Dia 21. La democràcia sempre guanya

Dijous 21 de desembre de 2017, una altra vegada, votem. Mariano Rajoy havia convocat eleccions en aplicació del 155. Unes eleccions fetes a mida, amb líders a la presó o a l’exili i, els que n’han sortit, sota mesures que els impedeixen parlar amb claredat. Suposo que la convocatòria va ser precipitada perquè va caure en dijous, dia laborable. No votàvem en dia laborable, també dijous, des de 1982. La seua esperança era que guanyés el bloc constitucionalista, com en diuen ells (C’s, PP i PSC) i acabar així amb el procés. La nostra que guanyés el bloc de la república (JxC, ERC i CUP).

El dia va començar amb nervis. No eren unes eleccions normals, ens ho jugàvem tot. Molts apoderats nous, més de 1000 per ERC a les Terres de l’Ebre. A Móra d’Ebre en vam tenir 10 de nous, i va anar molt bé perquè, al ser dia laborable, no tothom estava disponible totes les hores. Vam fer torns. Havíem fet formació els dies previs. Un goig ser tants. Ens esperàvem que podien fer de tot i calia estar al cas per garantir el vot.

A les 8 del matí ja érem una bona colla d’apoderats.

A Móra d’Ebre la jornada va transcórrer amb normalitat. Gentada a les 9 del matí per anar a votar, segurament aprofitant abans d’anar a la feina.Tot i el permís de 4 hores també hi ha molts autònoms. Cues a primera hora. El darrer cop que havíem votat ho havíem fet allà mateix, però en unes altres urnes, aquell 1 d’octubre que no oblidarem mai (en vaig parlar en un altre post).

Cap a les 10 van arribar molts apoderats de C’s. Una vintena. Venien de Saragossa, després es van repartir per altres pobles de la comarca. A la tarda van protagonitzar algun enfrontament verbal amb un president de mesa. No va passar res destacable, però sí que vam tenir tots més cura de l’habitual en revisar les cabines i particularment mirar si els sobres eren correctes, atès el que havia passat en altres col·legis.

Cap a la 1 la participació era al voltant del 30%, més o menys com el 27S del 2015. Però a la tarda va augmentar i vam arribar fins al 80%. Més que fa dos anys. Va venir moltíssima gent. Set meses de votació. Apoderats de diverses formacions. Tots vigilants. Potser per això, per les particularitats de la jornada (estàvem molt advertits sobre possible frau electoral), tothom va estar molt concentrat. A la meua taula els resultats van quadrar a la primera. Frec a frec ERC i JxC. C’s empatava amb PSC. A nivell nacional C’s anava agafant avantatge, però el bloc de la república sumava.

En arribar a casa em vaig trobar Arrimadas fent un discurs de victòria sense precedents (“les set postveritats d’Arrimadas”). A l’esquerra de la pantalla posava la suma d’escons per blocs. L’opció de república continua tenint majoria. Hem resistit l’embat.

A la BBC ho tenen clar.

Els mitjans internacionals se’n fan ressò. I Merkel demana que es deixi formar govern a Catalunya (reconeix la victòria de l’independentisme).

Res no serà fàcil, però “tot està pe a fer i tot és possible” (com deia el poeta).

Dia 16. Soraya i la campanya

A les acaballes de la campanya desembarca la primera línia del PP. A un míting a Girona a Soraya se li escapa això:

Separació de poders en entredit i el PDeCAT que decideix denunciar-ho. No sé si la denúncia tindrà gaire recorregut. (dies més tard, a les votacions, es comprova que qui està “en liquidació” a Catalunya és el PP; només tres escons per Barcelona, darrera força política al Parlament, el vídeo se li gira en contra).

Vull destacar aquesta notícia que he trobat especialment rellevant de què fa el 155 i el desconeixement tan gran que tenen del nostre país. Han destituït a tots els treballadors de les delegacions catalanes a l’estranger per estalviar-se molts diners, segons ells. En canvi tenim això: “La sorpresa dels treballadors del Ministeri d’Exteriors a les delegacions catalanes, en dues anècdotes“. diu la notícia: Segons apunta Sort, quan “els enviats del Ministerio” van arribar a la Conselleria d’Afers Exteriors, van demanar el llistat de les persones que treballaven a les delegacions de la a Generalitat a l’estranger. Quan els van facilitar la llista, un document amb uns 30 o 40 noms, van exclamar que les volien totes. Els treballadors de la conselleria els van assegurar que aquests eren tots els noms. “No se’n sabien avenir. No en tenien ni idea: realment creien que eren com les ambaixades espanyoles, amb desenes de treballadors cadascuna”, apunta el periodista.

Un cop tenien els noms a les mans, van demanar una llista detallada de les residències oficials dels delegats i dels cotxes oficials que utilitzaven. Els treballadors, segons Sort, els van dir que “se pagan la casa con su sueldo y viajan en transporte público”. Aquesta resposta va ser entomada amb cares d’estupefacció pels representants del govern espanyol.

Sort tanca el fil dient que “el Ministerio es creia les mentides dels mitjans segons les quals les Delegacions eren un cortijo d’enxufats i despilfarro, com passa amb la seva acció exterior” i afirma que “el desconeixement era total, i encara no entenen com tan poca gent ha pogut fer tant”.

D’altra banda, no vull deixar passar algunes altres declaracions desafortunades amb poc respecte pels electors independentistes. Borrell parlava de “desinfectar” i Iceta sobre Junqueras: “Es el osito que todo el mundo quiso tener”.

Dia 11. Sixena

Dilluns era el darrer dia que el jutge havia autoritzat per endur-se les 44 peces del Museu de Lleida que són del monestir de Sixena. El litigi fa anys que dura, recordem com va començar. A gener d’enguany va començar el judici per endur-se les obres del MNAC i més tard les del Museu de Lleida. “9 claus per entendre el litigi pels béns del monestir de Sixena“.

El jutge havia autoritzat que fos “fins i tot per la força“. Els conservadors del Museu havien advertit en diferents informes que les peces estaven molt degradades i que necessitaven unes condicions especials de conservació. Aquestes condicions es donaven al Museu de Lleida (i MNAC), amb temperatura i humitat controlades, però no es donaven al monestir, amb humitats evidents i temperatures canviants. La sentència no és ferma, recordem-ho, i s’ha executat perquè el conseller de cultura és ara Méndez de Vigo en vigor del 155. Per cert, el seu germà és directiu de l’orde religiós del monestir de Sixena, tot molt casual.

Els Mossos van acordonar la zona amb tanques el vespre anterior. Des de quarts de quatre de la matinada la Guàrdia Civil amb tècnics i transportistes van entrar al Museu per endur-se les peces. El trasllat es va fer en 10 hores. Temps rècord. Segons el director del museu calien dos dies per a fer-lo. Les peces necessiten un tracte especial per estar en un estat tan delicat. “Quadros massa tensats amb tendència a doblegar-se. Capses del revés. Peces transportades en una furgoneta no climatitzada i sense suspensió pneumàtica. Material amuntegat… «I si a sobre es traslladen amb una vibració important del camió hi pot haver sorpreses quan arribes».

Imatge de l’arribada de les obres a Sixena.

L’estat de conservació de les peces ha estat motiu de polèmica. “Aragó diu que la majoria de les obres de Sixena estan en mal estat de conservació“. Mentre Josep Giralt, director del Museu de Lleida: ‘La càrrega de les peces al camió podria haver-se fet millor’.

Dies més tard van sorgint notícies sobre la situació de les obres: “Col·loquen al costat d’un aparell d’aire condicionat una de les principals peces traslladades a Sixena”.

En fi, hi ha moltes preguntes a fer-se, com per exemple, per què el govern d’Aragó ha reclamat les obres que són a Catalunya, però no altres que estan repartides per l’estat? Les obres de Sixena repartides per l’estat espanyol que l’Aragó no reclama.

Peces de Sixena al Museu de Lleida.

Per cert, el govern de l’Aragó va denunciar que mancava una peça i dies més tard es va trobar, faltava un oli que representa una Immaculada.

Mentrestant, “el ministre té la intenció de presentar un recurs de cassació davant el Suprem per anul·lar la sentència dels béns i que aquests tornin a Lleida” i el president de l’Aragó, protesta. Un dia més tard Méndez de Vigo rectifica.

Dia 9. La democràcia sempre guanya

Dissabte 9 a les 18h va tenir lloc l’acte de campanya a Móra d’Ebre. Cartell de luxe que va omplir el local de la democràcia. Hi van participar el cap de llista de la demarcació, Òscar Peris, així com la número quatre, Irene Fornós, i els nostres candidats comarcals, Montserrat Perelló i Roger Herédia, a banda d’Alba Vergés i Fabián Mohedano, sempre grats d’escoltar.

Òscar Peris a Móra d’Ebre.

Òscar Peris és el nostre cap de llista per Tarragona. De Valls, on és tinent d’alcalde i regidor, i (ex)delegat del govern de Catalunya a Tarragona. Va sorprendre l’audiència per la seua energia positiva i la bateria d’accions de govern que va posar sobre la taula. La bona feina d’ERC en economia on recordava la tasca d’Oriol Junqueras, molt present durant tot l’acte.

Irene Fornós és de Bítem. Advocada i número 4 ebrenca. Ha estat coordinadora de l’ANC a les Terres de l’Ebre, actualment és coordinadora de Casa Nostra Casa Vostra a les Terres de l’Ebre. Els nostres candidats ebrencs amb possibilitats clares de sortir elegits en són dos: en Lluís Salvadó i na Irene Fornós. Necessitem gent com ells per a fer sentir la nostra veu al Parlament!

Irene Fornós: “Sóc independent i he decidit presentar-me amb Esquerra_ERC perquè és la garantia de bon govern, de democràcia i de República” #femrepública

Alba Vergés, d’Igualada i diputada la darrera legislatura. Coneix bé les Terres de l’Ebre i ha vingut a donar suport als seus candidats. Ella és la número sís per Barcelona, darrere  dels noms d’Oriol Junqueras, Marta Rovira, Raül Romeva, Carme Forcadell i Carles Mundó.

Montse Perelló és de Tivissa. És regidora, consellera comarcal d’ensenyament i professora d’ensenyament secundari a l’INS Julio Antonio de Móra d’Ebre. Va ser coordinadora territorial de joventut a les Terres de l’Ebre. En el seu parlament, va destacar la feina d’ensenyament, el dia a dia de la seua tasca de professora i el periple que la va portar fins al que és també el meu institut. L’ensenyament és fonamental per la cohesió social, per la igualtat d’oportunitats i per equilibrar el territori. Bona comunicadora, ens va emocionar amb el relat proper. L’educació té un paper fonamental i ella n’és conscient.

Com també n’és Fabián Mohedano, diputat i membre d’Avancem, el corrent procedent del PSC, de qui ja vaig parlar en un post anterior. Mohedano va recordar que té una xerrada pendent a Móra d’Ebre per explicar la reforma horària, mesura número 50 del programa electoral d’ERC per a aquestes eleccions. Esperem retrobar-lo aviat.

I, finalment, el torn de Roger Herédia, de La Torre de l’Espanyol, el nostre segon candidat de la comarca. És Mosso d’Esquadra i treballa a la policia científica. És impulsor del Banc d’ADN dels desapareguts de la Guerra Civil. En el seu parlament, va aportar dades sobre les fosses que s’han obert al territori gràcies a l’impuls del conseller Romeva. S’ha obert fosses tant de caiguts republicans com del bàndol nacional. Espanya és el segon país del món, darrere de Cambotja, en tenir morts encara a les cunetes; encara queda molta feina a fer!

El 21D ens juguem tant que ens ho juguem tot #FemRepública!

Dia 8. L’educació, un pilar fonamental

Fa dies que corre pels grups de whatsapp, per twitter i per facebook un vídeo de la recollida de signatures a Madrid contra la immersió lingüística a Catalunya. 30.000 n’han aconseguit.  No és un fet menor. Sobta que siguin tan diligents recollint signatures per això i no per altres fets. Però anar contra Catalunya, ven.

Mirant el vídeo no m’he pogut resistir a contestar-lo una mica. Hi ha un senyor que afirma que Catalunya està a la cua de l’informe Pisa, però els resultats el desmenteixen clarament: “Catalunya supera Espanya, la UE i l’OCDE en l’informe PISA! o també, Resultados del informe PISA (por países y por comunidades). En cap cas s’explica que els alumnes surten amb bons coneixements tan de català com de castellà i que la immersió lingüística és un èxit avalat pel Parlament europeu.

Si busqueu una frase per definir estudiar en català a Catalunya és “cohesió social”. És l’eina més potent que tenim per seguir garantint que tothom tingui les mateixes oportunitats.

Ahir va estar a Móra d’Ebre Fabián Mohedano (en parlaré en un altre post), però vull destacar que va fer referència a Francesc Ferrer i Guàrdia, que va ser executat a Montjuïc el 13 d’octubre de 1909. Va ser un referent a tota Europa i Mohedano ho va explicar en el seu parlament.

En el seu article “Ferrer i Guàrdia, Brussel·les i la llibertat“., en destacava una definició que en fa la web de la fundació que porta el seu nom: “És un personatge estrany. Sí, estrany: un home que, sense formació pedagògica prèvia, sense haver tingut accés a cap sistema d’ensenyament reglat, va comprometre la seva vida amb un ideal d’emancipació dels éssers humans. I va ser per això que va morir, víctima dels odis que contra el seu projecte van generar-se entre les oligarquies de l’Espanya del començament del segle XX. Aquests oligarques tenien prou clar que els seus privilegis socials depenien d’impedir, entre altres coses, el desvetllament d’una consciència lliure, crítica i racionalista entre la ciutadania. I sabien molt bé que això començava per l’educació dels infants”.

Ferrer i Guàrdia té un monument des del 1911 a l’entrada de la Universitat Lliure de Brussel·les (UBL), i aquest fet, que ell remarca  a l’article, em va fer recordar que hi ha una placa a Perugia prop del Palazzo Galenga, seu de la Università per Stranieri.

No sé si hauràs vist esta placa a Perugia, dedicada a Francesc Ferrer i Guàrdia, el fundador de l’Escola Moderna, d’inspiració anarquista i lliurepensadora (executat a Montjuic en 1909, acusat de promoure la Setmana Tràgica). Està en la via Cesare Battisti, quasi tocant la plaça on està la Porta Etrusca i el Palazzo Gallenga.”

El pedagog català va ser un referent a tota Europa. Aquí un documental “Viva la escuela moderna” emès a TVE. Aquí un resum de dos minuts sobre què és l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia.

El dia 21 ens hi juguem molt, també en l’educació que volem. #femrepública

Dia 7. Brussel·les

Fa setmanes que es prepara una gran manifestació al cor d’Europa. Tot va començar una mica de casual, a twitter, la pregunta era: si ens desplacem milers per veure un partit del barça no podem fer el mateix per anar a veure i donar suport a una part del nostre govern legítim? I s’hi va afegir gent, cada vegada més fins que l’ANC i Òmnium han organitzat la manifestació. Un èxode cap a Brussel·les per dir-li al món que persistim en voler la independència. I volem democràcia.

I ha estat un èxit! “Impacte a la premsa internacional: ‘Marea de banderes catalanes a Brussel·les per a “despertar” la UE’. La policia federal belga ha dit que eren 60.000 catalans manifestant-se. Mentre que la policia de Brussel·les ha dit uns 45.000 manifestants. Xifres altes tenint en compte que hi ha uns 1.300Km de distància. Molts morencs i riberencs hi han anat en l’autocar organitzat per l’ANC, altres ho han fet en transport privat o altres mitjans (tren, avió, autocaravana, cotxe…). Alguns ja hi són des del cap de setmana anterior, altres hi han anat el mateix dia. Molts més hi hem estat de cor i de cap.

Per desgràcia (del 155) a TV3 només han pogut donar un minut cada mitja hora. Per això s’ha fet un recull d'”Allò que TV3 no ha pogut retransmetre: els vídeos de la manifestació de Brussel·les“. Impressionant! (aquí el vídeo sencer). Una manera d’agafar forces de cara al 21D. Per cert, continuem recordant que no hi haurà observadors internacionals perquè la Junta Electoral ho ha rebutjat, i això provoca reaccions: “Un observador internacional contraposa la transparència de l’1-O amb l’opacitat del govern espanyol el 21-D”. Els partit han augmentat els apoderats per tal de controlar millor el recompte i  “L’ANC, els partits i els CDR faran un recompte paral·lel el 21-D per evitar que l’estat espanyol pugui ‘manipular’ els resultats“. (voleu ser apoderats?).

Capçalera de la manifestació.

Per cert, una anècdota no menor a Brussel·les: “Els bombers responen a les amenaces de violència de l’estat espanyol amb una donació multitudinària de sang”.

Mentrestant a Madrid: “El juez retira la euroorden para Puigdemont para evitar que Bélgica restrinja los delitos que le imputa el Supremo“. Dit d’una altra manera, diu “Puigdemont: “España retira la euroorden porque sabe que la acusación no es presentable en Europa“. A la pràctica el president i els consellers poden moure’s per tot arreu, però seran arrestats si entren a l’estat espanyol. “El juez retira la euroorden a Puigdemont para que Bélgica no suprima el delito de rebelión“. Bèlgica no acceptava el delicte de rebel·lió, ni hi veu violència, en tot cas, només prevaricació que comportaria una pena màxima de 6 mesos; en canvi, l’estat vol 30 anys de presó. Per cert, Espanya s’ha queixat del sistema d’euroordres i “La Comissió Europea descarta la petició d’Espanya de revisar el sistema d’euroordres“.

Dia 4. A Estremera 2, a Soto del Real 2, en llibertat 6

Ja fa dies que m’agafen ganes d’anar a Estremera, a Soto del Real i a Alcalá-Meco a manifestar-me, pacíficament i democràtica, per la llibertat dels empresonats. Penso en ells i en els que són a Brussel·les. Per sort, dilluns en van sortir uns quants (6), però no tots.”Romeva, Turull, Rull i Mundó surten d’Estremera“. “Bassa i Borràs surten de la presó d’Alcalá Meco“. Encara s’han quedat els Jordis a Soto del Real, i Junqueras i Forn a Estremera.

Dimarts va començar la campanya més atípica, unes eleccions il·legítimes amb un resultat incert segons la darrera enquesta. Primera premissa important: no feu cas de les enquestes, només volen condicionar el vot. Pronostico que d’aquí al 21D en veurem de tots colors, cap de creïble, per descomptat. Un amic feia un recull detallat de què deien les enquestes en eleccions passades i quina va ser la realitat del vot. Molta diferència. Hi ha enquestes que semblen més desitjos que altra cosa. Tenen les dades i després fan les interpretacions que els convenen. Conec una mica el món des de dins, per això ho dic. L’única que val és el vot del 21D que, per cert, no tindrà observadors internacionals per la negativa de la Junta Electoral; l’1 d’octubre hi va haver 100 observadors internacionals.

Bé, tornem a dilluns. Van sortir alguns dels presos polítics (sí, polítics, malgrat alguns no ho reconeguin, ho són i si no llegiu això), però quatre encara són a dins. I amb presos polítics o, altrament dit, una part dels líders a la presó o a l’exili no pot ser una campanya normal.

Dia 1. Comença desembre. Groc.

Ja fa dos mesos de l’1 d’octubre que no oblidarem mai. Hem tornat a quedar als centres de votació per a recordar-ho. Mentrestant, han passat prou coses. En podríem destacar moltes, però no acabaríem. Això sí que és un veritable dragon-khan. Mentrestant, deu persones continuen a presó preventiva. Divendres van anat a declarar a l’audiència i dilluns el jutge decidirà si els deixa en llibertat provisional o continuen a presó. No sabem què passarà dilluns, de moment “La fiscalia demana al jutge del Suprem que mantingui tancats tots els presos polítics“.

I mentrestant, passen coses molt estranyes dins d’aquest desgavell surrealista en què estem vivint. El groc no és un color que em posi gaire mai, però s’ha associat a l’alliberament dels presos polítics i, per analogia, a la llibertat. Per un recurs del PP “La Junta Electoral de Barcelona prohibeix d’il·luminar de color groc fonts i façanes“; i encara: “La Junta Electoral de Lleida demanarà als consultoris de la demarcació la retirada de llaços grocs dels espais públics“. A Mataró: “Impedeixen a un grup de gent gran amb mocadors grocs passar per davant de Rajoy“. I a Reus, “La ‘revolta’ dels avis continua“.

Móra d’Ebre, plaça de dalt.

A la ràdio, tampoc agrada segons què: “El PP porta a la Junta Electoral un altre editorial de Mònica Terribas“.

I després d’aquest mes de l’aplicació del 155 comptabilitzem el “Memorial de danys del 155: així ha intervingut l’estat espanyol el govern català“. Mentrestant, “Iglesias anuncia un recurs al Tribunal Constitucional contra l’aplicació de l’article 155“. Això sí, han trigat un mes, gairebé, a decidir-se. Dos dies més tard, acusa l’independentisme de ‘contribuir a despertar el fantasma del feixisme’. La resposta “ERC, el PDECat i la CUP responen a Iglesias: ‘El feixisme no ha de ser adormit, ha de ser combatut’“.

D’altra banda, l’ex-líder de Podem a Catalunya, Albano Dante-Fachín, diu: “Crec que no hi ha més opcions que votar un partit independentista”.

Dimecres 29, a Madrid: “El Tribunal Constitucional espanyol considera que la reforma del reglament de parlament era constitucional“; és a dir, Junts pel Sí i la CUP volien utilitzar el mecanisme de lectura única per a aprovar la llei del referèndum i la de transitorietat, i això era legal, com ho és a altres 14 comunitats autònomes i al Congrés. Han trigat sis mesos a reconèixer-ho.

I acaba un cap de setmana intens amb música per la llibertat dels presos polítics; i “Èxit del concert per la llibertat dels presos polítics“. Els diners recaptats aniran a parar a la caixa de resistència

I ara, preparem-nos: comença la campanya electoral el proper dia 5 i Cotarelo adverteix sobre els atemptats de “falsa bandera”. Estem a tres setmanes d’unes eleccions on pot passar de tot.

Ella em va descobrir Pedrolo

Dimarts al matí era un dia com qualsevol altre. Havies sortit a comprar, com sempre, amb ta germana. Les dues portaveu una vida juntes. El sol tebi de novembre havia sortit a saludar prop de migdia i el carrer era prou animat. Com sempre, feies el cigarret a l’altra banda del carrer mentre ta germana entrava a comprar a la botiga de queviures. Fumaves des de l’adolescència, em vas confessar un dia, d’amagat al lavabo de l’escola (a les monges), i potser per això sempre et posaves a un racó mig amagat per fumar, com si fessis una cosa dolenta. Després, com sempre, anàveu a fer el cafè i la pasta a la pastisseria, i cap a casa. A vegades ens trobàvem i ens preguntàvem com anava, “anar fent”. Però, aquest dimarts 28 de novembre, no vas tornar a casa, vas anar-te’n per sempre des d’aquell racó del teu cafè tan habitual.

Aquell matí, ma mare va veure de lluny dues ambulàncies i cotxes dels Mossos, però no sabia què havia passat. Prou enrenou per a un poble tranquil. Al matí següent ens ho van explicar tot anant a l’enterrament. Una mort dolça, certament. No tenim notícia que et trobessis malament, te’n vas anar i prou, a vuitanta-nou anys el teu cos va dir prou.

Erets, si em permets, de les persones que havien aportat sofisticació al poble, potser pel teu posat de dona diferent a la resta, que havia llegit molt en un temps que a les dones se’ls reservava un altre paper. Sempre vas ser una dona lliure. Una intel·lectual que tenia llum pròpia. La primera bibliotecària que recordo quan la biblioteca era al carrer Dr. Peris a sota de les oficines de la Caixa actuals. Era petita, però molt agradable. Els llibres sortien per tot arreu, i sempre eres allà, fent callar als nens o aconsellant llibres. Ajudant-los, com en la teua etapa de mestra a les escoles. El meu primer llibre de Pedrolo me’l vas recomanar tu, durant l’adolescència, i em va costar d’entendre. Encara me’n recordo de com em va frapar. Em vas dir que Pedrolo costava en segons quins llibres, i jo t’imaginava llegint-lo i entenent-lo tot amb el teu cigarret en una mà i el llibre a l’altra mentre miraves el teu jardí enorme darrere els finestrals. I un cafè, és clar.

Sempre vas ser un referent. De jove, amb el pare, havíeu fet l’examen per a ser mestres de català. Corrien els anys finals de la dictadura i es necessitava gent per ensenyar la llengua. Sempre de cultura inquieta. Sempre en defensa de la cultura catalana. Recordo bé la frase que em vas dir fa vint-i-dos anys quan fèiem el programa electoral per a l’ajuntament: “heu de fer cultura, no cultureta”. Em comentava un amic que li semblaves el més pròxim a la “gauche divine” a l’època.

També vas ajudar a “La Riuada”, la revista local, proporcionant informació i ajuda des dels inicis. Em comentaven que vas cedir-los una fotografia en blanc i negre dels primers sirgadors. La primera que es té constància. I així tantes altres coses.

No tinc fotografies a mà, però sí t’he vist en alguna pel·lícula d’aquelles de super8 que havia fet el pare. Et recordo en blanc i negre, no sé perquè. Tenies els cabells molt negres i una mica ondulats. Vas tenir una vida molt plena, segur, ajudant molt als altres. Em sembla increïble que ja no hi siguis, però, quin goig haver-te conegut! Quina sort que hi fossis durant tants anys i haver pogut gaudir del teu mestratge.

Reposa en pau, Josefina Gerona (sempre et vam dir “Girona”), potser el poble que t’ha vist nàixer et podrà dedicar algun dia un carrer o una plaça. Mentrestant, et tindrem sempre en el record.