Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

Dia 11. Persistim!

Diada esplèndida, radiant, esclatant. Riuades de gent de color corall amb banderes, pancartes, estelades… Gent de totes les edats. Gent vinguda d’arreu del país, entre ells més de 3.000 ebrencs que vam arribar en busos o amb altres mitjans públics o privats. Una comunió de gent per un objectiu clar: República Catalana!

No defallim, seguim reivindicant l’alliberament dels presos polítics i el retorn del exiliats. Seguim amb la trobada festiva, pacífica, cívica. Tot ben organitzat. Alguns volent fer la guitza penjant l’estanquera al balcó. Com sempre, ball de xifres. Com sempre, gernació omplint aquest cop la Diagonal en 6,5km.

Enguany he vist molta més tranquil·litat en la gent. Hi hem arribat fent un bon tros a peu i anavem confluint amb samarretes i banderes. Complicitat entre nosaltres tot i que no ens coneixíem de res. Ja sabem com es fan aquestes manifestacions (concentracions), ja ho hem fet cada any des del 2012. Som experts. Som pacífics. Somriem. Cantem. Reivindiquem. Fem silenci quan ens diuen (impressionant moment!). Fem cas omís dels provocadors (davant del Princesa Sofia un senyor amb una bandera enorme de Tabarnia, buscant confrontació. Ningú li va fer cas. Als 15 minuts va marxar avorrit que ningú li digués res).

Aquesta vegada no he sentit les queixes d’altres vegades: “l’any que ve per l’11 farem una costellada o anem a la platja, prou de manis”. Aquest cop no. Aquest cop hi ha gent a la presó i a l’exili que no sabem quan sortiran o podran tornar, que hi ha més gent encausada, que arribarà una tardor on, per força, hi hauran manifestacions, trobades… Ja no fem broma, perquè sabem que això va de debò. I hem tornat a omplir els carrers. Persistim! I jo diria que cada vegada som més, malgrat alguns vulguin maquillar les xifres. I no és fàcil sortir massivament al carrer tants anys seguits, tanta riuada de gent.

https://twitter.com/MIQUELLARA/status/1039970965457911810

En fi, que cadascú veu les coses com li va bé o, simplement, no les veu (“no hi ha més cec que aquell que no hi vol veure”). I mentrestant, nosaltres, continuem, persistim! Quedarà a les hemeroteques una altra Diada històrica, preludi de tot el que vindrà.

I al tram 2, riberencs retrobats en la lluita. #Seguim #Persistim

#LlibertatPresosPolítics #LlibertatPresesPolítiques i retorn dels exiliats!



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General, Parlant de Política per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent