Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

Dia 3. Aturada general

Estem en un temps d’espera, mentrestant, és un bon moment per mirar enrere i recordar què va passar el dia 3 d’octubre: aturada de país per rebutjar la violència de l’estat de l’1 d’octubre.

A les 11h hi va haver manifestacions massives davant els llocs de votació on diumenge la PN va atacar els votants. A la Ribera d’Ebre van atacar als de Móra la Nova, el poble del costat. Expliquen que van arribar de cop i el desplegament va ser tant fort que els nens que jugaven al parc (el lloc de votació era al pavelló i davant hi ha una bona esplanada amb un parc infantil), van plorar molt en veure’ls, feien por. Van deixar-los passar a l’interior del recinte, sense oposar resistència, però tot i així van rebentar portes i panys buscant les urnes (que ja no hi eren). Quina excusa més barata rebentar-ho tot per buscar l'”objecte del delicte”. En l’embat, dues persones van resultar ferides lleus.

Avui l’escola la fem els PARES i les MARES explicant que amb violència NO arribem enlloc. TOTS SOM ESCOLA.

A les 10.30 haviem quedat a l’entrada del pont. Els pagesos ja omplien tota l’avinguda amb tractors vinguts de la comarca. Vam caminar tractors i vianants pel pont fins a l’esplanada del recinte firal. Un parell de quilòmetres. Feia goig tant de moviment, però no hi érem tots. Molta gent va anar directament a la concentració al pavelló firal. Després dels parlaments de rigor vam tornar a peu fins a Móra d’Ebre i aquesta vegada sí que hi érem tots. No recordo tanta gent manifestant-se ni quan la d’ENRON, que havia estat la més espectacular fins ara.

La capçalera ja havia arribat i encara en quedàvem molts darrere. No veiem ni l’inici ni el final.
Filera de tractors llarguíssima que va arribar després de la gentada a peu.

A la tarda hi vam tornar, aquest cop al davant de l’Ajuntament per llegir un manifest de l’ANC a favor del civisme i la no violència, i per condemnar els fets del dia 1. Plaça plena. Gentada altre cop. Entre la gent hi havia estelades, però també hi havia manifestants no independentistes. Era per rebutjar la violència que estàvem allà.

Plaça de Baix a Móra d’Ebre, plena com mai.

No és un fet menor que en dos dies tan significatius hi hagi hagut tanta gent al carrer arreu del país. No només vam defensar les urnes i els vots el dia 1, sinó que també vam sortir al carrer per denunciar la violència emprada per l’estat. “Els carrers seran sempre nostres” dèiem, plens d’esperança, de pau i anhelant la llibertat. De manera cívica i pacífica, vam cantar, vam caminar al costat d’altra gent que no coneixiem, vam emocionar-nos en molts moments. Un altre dia per a recordar a Móra d’Ebre, a la Ribera d’Ebre i arreu del principat.

Places i carrers plens a tot arreu.

 



  1. Tot el país es va mobilitzar i va sortir al carrer. No volem violència. I encara avui podem veure nous videos que t’angoixen i finalment plores. Tots i cadascún dels minuts viscuts des del 20 de setembre fins avui, no marxaran mai de la nostra ment i moltes coses no les oblidarem mai ni tampoc podrem perdonar. Estem preparats per continuar lluitant, sense por, que no la tenim. Resistència pacífica. Junts ho aconseguirem ….. malgrat les filigranes polítiques.

    1. Hola, Roser, just anava a respondre al teu darrer apunt al bloc. Ningú va dir que fos fàcil, i estem en un moment delicat. Ens caldrà molta força, molta més de la que hem tingut fins ara. No defallirem perquè sabem què volem. Molts ànims. Aquests dies, tens raó, no els oblidarem mai.

      Una abraçada.

  2. Compte amb això. Un dia no passa res… ara bé, si es pretèn repetir la jugada hi haurà molta gent, diguem-ne, “de la corda” que ni volent no podran sumar-s’hi… ni (segons com) aprovar-ho, si els resulta en perjudici personal greu. Les reivindicacions, fetes de manera intel.ligent, han de ser més o menys compatibles amb les vides i les butxaques privades. Per això, cal imaginació, però d’aquesta qualitat crec que n’anem ben servits, en aquest país…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Parlant de Política per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent