Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

Publicat el 8 d'abril de 2018

Dia 5. Alemanya entra en joc

És ben sabut que una de les obsessions dels nostres dirigens ha estat internacionalitzar el conflicte. En aquests sis mesos hem vist com primer Bèlgica, després Dinamarca, Suïssa, Escòcia i ara Alemanya, eren llocs visitats o de residència per als nostres polítics. Són ja quatre els països amb polítics exiliats (veure post anterior), però és Alemanya qui té ara al M.H. President Carles Puigdemont. El tenia a la presó per decidir sobre l’Euroordre, i el dia 5 d’abril la justícia alemanya va deixar Puigdemont en llibertat descartant el delicte de rebel·lió sota fiança de 75.000€. Un bon cop a la justícia espanyola (perdó per l’oxímoron) i, de retruc, als que havien predit que Alemanya extradiria Puigdemont (la xarxa fa befa d’Albert Rivera i Rosa Díez, que tenien coll avall l’extradició de Puigdemont per rebel·lió).

Així doncs, el M.H. President només està acusat de malversació i la Ministra de Justícia Alemanya adverteix: “España tendrá que explicar por qué acusan de malversación a Puigdemont“, i si no poden “entonces Puigdemont será un hombre libre en un país libre, es decir, en Alemania”. I també: El govern alemany demana la formació d’un govern a Catalunya per a trobar una solució política.

Divendres, Puigdemont va sortir de la presó exigint a Rajoy una solució política. El president de la Generalitat reclama diàleg al govern espanyol i l’alliberament dels presos polítics.

A la dreta l’entrevista que havia fet l’1 d’abril Pere Aragonès, adjunt a la Presidència d’ERC i Secretari d’Economia (un dels càrrecs visibles després de l’empresonament de Junqueras i l’exili de Marta Rovira), va reclamar diàleg; i avui, diumenge, ho ha tornat a fer. El mateix que proposa Puigdemont, diàleg sense condicions prèvies i sense línies vermelles. Per cert, quan ho va proposar Aragonès fa una setmana se li van llençar tota mena d’acusacions a ell i a ERC, quan el normal en política és que es parli, que es dialogui. En fi, potser hauríem de reflexionar com és que dita la mateixa cosa per un o altre (partit) polític canvien tan les coses, deixem-ho aquí.

Mentrestant, a Bèlgica, els consellers Comín, Serret i Puig havien estat citats a declarar un altre cop i el judge va decretar, el mateix dia, llibertat sense mesures cautelars per als tres. Una altra bona notícia.

La tercera no és tan bona: L’Audiència espanyola processa Trapero per sedició i organització criminal.

Sembla, doncs, que la justícia Alemanya té una mica la clau de volta de tot això. Si el President no pot ser acusat de rebel·lió els membres del seu govern tampoc. No us perdeu l’anàlisi de Pere Martí: Alemanya destrossa la ficció de Llarena, i de Roger Graells: Què implica la decisió de la justícia alemanya sobre Puigdemont? 

Mentrestant, els líders del bloc del 155 han romàs uns dies sense dir res, però a poc a poc reconeixen que l’alliberament de Puigdemont és un ‘cop dur’, diu Albiol. I alguns periodistes s’inflament: Losantos amenaza a Alemania: “Tenemos 200.000 alemanes rehenes en Mallorca”. Les portades dels diaris espanyols: estupefacció i ràbia per l’alliberament de Puigdemont.

Sáenz de Santamaría adverteix l’independentisme: «Guanyarem nosaltres»Puigdemont envia un missatge als catalans: ‘És un camí llarg però només té un final possible: la nostra victòria’.

Mentrestant, Jordi Sànchez ha acceptat ser el candidat a la presidència un cop hi han renunciat Jordi Turull i Carles Puigdemont. Puigdemont prefereix que sigui Sànchez el president i reclama a Madrid que no veti la seua investidura ja que té tots els seus drets polítics intactes. Cal recordar la resolució de l’ONU. De fet, Puigdemont ha demanat el vot delegat i li ha estat concedit.

I, per acabar, no us perdeu aquest article: La tragèdia dels dies 6 i 7 de setembre. «Tenen raó, tots aquests que des d’aleshores s’esquincen la roba i es cobreixen el cap de cendra? Va anar així, la cosa? Perquè, què va passar els dies 6 i 7 de setembre al parlament?». Per saber on som cal saber d’on venim, i encara queda molt camí per recórrer, però aquesta setmana que ara acaba s’ha fet una mica més planer.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Parlant de Política per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent