Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

Publicat el 10 d'agost de 2018

Salamanca

Una companya de feina és de Salamanca i ens va dir d’anar-hi uns dies a visitar-la, li feia il·lusió que coneguéssim la seua terra. A Salamanca no hi havia estat mai, així doncs era bona la proposta i ens vam afegir al grup.

La ciutat és a 800 metres d’alçada sobre el nivell del mar enmig de la immensitat plana. Vam trobar càmping a 4km de la ciutat, vora el riu Tormes (Càmping Don Quijote), un lloc molt recomanable envoltat de natura i tranquil·litat, i amb un restaurant molt transitat, impossible de trobar taula sense reserva. Feia calor, però a l’ombra s’estava prou bé (“nueve meses de invierno y tres de infierno” diuen allà), excepte els darrers dies amb l’onada de calor. Sufocants allà i arreu. La meseta és així.

Riu Tormes a Cabrerizos, a tocar de Salamanca.

No em va sorprendre que hi havia banderes espanyoles en alguns balcons, de diverses mides. Fins i tot en un pont en direcció a Burgos vam trobar una pintada: “Cataluña es España” i pintada la bandera al costat. Allò és un altre món amb record per al nostre. No vam parlar de política amb ningú alertats pels nostres amfitrions. Territori hostil! Em va sorprendre que no hi havia gens d’immigració. Només recordo ser atesa per una persona forània, a Burgos. A Salamanca hi havia molts turistes i encara alguns estudiants, la resta, tots, castellans.

De Salamanca cal destacar la casa Lis. Precioses vidrieres art-decó i art nouveau amb exposicions temporals i permanents dins un palauet modernista; un bar amb vistes sobre el riu Tormes i els paisatges plans i grocs dels camps. Hi fan concerts a les nits d’estiu els caps de setmana, el lloc, per si sol, ja mereix la visita.

Vidrieres de Casa Lis des de fora, l’entrada és per la part posterior.

Just al costat trobem el Huerto de Calixto y Melibea, un clàssic de bon passejar, amb tot de plantes i fruiters (per això “huerto” i no “jardin” ens recorda el guia). Un lloc fresc i acolorit. Agradable.

La plaza Mayor també és típica i lloc de trobada sota el rellotge. Recorda a la de Madrid (tenen el mateix arquitecte), si bé em van indicar que era trapezoidal i no quadrada com aquella. Vam ser guiats per un salmantí molt il·lustrat sobre la ciutat i els seus racons que va fer de la visita una delícia. Com deia la meua amiga: ella ens va ensenyar Salamanca per fora i ell per dintre, amb totes les seues vivències i un castellà preciós.

Plaza Mayor amb vistes a l’Ajuntament on hi ha el rellotge punt de trobada.

Bars típics centenaris com el Café Novelty [wiky] amb història a cada racó. Antigues esglésies reconvertides en botigues de moda o en bars noctàmbuls. Esglésies. Catedrals. Universitat. Biblioteca. Bars. Turistes. Bars. Bars. Restaurants. Tapes. Cerveses. Bars… La gent molt amable. Un castellà polit, de bon escoltar i a cada carrer, a cada plaça, hi ha terrasses de bars que omplen la zona peatonal. I s’omplen de gent. I mengen tot de productes típics. A tots els restaurants oferien “paella”, els nostres amics ens van prohibir tastar-la. Allà la carn impera, i el pernil. Tot boníssim!

Les patates per tot i ous a dojo, també el típic farinato i el hornazo.  Tot el menjar és contundent i les racions molt generoses. Mentrestant, bars cafès i terrasses plenes a qualsevol hora. Hi ha vida a la meseta!

Vam visitar Ciudad Rodrigo [wiki] a uns 80 km de la capital i ciutat natal de l’amiga. Un lloc preciós amb una plaça típica on s’hi fan curses de braus com els Sanfermines, però per carnestoltes. Segons el nostre guia, aquestos encierros són molt millors que els de Pamplona, per la plaça, per la gent i per l’ambient; i ens recomana visitar-los quan en tinguem ocasió (trobar temps al febrer no serà fàcil).

Bar cèntric de la plaça amb tot de motius taurins i tapes per picar.

També hi vam visitar el Museo del Orinal. No m’hagués imaginat mai que hi pogués haver un museu d’aquestes característiques, però realment val la pena de veure. A banda que s’hi està fresquet i això sempre és d’agrair, hi ha moltes peces, moltes explicacions sobre l’ús que es feia de l’estri, ara ja desterrat de les nostres vides, però en una època formava part de la vaixella com qualsevol altre objecte d’ús quotidià.

I, continuant a Ciudad Rodrigo, després de la visita a la muralla, la plaça, l’església, el museu…, si fa molta calor, us podeu anar a refrescar a la pesquera, al riu Águeda que passa per la ciutat, l’aigua és freda i clara. Allà hi ha una àmplia zona d’esbarjo, amb gespa, cambiadors i dutxes d’ús públic gratuit, un bar i molta ombra per ajudar a passar la calor amb taules i bancs de pedra distribuïts. Estava bastant ple quan hi vam ser, molts es portaven la cadira, la nevera i passaven allà la tarda refrescant-se al riu des d’una platgeta o des d’un petit assut que creua el riu, una bona cosa donades les altes temperatures que van fer una tarda molt agradable.

Plaça de Ciudad Rodrigo i el grup de visitants i el guia.

I tornant a Salamanca, la capital, de recomanable visita el IERONIMUS. Cal pujar unes quantes escales, però la vista i la visita valen la pena. I després, si esteu molt cansats i assedegats, sempre trobareu un lloc per fer passar la gana i la set, hi ha llocs molt macos i molt típics, en podeu trobar molts que no surten al Foursquare.

Ah, i no us oblideu de la granota, us la faran buscar a la portalada i és molt petita. La veieu? Té història al darrere i s’ha convertit en símbol de la ciutat.

Per cert, Salamanca guanya molt de nit, està molt ben il·luminada. Enguany no va poder ser, però una visita nocturna a la plaça és un dels imprescindibles i viure i veure la vida nocturna de cafès i places, també.

Una de les catedrals de Salamanca de nit.                                            Foto: Susanna Beltran.

Per acabar, com a tot arreu, un trenet fa un recorregut turístic prou distret pel centre, molt recomanable per veure el més emblemàtic de la ciutat “per fora”, després ja serà cosa vostra si la voleu veure per dins.



  1. Que bé, Mònica! Als que em pregunten on he anat diré que llegeixin el teu blog, jo no ho sabria descriure millor!
    Salamanca genial però sobre tot la companyia!!
    Una abraçada a la família!! 😘

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Viatges i sortides per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent