Dia 4. Temps d’espera

Dijous hi ha espectació perquè el vicepresident torna al TS per l’apelació i poder sortir de la presó. Els jutges s’ho prenen amb calma i no es pronunciaran fins al dia següent.

Mentrestant repassem què ha passat aquests dies.

És així, l’independentisme ha guanyat les eleccions malgrat tenir molts elements en contra, els principals líders dels partits, un a l’exili i l’altre a la presó, i els membres del govern amenaçats. Els Observadors internacionals critiquen la premsa espanyola i lloen la cobertura de TV3 el 21-D. Certament, per això es volen carregar TV3 i, de passada, la indústria del sector audiovisual català: El director de Televisió de Catalunya explica l’atac ‘a la línia de flotació de la CCMA’ que ha fet el govern espanyol.

PERCENTATGE DE TERTULIANS A CADA MITJÀ, EN FUNCIÓ DEL SEU POSICIONAMENT RESPECTE LA LEGALITAT DEL REFERÈNDUM

Amb aquesta dada s’entenen moltes coses. Ara no em sorprèn que en una trobada, fa unes setmanes, amb amics del País Valencià, em preguntèssin pel “referèndum il·legal” i vam estar discutint sobre el tema. M’explicaven els arguments calcats dels contraris al referèndum, ho sentia en estéreo com si fos una ràdio, ho tenien claríssim, però cap referència a que TC l’avalava (notícia que ells no havien vist). Amb això, el que va succeïr els dies 6 i 7 de setembre, era legal i per tant, les lleis de transitorietat jurídica i del referèndum, eren legals. Votar l’1 d’octubre era legal.

Uns amics catalans que viuen a Albacete m’explicaven fa pocs dies que estan patint molt per tot el procés, perquè allà ells veuen TV3 i almenys s’informen, però la resta de canals constataven que més que informar, desinformaven, i la gent no entenia res i era molt complicat, per no dir impossible, fer-los-hi entendre.

Per això torno al principi, fins i tot tenint molts mitjans de comunicació en contra, hem guanyat tres vegades consecutives.

Per cert, just el dia abans de Pablo Iglesias digués allò de “despertar el feixisme” ho vaig sentir allà, al País Valencià. De fet, estàven empipats amb nosaltres, els catalans, per això. No vaig entendre res. En aquell moment teniem a mig govern a l’exili i a l’altre mig a la presó i em van preguntar si valia la pena, que no sabíem que són així? I vaig preguntar-los si davant les injustícies cal callar i acotar el cap o cal rebelar-se, es van mirar i no van dir res, després algú va dir que érem molt valents. No sé si som valents -vaig dir- hi ha hagut dies que hem tingut molta por, encara la tenim, però defensem allò que creiem just.

D’altra banda, coses que passen el mateix dia 4:  “Els docents de Sant Andreu de la Barca perseguits per l’1-O es defensen davant la fiscalia“. Això per debatre sobre l’1 d’octubre a classe a petició dels alumnes. Això provoca moltes reaccions, entre altres la del nostre president: “Puigdemont denuncia que les escoles catalanes no puguin debatre sobre Catalunya mentre que a les americanes sí que ho fan”.

I arribem al Castor. El TC anul·la la indemnització pel magatzem de gas del Castor. La indemnització a les empreses promotores era de 1350 milions. Però malgrat això “el Govern endossa el cost de Castor als consumidors“. “L’Executiu fixa en 96,38 milions d’euros la indemnització en els rebuts del 2018 per a l’empresa de Florentino Pérez”.

2 pensaments a “Dia 4. Temps d’espera

  1. Tot sembla un malson Mònica. Estem ja en un nou any, 2018, i portem molts anys, i seguim. Penso que hauríem de repetir una i una altra vegada la publicació dels videos, reportatges, documentals, fotografíes del dia 1 d’octubre, i també del dia 3 d’octubre, i els díes abans, el 20 de setembre. I el malson no arrela, no. Naltros seguim. Ens hem de creure que sí podem.
    Bon any amiga.

    • Tens raó, Roser, sembla un malson. El que ha passat és increïble en un estat de dret. El que m’amoïna és que, a pesar de tot, encara hi ha gent que no ho veu o ho justifica. O que no ho justifica i pensa que les coses han de canviar, però no canvien el vot. Em sembla increïble. També cre que amb perseverança ho aconseguirem. Ningú va dir que fos fàcil i això serà llarg, però sí, sí que ho aconseguirem.

      Bon any, amiga. Una abraçada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *