amb els ciutadans”; i, Rahola mostra el seu rebuig al relat de Junqueras sobre els exiliats. El que diu aquest titular també ho rebutjo, però des del primer moment vaig pensar que la frase s’havia tret de context. La solució la vaig trobar en aquest article de José Antich: Junqueras, amb el farcell a punt: “L’exili també és una presó“. Diu J. Antich de Junqueras: “És sabut que no li agrada donar titulars i prou bé que ho saben els seus assessors de premsa. Diu que no li agrada i que tampoc no entén l’embolic que s’ha provocat amb les seves últimes declaracions a Le Figaro en què defensa la seva posició d’haver optat per la presó en comptes d’anar a l’exili. Seran les seves últimes declaracions sobre el tema, almenys, durant els propers mesos”. Junqueras diu: “Estic convençut que vaig prendre la millor decisió. El meu lloc és aquí. Ho he tingut clar sempre. Abans i ara. Ara bé, l’exili també és una presó. Els presos hem validat els exiliats i ells, amb la seva batalla judicial, validen la nostra defensa. Al final, ens complementem i això és l’important. Exili i presó són dues cares de la mateixa moneda: la repressió. I són i les hem de fer complementàries“. “Són les seves paraules sense treure ni posar res amb voluntat de concloure la polèmica”, acaba Antich. La negreta és meua, hagués pogut ser un bon titular, però se’n va preferir un altre. Sempre que surten titulars incendiaris intento veure la font original, és una pràctica que recomano abans de llençar el crit al cel.

I encara, dues notícies que generaran més titulars en els propers dies: El Suprem rebutja reconèixer observadors internacionals en el judici del Procés i no els reserva lloc a la sala; i, Susanna Barreda denuncia que impedeixen als presos polítics d’accedir als seus ordinadors per a preparar la defensa. I una editorial: advertiment del britànic The Times a Espanya: ‘Els 12 catalans: la Inquisició espanyola’. El diari britànic avisa en l’editorial d’avui que la justícia espanyola i tot l’estat es juguen la credibilitat ‘aquests mesos vinents’.

I no em puc estar de recomanar-vos aquest article d’Eduard Voltas: Un gripau monumental. On diu: “L’independentisme té l’obligació política i moral de convertir el judici en una aclaparant victòria política, nacional i internacional, de la causa catalana”.

I sí, tornen els dies plens de política. Un judici que serà molt mediàtic (Òmnium desmunta la campanya que volia netejar la imatge d’Espanya per al judici), on s’apel·larà a Europa (centenars de manifestants responen a la crida de l’ANC davant la seu de la Comissió Europea a Barcelona), i on haurem d’estar molt atents a tot el que passi: Òmnium denuncia que el Suprem accepta gairebé la totalitat de testimonis de Vox, de la fiscalia i l’advocacia de l’estat; mentre que no tots els testimonis de la defensa han estat acceptats.

Per acabar, tot just avui, 2 de febrer, Dolors Bassa fa anys. Tots els presos ens van deixar missatges abans de marxar a Espanya; missatges de justícia, de democràcia i de llibertat. No perdem l’optimisme, això serà llarg.

#LlibertatPresosPolíticsiExiliats #UsVolemAcasa #FreeTothom



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General, Parlant de Política per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent