Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

Publicat el 1 de gener de 2019

Dia 31. Acaba l’any de transició.

Novembre va acabar amb la primera imatge dels presos polítics dins la presó de Lledoners. Impacta veure’ls després de tant de temps i te n’adones de com es troben a faltar. Vam compartir-ho per tots els mitjans i des de bon matí ja teníem les imatges d’ells altre cop.

Al dia següent de l’impacte de la fotografia, ens despertem amb la notícia de la vaga de fam d’alguns dels presos per denunciar el veto del TC a Europa. Primer, Sànchez i Turull, després Rull i Forn es sumen a la vaga de fam indefinida. L’acció dels presos, que va sorprendre de primer moment, va tenir el suport del carrer en forma de signatures (més de 100.000 en un dia), i també dejunis solidaris. Mentrestant, s’enceta un debat sobre la ideoneitat de la mesura tenint en compte que aviat hi haurà el judici i cal que estiguin forts físicament i mentalment. Alguns assenyalen que la vaga de fam és una mesura de pressió a ERC per fer llista unitària a Europa. Sigui com sigui, la vaga de fam fa camí i catorze dies després, Turull ingressa a la infermeria pel seu estat debilitat. Pocs dies després, els expresidents de la Generalitat i del Parlament demanen la fi de la vaga de fam. Finalment, els presos polítics deixen la vaga de fam el 20 de desembre, han aconseguit que se’n parli a Europa, el TC ha començat a moure papers i s’ha generat una gran solidaritat arreu.

Desembre arriba amb una agenda ben plena: eleccions andaluses,  primer consell de ministres a Barcelona (buscant una data polèmica, 21D), i una possible reunió entre els dos governs.

A començament de desembre a Andalusia hi va haver eleccions autonòmiques, el PSOE es jugava la Junta i les enquestes donaven 4-5 escons a VOX, el partit d’ultradreta. Les previsions més pessimistes es van sobrepassar: Elecciones andaluzas 2018: El PSOE se hunde y Vox se estrena con 12 escaños. El dia següent de les eleccions, el programa Sense Ficció emet un documental sobre Santiago Abascal (líder de VOX) i bat récords d’audiència. És un programa de la televisió basca EiTB: “VOX, la ambición de Santiago Abascal“. Mentrestant, hi ha politòlegs que qüestionen que VOX sigui un fenomen europeu.

En paral·lel a la vaga de fam, les bases de Bildu i el BNG aproven formar coalició amb ERC a les europees. ERC ja té una proposta a cap de llista, Junqueras és ratificat pel Consell Nacional, i just a meitat de desembre salta la notícia que Diana Riba, parella de Raül Romeva, serà la número dos.

I el dia 20 es produeix la cimera entre els dos governs que sembla que a principi de mes semblava impossible i es va acabar produint. Sánchez va començar el mes dient que no i va acabar deixant aquesta foto, un diàleg que critiquen alguns dels seus. Potser el diàleg respon a una nova estratègia guiada per Europa, tal com explica aquest article. El Consell de Ministres es va celebrar i es van produir tot un seguit de mobilitzacions en contra del govern espanyol. 9.000 policies van venir a protegir el govern (sí, 9.000, policies, una barbaritat, jugaven fora de casa). El balanç del Consell de Ministres va ser pobre: va canviar unilateralment el nom de l’aeroport de Barcelona que es dirà Aeroport Josep Tarradellas, va prometre infrastructures que ja havia promés al 2009 i no s’han fet, va apujar el sou a funcionaris i va establir un salari mínim de 900€. Això sí, no van tenir contacte amb la gent del carrer, oportunament separada per una barrera de policia. (Què aprovarà el Consell de Ministres a Barcelona?).

La cimera amb el govern va proposar 21 punts, però no van ser acceptats. La cimera de governs acaba amb un comunicat en el qual s’acorda trobar una “resposta democràtica” en el marc de la “seguretat jurídica” i amb l’anunci d’una nova reunió al gener.

Acabo amb els desitjos de Carme Forcadell:

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Parlant de Política per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent