Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

Dia 9: la MH Presidenta una nit a la presó

Dijous 2 de novembre la mesa del Parlament havia estat citada a declarar davant el Tribunal Suprem. Paral·lelament, el govern havia estat convocat a declarar davant l’Audiència Nacional. La mesa va aconseguir un aplaçament d’una setmana al·legant que no havien tingut temps de preparar la defensa (havien estat citats amb poc més de 24h d’antelació. Al govern no van acceptar-li l’aplaçament i ja va fer presó aquella nit.

Així que dijous 9 tornaven a Madrid a presentar-se davant l’Audiència Nacional. Des de primera hora van declarar i contestar tant les preguntes de l’advocat de la defensa com del fiscal. Els advocats defensors van canviar l’estratègia. amb l’esperança de canviar el resultat.

De primeres pintaven bastos: “La fiscalia demana presó incondicional per a Forcadell, Corominas, Guinó i Simó“. Va ser un llarg dia per a molta gent que esperava a la porta del Tribunal Suprem, pels que érem lluny, però amb el cap allà i el cor encongit i, sobretot, un dia dur per als que eren dins donant explicacions del funcionament del Parlament. La crònica de Pere Cardús: “Crònica d’una jornada d’espera i de final trist al Tribunal Suprem espanyol”.

Durant el dia anaven sortint declaracions dels encausats, algunes filtrades amb mala intenció. Aquí teniu “Els punts principals de la declaració de Forcadell al Suprem: defensa del debat i rebuig de la violència“.

Després de més hores, encara, ja més tard de les nou de la nit, sortia la definitiva: “El jutge envia Carme Forcadell a la presó i li imposa una fiança de 150.000 euros“. La resta, amb fiances més baixes (25.000€) tenien una setmana per pagar-la, però la presidenta ho havia de fer immediatament si no volia dormir a la presó. Els advocats van intentar abonar la quantitat demandada (de la caixa de solidaritat), però els hi va ser negat. Així doncs,  ja tenien el que volien, una revenja, la presidenta del Parlament havia de passar una nit a la presó: “Forcadell: ‘Moltes gràcies a totes i a tots pel vostre suport, escalf i estima’”.

Al migdia següent la deixaven sortir de la presó després d’haver pagat la fiança de 150.000€. “Forcadell: ‘Tornem a casa amb la consciència tranquil·la’”.

Certament, l’empipament va ser enorme. D’acord, no entrava a la presó (potser després de la sentència Belga en què es deixava en llibertat al president i consellers a l’exili tenien la lupa d’Europa damunt), però havia de passar una nit, una nit de la vergonya, només perquè, a diferència dels altres membres de la mesa que tenen una setmana per pagar la fiança, ella no va tenir ni un minut.

Tristesa profunda, ràbia continguda, empipament màxim. Com deia molt bé Montse Castellà en un tuit: “no caiguéssem en la temptació de pensar que com que és ‘presó amb fiança’ podem dir que és un mal menor. Mos peguen tan fort que quan mos seguixen pegant però una miiica més fluix correm lo perill de que mos semblen ‘benèvols’. La injustícia és la simple acusació”. És exactament això. I em recorda a les paraules de José Luis Sampedro sobre “El poder del miedo”.

Aquella nit vam anar a dormir molt empipats, pensant en una altra injustícia que s’havia comès contra gent honesta. Nuet, que no és independentista, va sortir en llibertat sense fiança. La resta, amb fiança, i la màxima per a la Carme Forcadell. A vegades costa de creure que estem al s. XXI i a Europa.



  1. Fer-li passar una nit a la presó, a la Precidenta del Parlament” és molt simbòlic. Son conductes de dominació, humiliació, deixar clar quin mana… independentment de la llei o la seva interpretació.
    És important ara no jutjar l’estrategia que hagin utilitzat els advocats per treure’ls o no entrar a la presó. A dins no hi fan res. Jo sempre explico l’anecdota (suposo que es veritat) de Giordano Bruno que el van cremar perquè no es va voler retractar de la teoria heliocentrica, en canvi diuen que el Galileo Galilei va dir en veu baixa que algun dia no molt llunyà ja s’adonarien i reconeixerien la veritat!!! i no el van cremar. Qui és més intel·ligent?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Parlant de Política per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent