Dia 27. Neva i encara tot és possible.

Fa dies que anem molt accelerats. Cada dia hi ha més d’una notícia a comentar en una espiral que sembla que no té aturador. I sembla que, enmig de tot això, el temps ha vingut a donar-nos una pausa. A mig matí ha començat a nevar. Els alumnes miraven els flocs caient rere la finestra com si se’ls aparegués alguna cosa màgica. Aquí és un fet extraordinari que nevi, perquè la nostra alçada oficial (segons es marca a Alacant), és de 38m sobre el nivell del mar. Estem envoltats de muntanyes que no sobrepassen els 500 metres. Però als Ports i al Matarranya nevarà bé, i també a la Serra de Tivissa i el Montsant, tots ells amb alçades més considerables. Estarem envoltats de neu i, potser, passarà que la neu aquí quallarà i a tothom li sembla que és un temps màgic. “Any de neu, any de Déu”.

Fa bonic, tot s’ha de dir, sobretot quan ets rere una finestra i veus caure la neu amb suavitat. Sense pressa, però sense pausa, mentre et prens alguna beguda calenta i somies una mica més de l’habitual. La professora de filosofia ha decidit sortir al pati a fer la classe. Alguns alumnes deixaven que els flocs els quedèssin als cabells mentre anaven comentant els textos del dia. Qualsevol trencament de la rutina és benvingut en un dia tan gris i fred com avui. I ja sabem que, si neva aquí és que neva arreu.

Però, tornem a la política.

Roger Torrent és, per mèrits pròpis, el protagonista dels darrers dies. Primer, amb un discurs al Col·legi d’advocats que va provocar la fugida d’alguns dels prohoms de l’advocacia catalana. Roger Torrent diu: ‘No deixaré de denunciar la situació dels diputats presos i exiliats fins que no siguin a casa’. “Ja ho deia ma iaia: si dius les veritats, perdràs les amistats.”

Crònica: Així es va originar la plantada contra Torrent al Col·legi d’Advocats. I això ha provocat la reacció, entre altres, de Benet Salellas: diu que la plantada a Torrent “demostra que la cúpula judicial espanyola es troba sota dependència política“.

Continua llegint

Dia 16. 4 mesos dels Jordis i ara ens volen tocar la llengua

El 16 de febrer fa ha fet quatre mesos que els Jordis són a la presó preventiva. Les mostres de suport s’han escampat arreu de Catalunya. No els oblidem, ni a ells, ni als que són a Estremera, ni als que són a l’exili.  “La manifestació pels presos polítics es converteix en un clam per la unitat“. A Móra d’Ebre també ens vam reunir a la plaça i vam llegir el manifest davant l’Ajuntament.

Mentrestant, continuen les negociacions per fer govern i revertir el 155. I enmig d’això, Rajoy anuncia que vol aprofitar el 155 per liquidar la immersió lingüística. “Ja hi tornem a ser!” -vaig pensar-, els obsessiona la llengua un altre cop! Allò que els molesta tant, allò que és recurrent, sempre: “españolizar a los niños catalanes“, deia Wert. Ells mateixos es delaten: “si no parles castellà, no ets espanyol”, vindria a ser. I així porten anys i panys volent aniquilar la llengua, perquè els fa nosa.

Continua llegint

Dia 10. 100 dies

Ja fa 100 dies que el vicepresident Junqueras i el conseller Forn són a la presó d’Estremera, i 117 que hi són els Jordis a Soto del Real. Cent dies i cent nits. Els que han vist al vicepresident diuen que està bé, més prim i més fort, i continua amb les conviccions intactes i més força que mai.

Mentrestant, han passat moltes coses en aquests cent dies: la república ha tornat a guanyar les eleccions, per exemple, i ara estem amb el tràmit de formar govern. Seria un tràmit normal si no estessim visquent una situació tan extraordinària. Puigdemont president, Junqueras vicepresident i a partir d’aquí la resta de consellers. I a continuar construint la república. Però no estem en situació normal, prou que ho sabem; líders presos o a l’exili, un nou president del Parlament a qui van amençar el dia abans del ple d’investidura del president (El PP adverteix Torrent: “Té dos fills i sap què l’espera”). Així doncs, dimarts 30 no es va celebrar el ple d’investidura: Torrent ajorna el debat d’investidura fins que pugui ser “efectiu i amb garanties”. El dia abans “Puigdemont havia demanat empara a Torrent per poder acudir a la investidura“. Torrent va anunciar que el posposava a les 10 del matí (s’havia de celebrar a les 3 de la tarda). Fora del Parlament hi havia molta gent esperant que aparegués Puigdemont per a fer la investidura. Res d’això no es va produir, i a partir d’aquí foc creuat entre JxC, PDeCAT, CUP i ERC. Des de Madrid exigint un altre candidat i des de JxC i la CUP exigint que fos Puigdemont. Torrent, a tot això, dient que l’únic candidat és Puidemont, perquè és l’únic que té els suports necessaris, i que s’està buscant la manera d’investir-lo amb garanties.

A 100 dies val la pena escoltar l’entrevista a FAQS a Laura Rosel amb els familiars dels 4 presos. Una radiografia de sentiments i de lluita pacífica. Beatriz Talegón, advocada i periodista manxega que no és independentista, però és demòcrata, va fer una petició molt clara a les famílies dels presos: que ho expliquin en castellà perquè, segons ella, “Los medios de comunicación en España manipulan la información hasta el punto de que la mayoría de los españoles piensan que los Jordis subieron al coche a liarla y no a dispersar la manifestación”. Si ho expliquen veuran que “son gente de paz, de diálogo y están en prisión por motivos políticos y para ser silenciados”.

Recomanable article de Jordi Basté: Cien días de soledad (preventiva).

Continua llegint