Dia 17. L’hora de la política

Des del 21D Arrimadas s’autoproclamava la guanyadora de les eleccions obviant que el bloc independentista té 70 escons i l’unionista 57, els comuns (ni sí, ni no), 9 (veure apunt anterior), total, 135 diputats. Albiol li va dir que l’alegria li duraria 5 minuts. La majoria parlamentària és a 68 escons, així doncs, la República compta amb més nombre d’escons (70) que el bloc monàrquic (57). Per triar un President/a del Parlament o de la Generalitat cal majoria absoluta en primera volta o més vots positius que negatius en segona volta, que s’ha de produir dos dies després.

Roger Torrent dirigint-se a votar. Via El País.

Respectant la majoria de la voluntat del poble català, tant el president del Parlament com el de la Generalitat han de ser del bloc guanyador. La qüestió és que amb cinc diputats a Bèlgica i tres a la presó, el bloc independentista (només) té 62 diputats. Els dies anteriors a l’elecció del president i la mesa del Parlament, Ciutadans i PP van acusar als comuns (CeC) que serien els culpables que hi hagués un president independendista perquè depenia d’ells (Los comuns resisten la presión de Arrimadas y Albiol para que Ciutadans presida el Parlament). Ells (CeC) havien dit per activa i per passiva que s’abstindrien en la votació. És a dir, el plantejament de PP i Cs era que com que els independentistes de l’exili i de la presó no poden votar (obro parèntesi: el jutge Llarena va deixar aquesta possibilitat oberta als tres diputats a la presó, com s’ha explicat en un apunt anterior), s’obria la possibilitat que el bloc del 155 i CeC sumats (57+9= 66), superarien als 65 dels independentistes (62+3 a la presó amb permís de delegar el vot). És a dir, per a què ens entenguem, no els interessa la voluntat del poble expressada a les urnes que vol, clarament, restituir el govern anterior i continuar construint la República; volen guanyar, sigui com sigui.

Bé, el cas és que totes aquestes casuístiques no es van donar a pesar que van tornar a intentar un cert filibusterisme que va ser tallat de soca-rel pel president de la mesa d’edat Ernest Maragall. La mesa d’edat està formada pels diputats més gran i els dos més joves, en aquesta ocasió els tres van ser d’ERC: Ernest MaragallRut Ribas i Gerard Gómez del Moral. Val a dir que l’Ernest no va ser sant de la meua devoció quan va tocar que fos el meu conseller d’ensenyament, però cal reconèixer que com a parlamentari és molt bo, dimecres va fer un brillant discurs que em va emocionar. El podeu veure aquí.

Els números no van fallar i 65 vots a favor en segona votació van donar la presidència a Roger Torrent i Ramió (aquí el seu perfil).

Després del discurs es van cantar Els Segadors. Sobta veure les cares llargues de Ciutadans i PP i els crits de ‘Llibertat!’. Ella deia que volia ser “presidenta de todos los catalanes” i em ve al cap aquest tuit:

Paritat a la Mesa? Només una dona

Una de les imatges del dia ha estat la nul·la paritat a la Mesa del Parlament. Per a ser més exactes hi ha sis homes i només una dona. Aquí cal destacar que ERC és l’únic partit de tota la cambra que ha fet llistes cremallera, és a dir, home-dona-home-dona. Així, dels 32 escons, la meitat són homes i l’altra meitat són dones. A la Mesa hi té dos diputats, el M.H. President i la Secretària quarta, paritat, doncs.

I acabo amb una altra de les imatges del dia que em fa especial il·lusió. Najat Driouech Ben Moussa és la primera diputada musulmana del Parlament de Catalunya, aquí una entrevista. Orgullosa del meu partit una vegada més.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *