Dia 20. Comandos paramilitars contra el groc

Dissabte va saltar la notícia tot i que va passar dijous a la nit: “Els mossos identifiquen un grup ultra amb mapes i instruccions per a retirar estelades, eren catorze persones que van atacar els símbols grocs a Tivissa i Móra la Nova“.

A les Terres de l’Ebre el groc domina el paisatge. Els CDRs i l’ANC han fet bona feina i han fet accions per tintar de groc els municipis. A les darreres eleccions els partidaris de la República Catalana van guanyar per àmplia majoria a la majoria de municipis ebrencs i a l’entrada de molts d’ells es troba el cartell “Municipi de la República Catalana”.

Continua llegint

Dia 17. Un any dels atemptats de Barcelona i Cambrils

A mesura que s’anava apropant el dia assenyalat es feien sentir les veus més fortes sobre no polititzar l’acte, ni per uns ni per altres, o no anar-hi perquè hi anava el Rei. I va arribar el dia. I el relat serà molt diferent segons a quin mitjà feu cas. Els mitjans foranis i algun de nostrat van mostrar només una part d’el que va passar. Recomano vívament mitjans de solvència contrastada com Vilaweb:

A primera hora la notícia era una gran pancarta de rebuig a la visita del Rei Felipe VI. Després d’uns moments de confusió on s’ha dit que els Mossos la  volien retirar, finalment no s’ha mogut de lloc i ha presidit l’acte ben visible. Mentrestant, en un angle de la plaça un grup d’espanyolistes protestaven i han intentat entrar a l’edifici per arrancar-la, cosa que no han aconseguit.

‘El rei espanyol no és benvingut als Països Catalans’, hi diu en anglès.

El PSOE demana explicacions.

Per sort es van separar els familiars de les víctimes dels polítics. Primer van fer l’ofrena els familiars, després les autoritats. Al capdavall de les Rambles, els CDR van fer una marxa silenciosa en homenatge a les víctimes del 17-A  i també els taxistes van fer una marxa lenta en el seu record.

En l’acte protocolari el vice-president del parlament es nega a donar la mà a Felipe VI i ell, ofès, va deixar de saludar els consellers.

I per tancar una mica què va passar divendres al matí, recomano lectura d’aquest article: “Saber estar en el mundo” i mireu “els deu vídeos més esperpèntics del boicot espanyolista als actes del 17-A” si voleu entendre’l. I també, escridassen Gemma Nierga per presentar en català l’acte d’homenatge pel 17-A. I Sánchez esborra un piulet que commemorava el 17-A en català i sense la bandera d’Espanya.

El que es constata després dels actes del 17A és que al Rei li van fer un “Tortosa” en tota regla.

Continua llegint

Dia 14. La Falange es reivindica

Ahir i avui són dies plens d’informacions que val la pena recordar. Comencem pel final: aquest matí han aparegut aquestes pintades frapants al consolat de Bèlgica a Barcelona reivindicades per La Falange [si no sabeu que és ho trobareu a Viquipèdia].

La notícia ha tingut un ampli ressò a Twitter i als informatius en general.

D’altra banda, ahir Ciutadans va denunciar el M.H. President Torrent i els representants de JxCat i ERC a la mesa per haver admès a tràmit una moció de la CUP (notícia). I el M.H. President Torrent contesta a la denúncia de Ciutadans: ‘El seu problema no és la independència, és la democràcia’. Seguidament, Ciutadans acusa l’independentisme de buscar “contínuament la confrontació”. Sí, ho heu llegit bé.

I el col·lectiu Catmemòria ha fet públic un vídeo enregistrat per la Policia espanyola. Forma part del recull d’imatges de la repressió de l’1 d’octubre (no el mireu si sou ànimes sensibles).

Mentrestant, continua el debat sobre la presència del Rei Felipe VI als actes de record a les víctimes del 17-A.

Seguiu el fil, remarca els punts clau.

Continua llegint

Dia 10. El groc els fa nosa

Va acabar juliol amb el retorn del President a Bèlgica després de quatre mesos a Alemanya. Allà s’ha retrobat amb el Govern a l’exili i amb el President Torra i torna a reactivar el Consell per la República. En una entrevista a Der Spiegel es mostra optimista i creu que “aviat tornarem a casa”. El primer que va fer Puigdemont va ser demanar la llibertat dels presos polítics com a pas essencial cap a la República.

Apreta la calor i l’estiu continua sent groc i es va estenent a altres llocs de la geografia de parla catalana. A Eïvissa el sopar groc va reunir 150 persones, mentre a fora, als que fa nosa el groc eren 10 protestant. A Bétera (País Valencià), el sopar groc també va fer el ple mentre uns pocs protestaven a la porta.

I la vida continua, sigui des de la presó o al carrer, reivindicant els presos, sempre, i tenint com a objectiu consolidar la República. Dolors Bassa escriu “Sensacions d’un vis-a-vis familiar“, si teniu una mica de cor no us deixarà indiferents. Oriol Junqueras i Raül Romeva escriuen també un article, Hoy somos más fuertes:

“Somos gente de diálogo, de paz y acuerdo. Somos gente que amamos a nuestro país y a toda su gente. Nuestras trayectorias vitales hablan por nosotros. Y somos al mismo tiempo gente de firmes convicciones. Los barrotes, por tiempo que los tengamos que sufrir, no las harán cambiar.”

I a El Catllar es concentren a la presó més de dos-cents tractors en solidaritat amb Carme Forcadell. I també a gal·les en el marc d’un col·loqui titulat ‘Catalunya, i ara què?’ la presidenta del parlament, consternada per l’empresonament de Carme Forcadell.

La Presidenta del Parlament gal·lès va mostrar-se consternada pel fet que la seva homòloga a Catalunya, Carme Forcadell, estigui empresonada per haver permès un debat que ella mateixa o el seu col·lega escocès han permès i que, en cap cas, això els ha fet témer per la seva llibertat.

Elin Jones va rebre Carme Forcadell a Gal·les. Font: Vilaweb

Ned Thomas, al mateix col·loqui, va explicar que, “al llarg dels anys de treballar a Salamanca i de viatjar a Espanya, ha constatat una manca de tradició democràcia, i que els valors i llibertats que aquí es donen per descomptat, allà són qüestionats per sistema”.

Mentrestant, a Calella roben la senyera de la plaça de l’Ajuntament. A Reus, Ciutadans reivindica l’arrencada de la pancarta de l’Ajuntament en defensa dels presos polítics. L’alcalde ho denuncia i la torna a penjar. A les xarxes se’ls escapa l’estratègia…

Ells mateixos reconeixen que no hi ha violència per part dels independentistes, i així cal continuar, sense violència, malgrat ells l’usin (aquí i aquí), en surtin impunes i no la condemnin. Ells només entenen la violència, sigui física o verbal. No hi hem de caure (“pels seus fruits els coneixereu“).

Continua llegint

Salamanca

Una companya de feina és de Salamanca i ens va dir d’anar-hi uns dies a visitar-la, li feia il·lusió que coneguéssim la seua terra. A Salamanca no hi havia estat mai, així doncs era bona la proposta i ens vam afegir al grup.

La ciutat és a 800 metres d’alçada sobre el nivell del mar enmig de la immensitat plana. Vam trobar càmping a 4km de la ciutat, vora el riu Tormes (Càmping Don Quijote), un lloc molt recomanable envoltat de natura i tranquil·litat, i amb un restaurant molt transitat, impossible de trobar taula sense reserva. Feia calor, però a l’ombra s’estava prou bé (“nueve meses de invierno y tres de infierno” diuen allà), excepte els darrers dies amb l’onada de calor. Sufocants allà i arreu. La meseta és així.

Riu Tormes a Cabrerizos, a tocar de Salamanca.

No em va sorprendre que hi havia banderes espanyoles en alguns balcons, de diverses mides. Fins i tot en un pont en direcció a Burgos vam trobar una pintada: “Cataluña es España” i pintada la bandera al costat. Allò és un altre món amb record per al nostre. No vam parlar de política amb ningú alertats pels nostres amfitrions. Territori hostil! Em va sorprendre que no hi havia gens d’immigració. Només recordo ser atesa per una persona forània, a Burgos. A Salamanca hi havia molts turistes i encara alguns estudiants, la resta, tots, castellans.

De Salamanca cal destacar la casa Lis. Precioses vidrieres art-decó i art nouveau amb exposicions temporals i permanents dins un palauet modernista; un bar amb vistes sobre el riu Tormes i els paisatges plans i grocs dels camps. Hi fan concerts a les nits d’estiu els caps de setmana, el lloc, per si sol, ja mereix la visita.

Vidrieres de Casa Lis des de fora, l’entrada és per la part posterior.

Just al costat trobem el Huerto de Calixto y Melibea, un clàssic de bon passejar, amb tot de plantes i fruiters (per això “huerto” i no “jardin” ens recorda el guia). Un lloc fresc i acolorit. Agradable.

La plaza Mayor també és típica i lloc de trobada sota el rellotge. Recorda a la de Madrid (tenen el mateix arquitecte), si bé em van indicar que era trapezoidal i no quadrada com aquella. Vam ser guiats per un salmantí molt il·lustrat sobre la ciutat i els seus racons que va fer de la visita una delícia. Com deia la meua amiga: ella ens va ensenyar Salamanca per fora i ell per dintre, amb totes les seues vivències i un castellà preciós.

Plaza Mayor amb vistes a l’Ajuntament on hi ha el rellotge punt de trobada.

Continua llegint