Dia 26. Dia d’infart!

Aquests dies són de vertígen. Són dies plens des de ben d’hora fins ben tard. Conversem, llegim, xategem… volem estar informats de què passa. En aquests moments incerts costa agafar el son. I, certament, les sensacions i emocions del dia 26 han estat fins ara les més bèsties (i en en portem unes quantes). Dia d’infart!

Ahir vam anar a dormir tard sabent que hi havia reunions a Palau. Un reguitzell de reunions entre el president i representants d’àmbits molt diferents, i fins a altes hores de la matinada. Periodistes anaven piulant qui entrava i l’hora de sortida i les percepcions que en tenien. Ahir vam anar a dormir sabent que avui (26) hi hauria ple del Parlament a les 5 de la tarda que, previsiblement, s’allargaria fins divendres.

Avui començava el dia igual, amb reunions, tot semblava urgent. Molts moviments. Molt secretisme. Xarxes i periodistes esmolant tuits i salta la notícia a mig matí: el president convocarà eleccions el 20 de desembre i s’anunciava compareixença a les 13.30h per donar explicacions. Més rumors. Soroll. El món s’enfonsava i bullia whatsapp, telegram, twitter, facebook… ningú entenia res. Derrota? Fer tot aquest camí per arribar a això? Diputats que renuncien a l’acta, altres surten plorant de Palau, el món s’enfonsa. Compareixença a les 14.30 també anul·lada. Continuen les reunions i els estira-i-arronsa. S’espera la compareixença a les 5. 

Mentrestant, a mig matí, hi ha un incident entre Mossos i Policía Nacional.

Continua llegint

Dia 21. Llum verda al 155

Dissabte al matí hi havia consell de ministres. Era previsible que anunciessin l’aplicació del 155 a Catalunya, previ tràmit passar pel Senat. I així va ser. No van decebre gens les expectatives. Finalment, el PSOE, que s’havia cansat de dir que mai avalaria el 155 contra Catalunya, es va passar 10 dies negociant amb el PP per tal d’aplicar-lo.  “Rajoy defiende la aplicación del 155 porqué se ha llegado a una situación límite en Cataluña“. I és notícia a tot el món.

Després del sotrac, a la tarda, hi va haver una gran manifestació (ja prevista) per demanar la llibertat de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, injustament en presó preventiva sense fiança. Es va convertir, també, en una defensa del govern i les institucions catalanes enfront l’aplicació del 155. “Convocan una gran manifestación en Barcelona en defensa de las libertades“.

 

People wave Catalan separatist flags during a demonstration organised by Catalan pro-independence movements ANC (Catalan National Assembly) and Omnium Cutural, following the imprisonment of their two leaders Jordi Sanchez and Jordi Cuixart, in Barcelona, October 21, 2017. REUTERS/Gonzalo Fuentes

Jordi Cuixart, president d’Òmnium i Jordi Sànchez president de l’ANC, en presó preventiva sense fiança a Soto del Real. Increïble. Presos polítics al s. XXI. Gernació al carrer, altre cop, per demanar-ne la llibertat i per defensar les institucions catalanes davant el 155 que ha d’aplicar el Senat a partir d’un ple dijous 26 o divendres 27. Es forma una comissió de seguiment d’aquesta aplicació. Surten opinions de tota mena sobre l’aplicació del 155, algunes, positives.

Dimecres “Puigdemont declina anar al Senat”. Mentrestant, una senadora de Podemos, Celia Cánovas, denuncia la tramitació del 155. (missatge desesperat d’una senadora de Podem per la dictadura de PP i PSOE contra Catalunya).

Continua llegint

Dia 16: detenció dels Jordis

Un cap de setmana llarg va donar pas a dilluns 16 amb una cita important. Una altra vegada el major Trapero, cap dels Mossos, i Cuixart i Sànchez, presidents d’Òmnium i ANC respectivament, són cridats a anar a Madrid a declarar. Ja ho havien fet uns dies enrere i havien sortit lliures. S’esperava que passés el mateix (almenys jo m’ho esperava).

A les 18h sortia la notícia que Trapero quedava en llibertat, però li retiraven el passaport. Alleujament general, però certa indignació pel fet d’haver d’anar a declarar una altra vegada. A les 21h i pocs minuts saltava la bomba: Cuixart i Sànchez, presos polítics a l’Europa del 2017 per una mobilització pacífica. El repic d’atuells va ressonar amb força a les 22h per tot el país en una primera acció improvisada.

Al dia següent es va organitzar una concentració amb espelmes a Barcelona i a la resta del país. A Móra d’Ebre vam quedar a la plaça de baix, davant davant l’ajuntament. Molta gent per haver-ho convocat a les 18h i tenint en compte que a les 20 les botigues estan obertes encara i Móra és un poble amb molts botiguers.

Foto de Ferran Roca.

Vam acabar deixant espelmes a la porta de l’ajuntament demanant la llibertat per als Jordis. I es van crear etiquetes: #LlibertatJordis #LlibertatCuixartSànchez #Llibertatpresospolítics.

Continua llegint

Dia 10. Sí, però no, encara

Abans d’arribar al dia 10, van passar unes quantes coses. Després de l’aturada de país va sorgir un moviment pel diàleg. Van concentrar-se a la plaça Sant Jaume dissabte 7 a les 12. Tots vestits de blanc, sense cap bandera. Parlem, era el lema, però trobo que van errar el lloc, havien d’anar a la Delegación del Gobierno, no al davant del Palau de la Generalitat, encara que, de fet, el que volien evitar era la declaració d’independència i l’aplicació del 155.

En fi, fos com fos, diumenge 8 hi va haver una concentració per la unitat d’Espanya. Van venir molts grups d’arreu de l’estat i no va ser gaire pacífica en alguns punts. “Puigdemont a la presó” una de les consignes.

Dilluns, Diada al País Valencià i València també sota alerta ultra. Hi ha batussa, indignant!

Continua llegint

Dia 3. Aturada general

Estem en un temps d’espera, mentrestant, és un bon moment per mirar enrere i recordar què va passar el dia 3 d’octubre: aturada de país per rebutjar la violència de l’estat de l’1 d’octubre.

A les 11h hi va haver manifestacions massives davant els llocs de votació on diumenge la PN va atacar els votants. A la Ribera d’Ebre van atacar als de Móra la Nova, el poble del costat. Expliquen que van arribar de cop i el desplegament va ser tant fort que els nens que jugaven al parc (el lloc de votació era al pavelló i davant hi ha una bona esplanada amb un parc infantil), van plorar molt en veure’ls, feien por. Van deixar-los passar a l’interior del recinte, sense oposar resistència, però tot i així van rebentar portes i panys buscant les urnes (que ja no hi eren). Quina excusa més barata rebentar-ho tot per buscar l'”objecte del delicte”. En l’embat, dues persones van resultar ferides lleus.

Avui l’escola la fem els PARES i les MARES explicant que amb violència NO arribem enlloc. TOTS SOM ESCOLA.

A les 10.30 haviem quedat a l’entrada del pont. Els pagesos ja omplien tota l’avinguda amb tractors vinguts de la comarca. Vam caminar tractors i vianants pel pont fins a l’esplanada del recinte firal. Un parell de quilòmetres. Feia goig tant de moviment, però no hi érem tots. Molta gent va anar directament a la concentració al pavelló firal. Després dels parlaments de rigor vam tornar a peu fins a Móra d’Ebre i aquesta vegada sí que hi érem tots. No recordo tanta gent manifestant-se ni quan la d’ENRON, que havia estat la més espectacular fins ara.

Continua llegint

Dia 2. Només volíem votar

No em puc treure del cap les imatges d’ahir, n’hi ha centenars. No em puc treure del cap la brutalitat de la policia espanyola contra gent normal que només pretenia exercir un dret fonamental: votar. 893 ferits, darreres xifres oficials. Aquests ferits són una VERGONYA en un estat de dret. Recordeu això: Europa, S. XXI, 2017, democràcia. Ahir no va semblar que fossim ni a Europa, ni al s. XXI ni en democràcia.

Les ferides que van fer ahir a tanta gent pacífica, són ferides que porto al cor, que portem tots al cor. Necessitarem molt temps per recuperar-nos i no les oblidarem mai.

Tot i això, més de dos milions de persones van sortir a votar. Al meu poble, Móra d’Ebre, 1802 votants / sí 1662 / no 103 / nul 7 / blanc 30. Vam haver de tancar portes a les 5 per avís que venia la PN. Van atacar (sí, atacar) al poble del costat i van entrar a l’entrada del nostre poble (més avall deixo un vídeo on es veu com els estavem esperant). Suposo que buscaven l’efecte de la por a primera hora per a què la gent no anés a votar, però hi van anar molts. Molts del Sí i també del No. S’havia de ser valent i demòcrata per anar a votar ahir i molts que no hi pensàven anar, hi van acabar anant veient les imatges. Molt feliç dels 1662 vots del Sí, i també dels 103 del No que, a pesar de totes les amenaces, van anar a votar #civisme #democràcia.

Una dona de parla castellana va venir a votar a primera hora en veure els fets que passaven a altres llocs, dient que això era pitjor que quan Franco. Estava indignada. Jo també estic indignada. Molt indignada. Ràbia i impotència per tot el que ha passat, pels centenars de ferits, pel patiment i tensió que vam viure la jornada d’ahir. Pensem-hi: ciutadans normals protegint el vot, protegint les urnes, protegint la dignitat d’un poble que vol exercir el seu dret. No ho oblidarem mai això.

Continua llegint

El dia més llarg. 1 Octubre

El que hem viscut avui, no ho oblidarem mai. L’estat ha embrutat el referèndum com va embrutar el Parlament el 6 i 7 de setembre. No tenen arguments, només ho saben fer lleig.

L’1 d’octubre ja va començar divendres a mitjanit, quan voluntaris van personar-se davant el local de votació per impedir que les forces de seguretat precintessin el local i no es pugués votar diumenge. No era exclusiu del nostre poble, clar, per tota Catalunya es van organitzar jornades als centres de votació per tal que no els tanquessin. Famílies senceres feien torns de quatre hores viscudes entre anécdotes, companyonia i solidaritat. Dissabte s’hi va anar afegint més gent, però ha estat avui a les 5 del matí quan hi han arribat més de 100 persones. Corria la brama que els Mossos havien de passat a precintar el local cap a les 6 i havíem de ser molts. Quan hi he anat, m’he trobat a dues ex-alumnes que tornaven de festa, després farien cap a votar i s’hi han estat tot el dia. La gent jove es mereix un 10 avui, han estat al peu del canó com els primers.

Quan he arribat ja havien organitzat la primera tanda de cafès, tes i pastes per anar mostegant alguna cosa durant l’espera. No feia fred, per sort. El nostre local de votació és al centre mateix de la població i durant tot el dia a partir de les 9 hi havia previstes activitats festives.

A les 6,30 han vingut el Mossos a comprovar quants érem. Gairebé uns dos-cents. Entre ells, asseguts dignament, tres venerables republicans que esperaven votar a primera hora. Homes que havien viscut la foscor de la dictadura i que feien el gest de defensar el col·legi per a què tothom pugués votar. Emocionant veure’ls tossudament alçats amb els cossos fragils mentre les urnes i material de votació han entrat al col·legi al voltant de les 7.

A les 8 han entrat els presidents i vocals de mesa, i els suplents, enmig d’una gran ovació, igual que havia passat amb les urnes i paperetes. Què emocionant poder exercir el dret a vot en una qüestió tan cabdal per al nostre futur.

A les 9 han obert les portes i s’ha decidit deixar votar primer als ancians que esperaven torn des de feia més d’un parell d’hores. I s’ha format una cua llarguíssima. Alguns han trigat tres hores a votar. El sistema informàtic no funcionava sempre i això feia que el procés fos lent. La cua tenia uns dos-cents metres de llarg i un gruix de tres o quatre persones. Fal·lera per votar! Tothom tenia paciència per la llarga espera. Mentrestant, fora, els nens jugaven, alguns feien partides d’escacs i altres miraven notícies. I sí, hem vist la brutalitat policial i la violència emprada contra pacífics ciutadans desarmats que només volien exercir el seu dret a vot. Les imatges feien molta por i hem tingut més convenciment encara que ens calia ser molts. Per sort, érem molts.

Les hores passaven, lentes. Hem tingut una falsa alarma d’aparició de la Guàrdia Civil i hem hagut de desalotjar el local. En 15 minuts ha tornat tot a la normalitat. I així ha anat durant tot el dia. Cap a les 12 ma mare m’ha trucat feliç perquè havia votat. Estava molt neguitosa pel que havia vist a la televisió i volia exercir el seu dret quan abans millor. Jo era fora del local comprovant la llargària de la cua que em semblava increïble. Mai n’havia vist una així.

A les dues s’ha tornat a reactivar la cua que no ha afluixat en tot el dia. Les urnes han fet la funció perfectament, i sí, molts ens hem fet la fotografia conscients del moment històric. Mentrestant, ens arribaven imatges d’una crueltat esgarrifosa. Si un estat perpetra això contra els seus integrants és que no és el nostre estat. Homes armats fins a les dents atacant a gent pacífica i desarmada amb una violència impròpia del s. XXI. A migdia la mare ho ha dit: “això no pot ser que estigui passant ara, és massa gros”.

Incrèduls, nerviosos, amb mal cos, hem continuat atenent a la gent que venia a votar, hem continuat organitzant-nos per a què fos una jornada festiva, dins del possible. Hores lentes que han estat de calma tensa a partir de les 6 quan ens han anunciat que la Policía havia entrat al poble del costat i s’havien endut una urna. Protegim el vot! S’ha sentit. I sí, la gent havia votat, però no marxava a casa, només la gent molt gran. La resta, hem estat allí, mirant notícies provant de no espantar-nos. Un ha decidit posar un tractor a l’entrada del carrer i a l’altra banda contenedors. En aquell tros de carrer només hi havia gent i un graller (Ferran) que ha decidit fer música per calmar els ànims. Hem cantat els segadors i hem acabat amb crits de “ja hem votat” i “independència”. Hi havia gent de tots els racons del poble, de totes les edats, famílies senceres. Els mirava i em preguntava com podia ser que algú armat ataqués a gent pacífica, cívica que només volia exercir un dret fonamental. A migdia algú ha portat síndries i melons per a fer més plàcida l’espera. Germanor.

I a les 7 els bombers han vingut amb el camió per posar-lo també de barrera. Han estat aclamats amb els crits de “no passaran”. Quina bestiesa haver de protegir-nos de les forces que (suposadament) ens han de protegir. Pel whatsapp corrien notícies com la pòlvora: que venen, que són a l’entrada del poble, que és imminent… El carrer era ple, a la plaça els nens jugàven aliens (hi havia un pla d’evacuació previst per a ells), i la resta anàvem fent corrúa comentant la jugada. Mal cos en teníem tots, però uns s’ho prenien més bé que altres.

I han arribat les 8. Hora màgica de tancar el col·legi. Urnes i vots salvats, calia fer el recompte. Ho havíem aconseguit!

Puc dir que m’he sentit molt orgullosa de la gent del meu poble. Tanta gent tan implicada, tan solidària, tanta gent defensant el punt de votació, dignament, pacíficament, solidàriament. Cap incident, només germanor i tensió per les notícies que arribàven que han posat aigua al vi.

I orgull del meu país, que ha demostrat fermesa, valentia i serenor davant aquest exercici de violència gratuïta.

Tot just ara s’ha publicat el primer resultat provisional del referèndum: guanya el Sí per un 90% dels vots que s’han pogut comptat, amb 400 punts que han estat assaltats per les forces d’ocupació. Més de 2,2 milions de vots emesos en total.

Un país digne, un govern digne. Sí, president, “Ens hem guanyat el dret de tenir un estat independent‘.

Actualització: 155 vídeos de la repressió viscuda a Catalunya l’1 d’octubre.

Actualització: balanç de les càrregues policials 1 d’octubre: 1066 ferits, 23 d’ells més grans de 79 anys i dos menors d’11